Ofici de la Missa de la Cena del Senyor, Dijous Sant (9 abril 2020)

Homilia del P. Josep M. Soler, Abat de Montserrat

Èxode 12:1-8.11-14 – 1 Corintis 11:23-26 – Joan 13:1-1

L’ésser humà s’ha sentit portat des dels inicis a inclinar-se davant la divinitat, a agenollar-se a la seva presència. És un gest comú pràcticament a totes les religions. També en la tradició d’Israel que ens parla de Moisès prosternat davant l’esbarzer incandescent (cf. Ex 3, 5-6) o de David prostrat ple de reverència davant l’arca de l’aliança (cf. Ps 5, 1.8). És l’actitud d’adoració amb la qual s’expressa la petitesa de l’ésser humà davant la santedat i la grandesa de Déu.

Però, a l’evangeli que ens ha proclamat el diaca, hem trobat l’acció contrària, que potser ja no ens sorprèn de tant acostumats a sentir-la com estem. L’evangeli ens ha parlar de Déu que en Jesús, el Fill, s’agenolla davant l’ésser humà. S’agenolla concretament davant els deixebles, que ens representen a tots; també davant de Judes, que ja tenia decidit de trair-lo. És a causa del seu amor entranyable per cada persona humana concreta, creada amb tot l’amor però que fàcilment s’esgarria darrere els seus desigs. Jesús s’agenolla i renta els peus. Un gest simbòlic d’humiliació, perquè era als esclaus o als servents a qui tocava de fer-lo. Amb aquest gest, el Senyor, anticipa la humiliació de la passió. Però, alhora, fa un gest simbòlic de purificació, que anticipa la purificació, el perdó generós que brollaran de la seva creu. Els místics, que ho han comprès millor que nosaltres, parlen de l’amor foll de Déu per l’ésser humà. Per a cadascú de nosaltres. Ell continua agenollant-se als nostres peus per purificar-nos, per guarir-nos, per salvar-nos, sempre que no li ho impedim.

El gest que fa Jesús, el Fill de Déu, de rentar els peus ens parla de l’amor de Déu per la seva criatura, encara que visqui apartada d’ell o el traeixi, com és el cas de Judes. I ens parla, també, de la dignitat de l’ésser humà, de tot ésser humà. Per això, com Jesús hem d’agenollar-nos davant els altres, siguin qui siguin. És a dir, hem de tenir una actitud humil d’amor i de servei envers tothom, d’un manera particular envers aquells que són els petits i els últims. Això en aquests dies d’epidèmia té unes concrecions molt fortes de pregar i fer costat als qui pateixen, als qui estan de dol per la mort d’alguna persona estimada, als metges i tot el personal sanitari i auxiliar dels hospitals, als qui treballant amb risc de la seva salut fan

possible el subministrament de les coses necessàries o vetllen pel bon ordre de la societat. Després, aquesta actitud d’amor i de servei haurà de prendre altres formes per fer front a la situació posterior als dies de crisi forta a nivell sanitari i a nivell econòmic. Sense deixar de banda altres situacions de sofriment, com la dels camps de refugiats o les dels menors estrangers no acompanyats que en arribar a la majoria d’edat molt sovint es troben al carrer sense tenir on anar. O, encara, el fet que la quarta part de la població de Catalunya viu una situació de pobresa i d’exclusió que amb la crisi actual s’ha accentuat i els manquen els productes més bàsics, com recorden des de Càritas en aquest Dijous Sant, dia de l’amor fratern.

Déu en Jesús s’agenolla davant l’ésser humà per servir-lo amb amor; amb l’amor sense límits que ha portat Jesús a la creu. Però no sols això. Aquest vespre commemorem el do de l’eucaristia. Jesús es dóna, fa lliurament de la seva persona a tothom. En el pa i el vi eucarístics, hi és ell. No pas d’una manera extàtica, sinó estimant, donant-se, perquè el sagrament de l’eucaristia és la presència de la seva persona i l’actualització en l’avui de l’Església del seu acte de lliurament a la creu. Això també és, en la paraula dels místics, follia de Déu. I demana, en els qui som deixebles de Jesús, una amor semblant, una follia semblant per Déu i pels companys de camí en aquest moment de la història. L’eucaristia ens demana de posar tota la nostra persona, tota la nostra existència al servei de l’amor, a l’escola de Jesús.

Agraïm el gran do que ens ha fet el Senyor; agraïm-lo amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces. I deixem que la seva presència ens vagi transformant interiorment per tal que la nostra vida sigui cada dia més do per a Déu i do per als germans i germanes en humanitat.

Anton GordilloOfici de la Missa de la Cena del Senyor, Dijous Sant (9 abril 2020)

Related Posts