Homilia del P. Ignasi M Fossas, Abat President de la Congregació Sublacense Cassinesa (14 de setembre de 2025)
Nombres 21:4b-9 / Filipencs 2:6-11 / Joan 3:13-17
Estimats germans i germanes:
El cant d’entrada de la Missa d’avui es el mateix que el de la Missa de la Cena del Senyor el Dijous Sant està pres de la carta als Gàlates, i comença amb unes paraules que no haurien de deixar mai d’interpel·lar-nos. Són aquestes: Nosaltres hem de gloriar-nos en la creu de nostre Senyor Jesucrist.
Gosaria dir que no es tracta ni d’un eslògan per a un projecte d’evangelització, ni, tan solament, del resum d’un programa de vida espiritual. Tot això és veritat, però té el perill de quedar-se a la superfície del missatge.
Anant a fons, podem dir que és, primer de tot, una crida a la conversió del cor i de la intel·ligència, perquè posa en crisi la nostra imatge espontània de Déu i del seu Messies.
La creu de Crist és un fet real, ben concret i arrelat en la història fins al punt que en determina un abans i un després. Va interpel·lar els seus contemporanis i els deixebles, i continua interpel·lant cada persona que s’hi confronta al llarg de tots els temps, perquè revela alguna cosa de Déu i també de l’home.
És revelació del Déu U i Tri, que té entranyes de misericòrdia. A la creu, Jesucrist verifica el realisme de la seva passió i de la seva mort, i al mateix temps obre un camí inesgotable per al coneixement de Déu. I com que és el Fill de Déu, també des de la creu lliura el seu Esperit, que és l’Esperit Sant. En la creu de NSJC, el nostre Déu, el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob, que és Pare, Fill i Esperit Sant, se’ns fa extremament proper, es fa solidari de tota la humanitat en el sofriment fins a la mort. A través de l’arbre de la creu, Déu arriba a l’abisme del no res per fer-hi esclatar la llum de la resurrecció. A l’ofertori els escolans cantaran un motet amb les paraules “cuius livore sanati sumus” (les seves ferides -de Crist- ens curaven). Un Déu, creador, salvador i omnipotent, que es revela plenament en el suplici de la creu, per força ha de trencar els nostres esquemes i les nostres idees sobre la divinitat. Per això la creu ens crida sempre, d’entrada, a la conversió.
Però la creu de nostre Senyor Jesucrist és, també, revelació de l’home veritable, del nou Adam, perquè el qui mor a la creu és una víctima expiatòria –com en altres cultures antigues– però amb la particularitat que es tracta d’una víctima innocent, immaculada. I això és una bona notícia per a la humanitat. Això vol dir que en el fons del cor de cadascú hi ha un racó d’innocència, de virginitat no profanada per cap pecat. Dit d’una altra manera, tots portem –ni que sigui mig esborrada i malmesa– la imatge de Déu impresa en el nostre cor, i això ens fa innocents. En Jesucrist, per obra de l’Esperit Sant, som cridats a refer aquesta imatge fins a donar-li l’esplendor i la bellesa originals.
Si hi va haver una víctima innocent per antonomàsia, Jesucrist, és possible que moltes altres víctimes també ho siguin. Això restableix la dignitat humana des de la seva arrel i revela la vocació última de tota persona humana, que consisteix a restablir en nosaltres la imatge de Crist, a fer que Ell visqui en nosaltres.
La creu de nostre Senyor Jesucrist senyala la vida cristiana des del seu principi fins a la seva fi. Abans del nostre baptisme vam ser marcats amb el senyal de la creu i amb aquest mateix senyal serem acomiadats a l’església després de la nostra mort. De ben petits vam aprendre a senyar-nos en començar el dia i en ficar-nos al llit. I, encara, a través de la celebració de l’eucaristia, la creu de nostre Senyor Jesucrist es fa present regularment en el pelegrinatge de cada cristià i de cada comunitat en aquest món.
Durant els 1000 anys de presència dels monjos, i segurament ja des d’abans, a Montserrat la creu de Crist ha santificat el monestir, el santuari, la muntanya i el cor dels qui hi viuen i dels qui hi pugen. Plantar una creu al cim d’una muntanya vol dir confessar que Jesucrist, Déu i Home, es el Messies, el Senyor i el salvador de la humanitat. Vol dir confessar que la natura es part de la creació de Déu i que reflecteix, per tant, la seva bellesa i la seva bondat, si bé està marcada, com els humans, per una ferida original. Quan la creu presideix les nostres llars, les nostres contrades, el nostre cor, desapareixen els esperits, els follets, els fantasmes i totes aquestes invencions humanes que intenten explicar l’inexplicable. Mirant la creu confessem el Crist ressuscitat, viu i assegut a la dreta del Pare, mentre esperem el seu retorn gloriós, quan vindrà a judicar els vius i els morts i a establir el seu Regne etern.
Demanem a Déu, com hem fet a l’oració d’avui, que havent conegut a la terra la salvació que ens ve per la creu de Crist, puguem fruir al cel de la redempció que Ell ens ha merescut. Amén.
Última actualització: 15 setembre 2025