El llibre del salms fa ús de les diverses situacions que ens podem trobar al llarg de la vida per tal d’ajudar-nos en la pregària. Hi ha un salm que reflecteix la situació d’un malalt que se sent abandonat i traït pel seu millor amic. Si ens centrem en el primer d’aquests sentiments ens trobem amb la malaltia, una situació que capgira la pròpia vida.
Feliç el qui s’interessa
pel pobre desvalgut;
en temps difícils,
el Senyor el salvarà.El guardarà i el farà
viure feliç a la terra,
no el deixarà
a mercè dels enemics.El Senyor el sostindrà
en el dolor,
fins a treure’l del llit
on jeia malalt.Jo clamo: “Senyor,
compadiu-vos de mi.
He pecat contra vós,
salveu-me la vida.”Però vós, Senyor
restabliu-me,
i jo faré justícia.En això he conegut
que m’estimàveu:
que el meu enemic
no pot cantar victòria.
El salmista finalitza amb unes paraules de victòria i de confiança en el Senyor:
Però a mi,
em conserveu sense culpa
i em mantindreu
per sempre davant vostre.Beneït sigui el Senyor,
Déu d’Israel,
des de sempre
i per sempre.
Amén, amén.
