Homilia del P. Josep-Enric Parellada, monjo de Montserrat (2 de març de 2025)
Jesús, fill de Sira 27:5-8 / 1 Corintis 15:54-58 / Lluc 6:39-45
Benvolguts germans i germanes,
El text de l’evangeli que ens acaba de proclamar el diaca és la continuació del fragment que vàrem llegir diumenge passat. Si el recordeu, Jesús explicitava que l’abast de l’amor arriba fins a estimar els enemics, i alhora esperonava als seus deixebles a ser compassius com ho és el Pare del cel, ja que el judici de Déu serà en funció de la mesura que cadascú hagi fet als seus germans.
L’evangeli d’avui, en canvi, ens sacseja amb imatges potents i provocadores. Jesús ens parla de ceguesa, de bigues i de brosses, de bons i mals arbres. Però, més enllà de les metàfores, el que ens interpel·la és una crida a la lucidesa i a la conversió interior. Es tracta d’un text amarat de sensibilitat humana, d’experiència viscuda, de valoració “des del cor”. Un text que ens fa adonar que en la nostra història, tant la personal, com la col·lectiva, el cor, i l’amor que se’n deriva, és l’únic espai, l’únic lloc des d’on podem fer l’experiència de la nostra filiació divina i la nostra experiència de fraternitat. ,
Resseguint els tres apartats del text: el cec que és guiat per un altre cec, l’estella i la biga i l’arbre que dona bons o mals fruits, hi ha tres mots que ens poden guiar en la nostra reflexió: deixeble-mestre, com una unitat; germà i bondat.
Qui és un deixeble? El deixeble és aquell home i aquella dona, que havent sentit la crida de Jesús, s’adhereixen, des del cor, a la seva persona i al seu missatge. El deixeble és aquell que vol fer el camí de Jesús, per tal d’identificar-se amb ell i donar-se als altres fins on calgui. La imatge gràfica d’un cec guiant un altre cec, ens dona la clau per entendre-ho. Les instruccions de Jesús, les instruccions del mestre, van dirigides al cor i no al cap. No és només una qüestió de tenir bona visió física, sinó d’adquirir una mirada que neixi de l’amor i la compassió. Qui viu amb ressentiment, ho veurà tot amb ombres; qui viu amb bondat, trobarà llum fins i tot en la nit més fosca.
Jesús ens convida a deixar de ser cecs guiant altres cecs. Per a això, necessitem una mirada renovada, transparent, capaç de veure els altres amb misericòrdia. No es tracta de no corregir, sinó de fer-ho des de l’amor i la pròpia conversió.
El criteri per discernir el propi cor, primer, i el dels altres, després, són els fruits que produeix la nostra conducta. La qualitat del fruit ens fa saber el valor de l’arbre, el tipus
de fruit, la seva procedència. La qualitat i el tipus de la nostra conducta ens farà saber el valor i l’arrel autèntica de la nostra vida cristiana. Tota persona, té impresa en el seu cor la possibilitat de fer de la seva vida un projecte fonamentat en l’amor. La força de l’Evangeli és la que dinamitza el projecte i el porta a la seva plenitud. Quan hom estima des del tresor que portem dins nostre i sobre el que l’Evangeli empeny, les paraules resulten guaridores i fraternes. Així, el cor i la boca s’unifiquen donant lloc al fruit madur de la persona que sap estimar.
Com podem conrear un cor que doni bons fruits? Em permeto la llibertat de suggerir tres camins: el primer el silenci i la pregària per aprendre a veure amb els ulls de Déu. El segon l’autoconeixement per ser conscients de les pròpies bigues abans de voler treure la brossa dels altres. El tercer l’exercici de l’amor concret: cada petit acte de bondat és una llavor que farà créixer l’arbre de la vida.
Germans i germanes, l’evangeli d’avui no és només un advertiment, sinó una proposta que va fins el fons: viure amb una mirada neta, amb un cor sincer, capaç de generar vida al nostre voltant.
Quan deixem que Déu il·lumini el nostre interior, esdevenim arbres que donen fruits bons i mirades que transformen.
Finalment, dimecres vinent iniciarem la Quaresma. Serà un temps favorable per a iniciar de nou el procés de la nostra conversió, empeltant-nos del Cep, que és Jesucrist. Units amb Ell, ens reconeixerem germans els uns dels altres, fills d’un mateix Pare. I això és el que ara celebrem en l’Eucaristia.
Última actualització: 2 març 2025