La pregària en temps d’incertesa
7 — Salm 113

El poble d’Israel va viure un esdeveniment de salvació i d’alliberament que va marcar profundament la seva història: la sortida d’Egipte. Déu, a través de Moisès, el líder del poble, els va fer sortir d’Egipte, els conduí pel desert del Sinaí i els va fer entrar a la terra promesa.

Aquest gran esdeveniment queda reflectit en molts textos de la Bíblia, també dins dels salms. Així trobem el salm 113.

Quan els fills d’Israel
sortiren d’Egipte,
quan se n’anaren
del poble estranger,
la terra de Judà
fou el seu santuari,
el país d’Israel
la seva possessió.

El mar, en veure’ls,
va fugir
i el Jordà
se’n tornà riu amunt;
les muntanyes
saltaren com anyells,
enjogassades com
petits de la ramada.

¿Què tenies, mar,
que vas fugir,
i tu, Jordà,
per tornar riu amunt?

¿Per què saltàveu,
muntanyes, com anyells,
enjogassades com
petits de la ramada?

El salm ens recorda el desig que triomfi la vida i la mort no tingui la darrera paraula. Per això ens podem fer nostres les paraules que segueixen

Que ens recordi el Senyor
i ens beneeixi.
Que beneeixi
la casa d’Israel,
que beneeixi
la casa d’Aharon,
que beneeixi
els qui el veneren,
que els beneeixi tots,
petits i grans.

Sigueu beneïts
del Senyor,
del Senyor que
ha fet cel i la terra.

No són els morts
els qui lloen el Senyor,
ni els qui baixen
al silenci del sepulcre.

Som nosaltres els qui
beneïm el Senyor
ara i per tots els segles.

Abadia de MontserratLa pregària en temps d’incertesa
7 — Salm 113