Homilia de Mns. Xabier Gómez, Bisbe de Sant Feliu de Llobregat (8 de desembre de 2024)
Gènesi 3:9-15.20 / Filipencs 1:4-6.8 / Lluc 1:26-38
Estimat P. Abat i estimada comunitat de monjos, benvolgudes germanes i germans. Abans de res, sota la imatge de Santa Maria de Montserrat, amb humilitat i confiança, en aquesta festa de la seva Immaculada Concepció, encomano a la Mare de Déu el meu servei com a bisbe d’aquesta diòcesi. Que la rosa d’abril m’ajudi a ser un batec que es dona a tots compassat amb el so misericordiós del Cor de Jesús.
Maria no “s’ha amagat de Déu”. Amagar-se de Déu és una possibilitat de la llibertat humana davant la invitació del Creador a la conversa, la relació d’amistat i filiació. Però quina paradoxa, qui “s´amaga de Déu” sovint cau en mans d’altres idolatries o de l’egolatria.
Si la serp oferia el fruit prohibit, Maria ofereix a la humanitat el beneït fruit del seu ventre, el fruit de la vida, el que ens donarà l’aliment que perdura fins a la vida eterna. Aquest fruit que penjava de l’arbre de la creu, convertit des de llavors en arbre del paradís per l’amor que va transfigurar la creu en arbre de vida. L’amor és el fruit, l’amor és la porta del cel, l’amor que és expressió de la gràcia de Déu i ens situa en comunió amb la Trinitat, la revelació del qual està presidida per un amor en sortida descentrat.
L’hostilitat de la creació en el relat del Gènesi serà superada per l’hospitalitat que inaugura Maria: allotjant en el seu cos al Salvador, col·laborant amb el pla de Déu Pare, plena de l’Esperit Sant. Maria acull i lliura, la creació en Ella no és hostil al Creador sinó restaurada a través del vincle de la confiança. Maria és model per a totes les criatures i per a tots els deixebles del seu Fill, que també volem exercitar hospitalitat amb Ell, allotjar-lo en les nostres vides, implicar-nos amb Ell i obrir-nos a l’hospitalitat envers tots els homes i dones, els nostres germans. Això és el que prefigurem al compartir l’eucaristia.
El que va escollir a Maria, ens escull per a ser destinataris del seu amor i la seva promesa. Som destinats com Maria, a ser fills i filles de Déu, germanes i germans de tots. A deixar-nos fecundar per la gràcia, la confiança en Déu que ens capacita per a oferir “la millor versió” de nosaltres mateixos. Maria és obra de la Trinitat, que també actua en nosaltres.
Maria és la plena de gràcia, va ser preservada del pecat i de la inclinació al mal, en això és una criatura excepcional, però tant ella com el Fill de les seves entranyes, patiren les conseqüències del mal i del pecat del món, del pecat en el món. La violència, les injustícies, l’ambició, la malaltia, la corrupció de moltes persones incloent dirigents polítics o religiosos, la negació de Déu. Com nosaltres, Jesús i Maria van patir tot això en la seva vida. De fet, aquest pecat va portar a Jesús a la creu i en l’entrega d’amor absolut, el mal i el pecat van ésser vençuts per sempre, Jesús llevà a la mort el seu agulló. La victòria de Crist aconseguí abans que a ningú, de mode retroactiu a la seva pròpia mare. Des de llavors Maria, com a Mare i també com a deixebla, roman associada al ministeri de la redempció. Ella és la primera i la millor col·laboradora del seu Fill en l’extensió del RD, en el combat enfront del mal i el pecat. Ella és la “odigítria”, la que ens mostra el camí.
Quin és el camí que ens mostra Maria? El camí de la bellesa i la veritat, ens mostra al Salvador, ens convida a seguir al Fill de Déu. Ens convida a recórrer el camí de la santedat. La santedat “de la porta del costat” és el nostre horitzó i comença quan fem callar el “ego”, el “jo, em, mi, per a mi” i ens identifiquem des de les nostres diferents personalitats, amb la mentalitat, els valors i els sentiments de Jesús. En Jesús i Maria tenim el prototip, el model i la mesura de lo més humà de l’humà. Allò a què podem i hem d’aspirar. No juguem a l’amagatall amb Déu, deixem-nos trobar pel seu amor i entrem a viure a la casa de l’alegria”
Última actualització: 10 desembre 2024