El Museu de Montserrat rep un plafó de rajoles renaixentistes recuperat de l’ermita de Santa Anna

El Museu de Montserrat ha rebut un plafó format per 9 rajoles policromades amb l’emblema de Montserrat, recuperat arran d’una intervenció arqueològica a l’ermita de Santa Anna de Montserrat realitzada l’any 2022 per encàrrec del Patronat de la Muntanya de Montserrat. Aquest conjunt, pertanyent al període d’esplendor renaixentista (s. XVI) -a l’època dels abats Cisneros i Pedro de Burgos i dels inicis de la impremta-, i que estava en un estat de fragmentació molt elevat —totalment fracturat en més de 500 fragments—, l’ha restaurat un equip d’arqueòlegs del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquest conjunt es podrà veure a l’espai de la “Finestra Oberta al Dipòsit de Reserva” del Museu de Montserrat i, pel que representa, ajudarà a explicar un moment molt important de la nostra història, com és la destrucció a causa de la Guerra del Francès.

Gràcies a la seva restauració, extremadament laboriosa, i pel que representa, el conjunt ajudarà a explicar un moment important de la història montserratina, com és la destrucció a causa de la Guerra del Francès.

El plafó, de 90 x 90 cm, presenta una singular composició decorativa de l’escut de Montserrat -la muntanya i la serra de bastidor- encerclat per una sanefa en blau i envoltat per motius vegetals i florals, els quals han estat delimitats per una segona sanefa cordejada, amb els caps de quatre serafins a cada angle. La procedència de les rajoles era del Monestir de Montserrat, que al s. XVIII van ser reaprofitades com a paviment de l’ermita de Santa Anna. Posteriorment, van ser destruïdes de manera intencionada, amb especial intensitat en aquelles rajoles que formen el símbol de Montserrat -es poden apreciar impactes directes en diferents punts-. Aquesta acció destructiva es pot vincular als esdeveniments tràgics de la Guerra del Francès (1811), quan les tropes napoleòniques van provocar la ruïna de les ermites, incendiant-les i destruint-les.

L’ermita de Santa Anna és la més propera al Monestir. Es va edificar a finals del s. XV, en temps de l’abat Cisneros. Aquesta proximitat al monestir i l’equidistància amb les altres ermites, li va conferir el paper d’ermita principal. De totes les edificacions eremítiques de la muntanya, era l’única que no estava enganxada a la roca i la que tenia l’església més gran. Hi vivia un ermità i un monjo, vicari de l’abat, que era el superior immediat dels ermitans. Va ser destruïda i abandonada el 1811, arran dels esdeveniments de la Guerra del Francès i de la presa del monestir i la muntanya per l’exèrcit napoleònic. Aquests darrers anys ha estat objecte de diverses campanyes d’excavacions arqueològiques.

La restauració del plafó de rajoles, que està totalment reconstruït, fragment a fragment, al qual se li han reintegrat les parts desaparegudes amb guix i reproduïda la seva decoració, completant i perfilant el dibuix del motiu central de la Muntanya de Montserrat -que estava pràcticament desaparegut-, s’ha portat a terme seguint els criteris i directrius del servei de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquest element, que es considera de gran valor patrimonial i històric, s’ha col·locat en un suport d’aerolam, per tal que sigui visualitzat i exposat en conjunt.

Més informació sobre el plafó a https://bit.ly/PlafoSantaAnna.

Abadia de MontserratEl Museu de Montserrat rep un plafó de rajoles renaixentistes recuperat de l’ermita de Santa Anna

El Museu de Montserrat presenta un diàleg entre la diversitat d’obres rebudes durant la darrera dècada

La Sala Daura del Museu de Montserrat presenta fins al 30 de juny la mostra Donacions 2012-2022, comissariada per Sílvia Muñoz d’Imbert i Santi Barjau, que conté un centenar d’obres provinents de col·leccionistes que han tingut cura d’elles durant anys, i d’artistes contemporanis que han tingut relació o han exposat a les sales del museu i que han decidit que alguna peça seva quedés a Montserrat. També hi ha donacions d’obres d’altres cultures, de les orientals a l’africana, que projecten les col·leccions arreu del món.

Les obres s’organitzen en tres àmbits temàtics que beuen d’un concepte ampli de gènere artístic: l’àmbit religiós, el centrat en la figura i el retrat, i el del paisatge. En tots ells, les peces vinculades a aquestes temàtiques, de diverses èpoques, dialoguen, il·luminen i es contraposen el seu missatge i la seva estètica, com notes soltes o contrapunts d’una partitura musical.

A partir d’aquestes línies, segons l’origen de les donacions i els tres àmbits temàtics, l’exposició es planteja com un esclat de peces, que surten a l’encontre del visitant, en què les obres dialoguen i interactuen, s’observen i contrasten i on la línia cronològica es difumina per crear un temps que ho abraça tot.

Aquesta exposició és un agraïment a les persones i institucions que han confiat les seves obres a Montserrat, i al P. Josep de C. Laplana per la seva extraordinària tasca de més de 40 anys al capdavant del Museu

Destaquen les peces cronològicament més antigues de l’exposició, com són el retaule gòtic de Pere Vall o la Santa Anna barroca de Ramon Amadeu, amb les obres d’artistes tan vinculats a la història de Montserrat com Obiols i Pruna, acompanyats per Estrany o la figura atemporal de Marlet i la visió d’un art religiós modern de la segona meitat del segle XX de la mà de Rogent, Garcia Llort, Picas o Lleó. Les obres contemporànies de Guinovart, Puig, el tapís de Grau-Garriba, Juanpere o Ribas serveixen per evidenciar aquest diàleg on el missatge predominant és la iconografia religiosa i com el llenguatge artístic pot vehicular la intuïció de transcendència.

A l’àmbit de la figura humana, el retrat té un paper important: el rostre i el seu reflex, el cos humà i les seves formes. Des de les obres de Simó Gómez contraposades al buit negre de Furriols, fins a les obres de Llimona, Elisa, Canals, Vila Arrufat, passant pel retrat de Mestres i el seu revers contemporani de la mà de Jiménez-Balaguer. Les donacions de l’obra de l’escultor Hugué, els dibuixos de Domingo i del gravador Pla, juntament amb una instal·lació de bustos escultòrics dels segles XIX i XX, conviuen amb els dibuixos de Beneyto i els gravats de Pérez, les fotografies dels Gasull o el muntatge inquietant de Ballen.

A l’àmbit de paisatge reuneix l’obra de paisatgistes històrics, des d’Urgell a Mir, passant per Cabanyes, Palau Oller, Amat o Mundó, entre d’altres, contraposant-los amb la representació d’espais creats per artistes contemporanis, com la composició dedicada a Montserrat de Chancho o la Hiroshima de Fulla, esquitxats pel blanc atmosfèric de Rocamora i Maczassek, i habitats per l’esfera roja planetària de Jana Sterbak, acompanyats pel regust de paisatge industrial de Gabarró, el cinetisme de Pericot i la selecció de fotografies d’Esteve.

Aquesta exposició visibilitza les nombrosíssimes donacions que ha anat rebent el Museu de Montserrat durant les darreres dècades —fa deu anys es va presentar la primera mostra retrospectiva de donacions amb les obres rebudes entre els anys 2000 i 2012— i, paral·lelament, agraeix la generositat de tots els qui hi han confiat els seu béns més preuats convençuts que els conservaran i els posaran al servei de la cultura, però també per homenatjar la valuosíssima tasca del P. Josep de C. Laplana, que ha estat al capdavant d’aquesta institució durant més de quaranta anys.

Abadia de MontserratEl Museu de Montserrat presenta un diàleg entre la diversitat d’obres rebudes durant la darrera dècada

Lamazares, l’artista que fusiona la seva pintura amb la poesia, exposa a Montserrat

El Museu de Montserrat presenta l’obra d’Anton Lamazares, artista que fusiona la seva pintura amb la poesia, en l’exposició titulada «Laus Deo», que es podrà visitar fins al pròxim 15 d’octubre a l’Espai d’art Pere Pruna. A través de les seves obres, Lamazares fa que el missatge d’alguns dels autors místics, com ara sant Joan de la Creu, i dels grans autors del cristianisme entre els quals hi ha sant Benet i sant Bernat, prenguin forma. «Contemplar l’obra de Lamazares ens trasllada la idea que la poesia, perquè els seus quadres són poesia, és un dels mitjans possibles que poden guiar l’ànima en la vida espiritual», afirma el P. Abat de Montserrat, Manel Gasch, en el catàleg de la mostra.

Lamazares, després de quaranta anys intentant fusionar la seva pintura amb la poesia, ha aconseguit trobar la fórmula, amb la creació d’un nou alfabet, el Delfín –en homenatge al seu pare-. Prenent com a base l’abecedari llatí, el pintor substitueix les lletres per símbols, aportant més plasticitat i permetent pintar paraules i frases amb un resultat estètic més elevat. Com a materials continua utilitzant, igual que en les seves sèries més recents, cartons corrugats en els quals pinta, dibuixa i fins i tot perfora. També són habituals les obres en petit format sobre materials reutilitzats, com ara capses de cartó, embolcalls de tabac o trossos de paper, sobre els quals escriu i dibuixa emprant llapis, retoladors o bolígrafs. Totes elles són obres de gran impacte pictòric, que oscil·len entre el minimalisme, l’informalisme i el surrealisme més líric. Les primeres obres de l’Alfabeto Delfín, realitzades a cavall entre Berlín i Madrid, són textos propis, amb els quals el pintor aprofundeix en la seva dimensió més espiritual i mística, tractant temes com l’amor o la fe. Aquests poemes comparteixen dos protagonistes principals: el cor, per als duts a terme a Madrid, i el colom, per als que va pintar a Berlín, al·legories de Crist i la Mare de Déu, respectivament.

El pintor gallec ha creat un nou alfabet, el Delfín, on substitueix les lletres per símbols, per tal d’aportar més plasticitat i permetre així transmetre paraules i frases amb un resultat estètic més elevat

Àvid lector i gran amant de la poesia, la literatura ha jugat un paper fonamental a la vida de Lamazares. Per tant, un cop immers en l’exploració del seu Alfabeto Delfín, no va trigar a començar a fer servir textos d’autors que, d’una manera o altra, l’han influenciat. Entre les obres de la sèrie juguen un paper molt important els escrits de pensadors com sant Agustí, sant Francesc, sant Bernat o sant Joan de la Creu. Textos que parlen de Déu, la Mare de Déu o la fe, però també de l’amor, la moral o la bellesa, testimoni de les profundes creences religioses i dels principis amb què els franciscans el van educar. La resta de la sèrie la componen, principalment, versos de poetes que Lamazares ha llegit i admirat al llarg de la seva vida. Autors com Rubén Darío, Vicente Huidobro, Pablo Neruda o Christian Bobin, i altres més propers, com Juan Carlos Mestre o Uxío Novoneyra. Aquests poemes constitueixen una excel·lent mostra de la sensibilitat i el sentit estètic del pintor. Així doncs, l’Alfabeto Delfín s’ha tornat una síntesi de tota l’obra de Lamazares, és un fidel reflex seu. S’hi barregen la pintura i la poesia, el preciosisme i el brutalisme, el que és intel·lectual i el que és material, el que és diví i el que és terrenal, el que és local i el que és universal, el que és espiritual i el que és carnal.

Abadia de MontserratLamazares, l’artista que fusiona la seva pintura amb la poesia, exposa a Montserrat

El Mil·lenari del Monestir uneix el Museu Episcopal de Vic i l’Abadia de Montserrat

El Museu Episcopal de Vic (MEV) i la Fundació Privada Abadia de Montserrat 2025 han signat un conveni de col·laboració per mitjà del qual es comprometen a realitzar projectes comuns en el marc del Mil·lenari del Monestir. El principal objecte d’aquest conveni, que han signat el P. Abat de Montserrat, Manel Gasch, i el bisbe de Vic i president de la junta del MEV, Mons. Romà Casanova, és regular la prestació dels serveis de comissariat de les exposicions arran del mil·lenari al Museu de Montserrat i al Palau Robert de Barcelona per part del MEV, que durà a terme el Dr. Marc Sureda i Jubany, conservador del MEV.

El Museu Episcopal de Vic comissionarà dues exposicions de Montserrat: al Museu del Monestir i al Palau Robert de Barcelona

Les tasques de comissariat d’ambdues exposicions, que s’inauguraran durant el mes de setembre de 2024, es determinaran i duran a terme d’acord amb les direccions del Museu de Montserrat i del Palau Robert de Barcelona segons el calendari que s’estableixi de mutu acord entre el comissari i les esmentades direccions, a coneixement de la direcció del MEV.

El conveni signat per la Fundació Privada Abadia de Montserrat 2025 i el MEV preveu que les dues institucions analitzin col·laboracions possibles, a partir d’aquelles propostes de valor que cadascuna disposa i que considera que poden ser objecte de col·laboracions o projectes comuns en el futur. Aquest acord és, sens dubte, una oportunitat de coneixement mutu per plantejar altres col·laboracions futures.

Arran de la signatura del conveni, el director del MEV, Oriol Picas, ha declarat que “l’esforç constant del MEV, des de finals del s XIX, de constituir una de les millors col·leccions catalanes d’art romànic i gòtic, d’estudiar-la amb tota la seva amplitud i de difondre-la a públics amplis i diversos, ha donat com a fruit ser un referent en art i cultura medieval. Disposem d’un equip professional molt expert que pot irradiar els seus coneixements més enllà del propi museu”. I ha afegit que aquesta “és una funció que hem de fer com a museu reconegut com d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya; i aquesta funció pren forma amb el comissariat de les exposicions del mil·lenari per part d’un dels conservadors del MEV, el Dr. Marc Sureda. Però més enllà de les obligacions, aquesta col·laboració amb el monestir de Montserrat i tot el que representa és un motiu de satisfacció per al museu i un punt de partida per a col·laboracions futures”.

El Dr. Marc Sureda ha detallat que el comissariat d’ambdues exposicions “consisteix bàsicament a posar a disposició del públic, a través del llenguatge de les exposicions temporals, una sèrie de continguts que l’abadia de Montserrat ja havia anat preparant en els darrers decennis mitjançant l’activitat intel·lectual de diversos dels seus monjos. Al Museu de Montserrat es tractarà d’explicar la història de l’indret a partir d’obres d’art destacades, conservades tant al mateix Museu com en altres llocs del monestir que no es visiten habitualment, mentre que al Palau Robert, en l’exposició co-comissariada juntament amb Sergi Martín, es tractarà de comunicar la realitat passada i present de Montserrat com a muntanya, monestir, Santuari i lloc de referència de Catalunya a través dels llenguatges tecnològics més actuals”.

Per la seva banda, el prior del Monestir de Montserrat i director de la Fundació Privada Abadia de Montserrat 2025, P. Bernat Juliol, ha assegurat que, “per a Montserrat, la signatura d’aquest conveni amb el MEV representa una aliança amb una de les institucions culturals més destacades del nostre país. Amb aquest acord assegurem que les dues exposicions del Mil·lenari seran tractades amb una alta qualitat professional. A més, el bon coneixement que el Dr. Marc Sureda té de Montserrat ens garanteix un relat fidel i actual. A més, amb aquest conveni obrim noves possibilitats de col·laboració entre el Museu Episcopal de Vic i Montserrat”.

Abadia de MontserratEl Mil·lenari del Monestir uneix el Museu Episcopal de Vic i l’Abadia de Montserrat

Homenatge de Montserrat a Josep Benet

El Museu de Montserrat presenta, de manera excepcional, una exposició itinerant que no és d’art, com a homenatge a una persona que va passar a Montserrat alguns dels moments més importants de la seva vida, Josep Benet. D’aquesta manera, el Monestir recorda a l’impulsor de l’organització de les festes de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de l’any 1947, una persona que sempre va estar a disposició de la comunitat benedictina per a col·laborar professionalment com a advocat i en tot allò que calgués. La mostra, que porta per títol «Josep Benet, en la desfeta i el redreç», està comissariada per l’historiador i deixeble de Josep Benet Jordi Oliva, i es pot visitar a la Sala Puig i Cadafalch del Museu de Montserrat fins el proper 1 d’octubre. L’entrada és lliure.

La mostra, comissariada per l’historiador Jordi Oliva, deixeble de Josp Benet, dona a conèixer un dels personatges més importants del s. XX a Catalunya, una persona que estimava Montserrat, on va passar moments molt importants de la seva vida

L’exposició, promoguda per Òmnium Cultural Segarra-Urgell i el Museu Comarcal de Cervera, “dona a conèixer un dels personatges més importants del segle XX a Catalunya: Josep Benet, historiador, polític, editor i advocat”, apunta el comissari de la mostra, Jordi Oliva. Desenvolupa les quatre facetes clau de la vida de Josep Benet: historiador, polític, advocat i activista; i ho fa des d’un diàleg entre el seu pensament i el d’altres persones, que opinaven sobre la seva obra en cadascuna d’aquestes facetes. Finalment, la mostra es clou amb un àmbit audiovisual, a partir de tres entrevistes en les quals Josep Benet s’explica: la que li va dedicar Mònica Terribas al programa Savis de TV3; la que li va fer Josep Maria Espinàs al programa Identitats, també a TV3; i, finalment, la que li va fer Montserrat Roig al programa Personatges, de TVE Catalunya.

Josep Benet i Montserrat

Josep Benet va passar a l’Escolania un dels temps més feliços de la seva vida. Per a ell, Montserrat era una part del seu cor. Va ingressar a l’Escolania de Montserrat el 1927, en temps de dictadura de Primo de Rivera. Durant la seva estada va dur a terme la seva primera manifestació de compromís pel país: va participar en un intent de convocatòria de vaga d’escolans que es negaven a cantar en presència del rei Alfons XIII. A l’Escolania va rebre una sòlida formació religiosa, humana i musical que el va acompanyar tota la seva vida. Durant la guerra, va ser partidari de la República alhora que col·laborava amb l’Església clandestina -per exemple, passava paquets als monjos de Montserrat presos a la Model-. A la postguerra, va treballar per allunyar l’Església catalana del nacionalcatolicisme imperant. Quan el 1946 es va constituir la Comissió Abat Oliba per preparar les festes de l’Entronització de la Mare de Déu, la seva actuació personal va ser determinant en l’abast de tot el projecte. Inicialment comissionat en la recaptació de fons per al tron, va aconseguir que la Comissió esdevingués una veritable mobilització popular del país amb la creació de delegacions tant a parròquies com a entitats no religioses. L’any 1948 es va casar a Montserrat amb la Florència Ventura. Josep Benet va participar, amb Max Cahner i Ramon Bastardes, en la creació de la revista «Serra d’Or» i, durant molts anys, va formar part del seu consell de redacció. I sempre, com a advocat, va ajudar quan va caldre resoldre conflictes amb les autoritats del règim.

“Aquesta llarga relació justifica sobradament que l’exposició «Josep Benet, en la desfeta i el redreç» arribi a Montserrat. Josep Benet no es pot entendre en tota la seva dimensió sense conèixer la seva relació amb Montserrat, de la mateixa manera que la història de Montserrat de la segona meitat del segle XX no es pot explicar sense considerar el paper que hi va tenir Benet”, argumenta el P. Abat Manel Gasch al llibret de l’exposició.

Abadia de MontserratHomenatge de Montserrat a Josep Benet

«Picasso a la donació Busquets», exposició temporal al Museu de Montserrat

El Museu de Montserrat (MdM) reprèn l’activitat, pel que fa a les exposicions temporals, amb la mostra Picasso a la donació Busquets, que es podrà veure del 23 de juny de 2023 al 6 de gener de 2024 a l’Espai d’art Pere Pruna. Es tracta d’una mostra que recull una part del llegat que l’arquitecte Xavier Busquets va deixar al Monestir l’any 1990, una col·lecció on es troben des de peces arqueològiques a obres dels grans noms de l’Impressionisme o de la pintura catalana, en la qual Picasso n’és un dels autors més ben representats.

La mostra, amb la qual es reprenen les exposicions temporals al Museu de Montserrat, recull obres de l’artista malagueny, complementades amb altres materials, i explica l’arribada d’aquesta donació al Monestir

L’exposició, comissariada per Montserrat Marín, conservadora del Museu de Montserrat, relata l’amistat entre Picasso i Busquets forjada a partir de l’encàrrec dels frisos de l’edifici de la nova seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya -inaugurada l’any 1962-, a la Plaça Nova de Barcelona. Fruit de la intervenció de Picasso en el projecte, Busquets va viatjar sovint al sud de França, on l’artista malagueny va residir gairebé els últims trenta anys de la seva vida. Aquestes visites, que tenien l’objectiu de fer el seguiment de l’encàrrec, van ser l’inici d’una amistat, compartint estades i converses amb el pintor i la seva última esposa, Jacqueline Roque, i també amb tots aquells amics, artistes i fotògrafs que envoltaven Picasso contínuament. Durant aquelles estades, Busquets va aprofitar per fer-se signar les obres de Picasso que anava adquirint i que actualment formen part del fons del Museu de Montserrat -tot i que en gran part no es mostren a la col·lecció permanent-.

El llegat que s’exposa en aquesta mostra temporal, que coincideix amb el cinquantè aniversari de la seva mort, està acompanyat de documentació i fotografies referents a la donació, així com també llibres, imatges o articles de premsa, que contextualitzen les tres principals etapes d’aquest recorregut: l’arribada de la donació a Montserrat, els anys de Picasso al sud de França –després de la II Guerra Mundial, Picasso va abandonar definitivament París i es va establir primerament a Antibes i, dos anys més tard, el 1948, va fixar la seva residència a Vallauris, i posteriorment també a Cannes i Mougins- i l’interès creixent per l’obra de Picasso a Barcelona, gràcies a l’impuls de la Sala Gaspar.

Quan Picasso va anar a viure a la petita població de Vallauris, aquesta es va convertir en tot un nucli d’animada vida cultural i va significar per a ell un dels moments de major producció artística. Va ser aquí on, a part del seu interès per la pintura, va experimentar enormement com a escultor i on va treballar amb tècniques com el linogravat –de la mà de l’impressor Hidalgo Arnéra, amb qui perfeccionarà i explorarà l’ús d’aquesta tècnica d’estampació-. L’any 1946, Picasso va conèixer a Suzanne i Georges Ramié, propietaris del taller Madoura, amb qui mantindrà una estreta relació, tant personal com professional, ajudant a fer de Madoura un dels principals tallers productors de ceràmica de la regió. En aquesta població va ser on Picasso va explorar la ceràmica com a mitjà artístic, perfeccionant el modelatge i arribant a produir gairebé 4.000 objectes.

Tot i que les seves aparicions públiques no eren freqüents, Picasso organitzava cada any una exposició amb les seves obres i una cursa de braus, on convidava amics i coneguts, i ell mateix s’encarregava de fer els cartells per tal d’anunciar-les.

A l’exposició es poden veure 16 dels cartells que va col·leccionar Xavier Busquets, juntament amb un plat de ceràmica i algunes de les fotografies de l’arquitecte durant les seves visites. També es poden trobar algunes imatges captades pels fotògrafs que van resseguir i documentar l’ambient familiar i el procés creatiu de Picasso al llarg de la seva vida.

La Sala Gaspar, aparador de Picasso a Barcelona, va ser la primera de l’Estat a mostrar obra de l’artista durant la dictadura franquista, amb una primera exposició l’any 1956. Va esdevenir una veritable finestra per a l’art d’avantguarda nacional a Barcelona, ja que donava veu a artistes com el mateix Picasso o Joan Miró, molt reconeguts internacionalment, però del tot obviats pels circuits afins al règim. Joan i Miquel Gaspar van conèixer Picasso a Cannes l’any 1955 de la mà de Jaume Sabartés, secretari de l’artista. Fruit d’aquell primer contacte van sorgir més endavant les exposicions regulars de Picasso a la Sala Gaspar.

Abadia de Montserrat«Picasso a la donació Busquets», exposició temporal al Museu de Montserrat

El Museu de Montserrat tanca per obres del 2 de gener al 28 de febrer

El Museu de Montserrat romandrà tancat del 2 de gener al 28 de febrer de 2023. Durant aquest temps es portarà a terme la renovació de la climatització de totes les sales de l’exposició permanent i, paral·lelament, també es faran les obres per adequar els nous espais de sota la plaça de Santa Maria per a la futura ampliació del mateix Museu.

Abadia de MontserratEl Museu de Montserrat tanca per obres del 2 de gener al 28 de febrer

Fins al 26 de desembre del 2022, exposició al Museu de Montserrat amb fotografies del P. Bonaventura Ubach en els seus viatges al Pròxim Orient

L’exposició «La mirada del biblista. Instants d’eternitat. El Pròxim Orient al fons fotogràfic del P. Ubach», que mostra a la Sala Daura del Museu de Montserrat les fotografies que el biblista i orientalista P. Bonaventura Ubach (1879-1960) va fer a Síria, a l’Iraq, al Sinaí, i sobretot a Palestina, durant les primeres dècades del segle XX, es podrà visitar fins al 26 de desembre del 2022. D’aquesta manera, s’amplia el període de visita, que inicialment estava previst que finalitzés el passat 17 de juliol.

Organitzada per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i l’Abadia de Montserrat, la mostra compta amb una selecció de les millors imatges, 76 d’entre les més de 6.000 que va realitzar el P. Ubach entre 1922 i 1951 en els seus viatges al Pròxim Orient. Unes imatges amb què Bonaventura Ubach volia retenir sobre el paper un món bíblic que estava en vies de desaparició -sota l’avenç imparable de la modernitat i els conflictes que ja es forjaven a la regió- i que utilitzaria per il·lustrar l’ambiciosa Bíblia de Montserrat (28 volums, publicats entre 1926-1974, 3 volums dedicats únicament a les imatges), un projecte col·lectiu que va dirigir i al qual va dedicar la seva vida.

Organitzada per l’IEMed i l’Abadia de Montserrat, i comissariada per Joan E. Garcia Biosca, les més de 6.000 instantànies que va fer el P. Ubach restaurades i digitalitzades es poden consultar a https://bibliotecademontserrat.cat/ubach

Com explica el comissari de la mostra, l’arqueòleg Joan Eusebi Garcia Biosca, són objectiu de la càmera del P. Ubach paisatges, monuments i restes arqueològics, formes de vida com la dels beduïns, cerimònies i rituals, i comunitats cristianes i àrabs…; fotografies que li permeten evocar escenes bíbliques. Per fer-ho s’acosta amb cura quasi etnogràfica a la població local i deixa sempre fora de focus les manifestacions de modernitat.

I si bé l’objecte central de l’exposició és la producció fotogràfica del P. Bonaventura Ubach, la mostra inclou diversos àmbits que amb documentació i imatges glossa la figura i l’obra del monjo i contextualitza el moment en què, d’una banda, s’engeguen diversos projectes de traducció dels evangelis al català i, de l’altra, s’inicien les exploracions científiques al Pròxim Orient des d’una mirada orientalista i biblista. L’exposició es tanca amb una mostra d’altres mirades fotogràfiques sobre la regió (des de comercials a periodístiques) coetànies de l’època del P. Ubach.

L’exposició té continuïtat virtual a https://bibliotecademontserrat.cat/ubach, on s’ofereix informació de l’exposició i progressivament es podran arribar a consultar 5.000 imatges restaurades digitalment del fons fotogràfic del P. Ubach, fruit d’un projecte de recuperació i digitalització impulsat durant tres anys per l’Abadia de Montserrat i l’IEMed. I també es complementa, en el mateix Museu de Montserrat, amb la col·lecció d’arqueologia del Pròxim Orient (antiga Pèrsia, Mesopotàmia i Egipte), que conté un ampli ventall de materials arqueològics aplegats en gran part pel P. Bonaventura Ubach des de 1906.

Dossier de premsa: https://www.iemed.org/wp-content/uploads/2021/11/Dossier-Ubach-CAT.pdf

Una selecció d’imatges es poden descarregar en alta qualitat a https://bit.ly/IEMed_biblista2021.

Abadia de MontserratFins al 26 de desembre del 2022, exposició al Museu de Montserrat amb fotografies del P. Bonaventura Ubach en els seus viatges al Pròxim Orient

Presentació del catàleg de l’exposició «La mirada del biblista. Instants d’eternitat» al Museu de Montserrat

Aquest dissabte, 7 de maig del 2022 a les 12.00 hores, es presentarà al Museu de Montserrat el catàleg de l’exposició «La mirada del biblista. Instants d’eternitat. El Pròxim Orient al fons fotogràfic del pare Ubach».  L’acte comptarà amb la presència del P. Manel Gasch, Abat de Montserrat i del senyor Senén Florensa, president executiu de l’Institut Europeu de la Mediterrània, així com dels autors de la publicació: sr. Joan E. Garcia Biosca, comissaria de l’exposició, sra. Tatiana Donoso, coordinadora del projecte de conservació del fons fotogràfic del P. Bonaventura Ubach i la sra. Elisenda Ardèvol.

L’exposició es pot visitar al Museu de Montserrat fins al propvinent 17 de juliol i de forma permanent a la pàgina web de la Biblioteca de Montserrat: https://bibliotecademontserrat.cat/ubach.

La mirada del BiblistaEl catàleg de l’exposició, en edició trilingüe català-castellà-anglès, té aquest contingut:

  • Presentacions. P. Manel Gasch, Abat de Montserrat, i Senén Florensa, president exectiu de l’IEMed.
  • Terra d’Israel, terra palestina. Rafael Dezcallar.
  • Palestina-Terra Santa entre el final de l’època otomana i el Mandat Britànic. Jorge Ramos Tolosa.
  • Bonaventura Ubach: monjo i fotògraf. P. Pius Tragan.
  • La il·lustració de la Bíblia gran de Montserrat en el context fotogràfic del Pròxim Orient. Joan E. Garcia Biosca.
  • La fotografia del P. Bonaventura Ubach com a encontre cultural. Elisenda Ardèvol.
  • Revelar el paisatge bíblic. Conservació i catalogació del fons fotogràfic del P. Bonaventura Ubach
  • Bibliografia
  • Fotografies

Títol: «La mirada del biblista. Instants d’eternitat. La mirada del biblista. Instantes de eternidad. The Biblical Scholar’s Gaze. Moments of Eternity»
ISBN: 978-84-18986-78-9
Edita: Institut Europeu de la Mediterrània i Abadia de Montserrat
237 pàgines. 1a edició, Barcelona març 2022

Abadia de MontserratPresentació del catàleg de l’exposició «La mirada del biblista. Instants d’eternitat» al Museu de Montserrat

Exposició al Museu de Montserrat: «La mirada del biblista»

La mostra recull una selecció de les fotografies que el biblista i orientalista P. Bonaventura Ubach, monjo de Montserrat, va fer durant els seus viatges a l’Orient Mitjà.

Es pot visitar a la Sala Daura del Museu de Montserrat fins al 17 de juliol de 2022 prorrogada fins al 8 de gener del 2023, però té una continuïtat virtual al web: https://bibliotecademontserrat.cat/ubach.

Abadia de MontserratExposició al Museu de Montserrat: «La mirada del biblista»

Les millors fotografies del P. Bonaventura Ubach en els seus viatges al Pròxim Orient entre 1922 i 1951, recollides en una mostra al Museu de Montserrat

L’exposició La mirada del biblista. Instants d’eternitat. El Pròxim Orient en el fons fotogràfic del P. Ubach, a la Sala Daura fins el 17 de juliol de 2022Les fotografies que el biblista i orientalista P. Bonaventura Ubach (1879-1960) va fer a Síria, Iraq, el Sinaí i sobretot Palestina durant les primeres dècades del segle XX conformen el gruix de l’exposició “La mirada del biblista. Instants d’eternitat. El Pròxim Orient al fons fotogràfic del P. Ubach”, que es pot visitar a la Sala Daura del Museu de Montserrat fins al 17 de juliol de 2022 Prorrogada fins al dia 8 de gener del 2023.

Organitzada per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i l’Abadia de Montserrat, la mostra compta amb una selecció de les millors 86 imatges d’entre les més de 6.000 que va realitzar el P. Ubach entre 1922 i 1951 en els seus viatges al Pròxim Orient. Unes imatges amb què Bonaventura Ubach volia retenir sobre el paper un món bíblic que estava en vies de desaparició -sota l’avenç imparable de la modernitat i els conflictes que ja es forjaven a la regió– i que utilitzaria per il·lustrar l’ambiciosa Bíblia de Montserrat (28 volums, publicats entre 1926-1974, 3 volums dedicats únicament a les imatges), un projecte col·lectiu que va dirigir i al qual va dedicar la seva vida.

Com explica el comissari de la mostra, l’arqueòleg Joan Eusebi Garcia Biosca, són objectiu de la càmera del P. Ubach paisatges, monuments i restes arqueològics, formes de vida com la dels beduïns, cerimònies i rituals, i comunitats cristianes i àrabs…; fotografies que li permeten evocar escenes bíbliques. Per fer-ho s’acosta amb cura quasi etnogràfica a la població local i deixa sempre fora de focus les manifestacions de modernitat.

I si bé l’objecte central de l’exposició és la producció fotogràfica del P. Bonaventura Ubach, la mostra inclou diversos àmbits que amb documentació i imatges glossa la figura i l’obra del monjo i contextualitza el moment en què, d’una banda, s’engeguen diversos projectes de traducció dels evangelis al català i, de l’altra, s’inicien les exploracions científiques al Pròxim Orient des d’una mirada orientalista i biblista. L’exposició es tanca amb una mostra d’altres mirades fotogràfiques sobre la regió –des de comercials a periodístiques- coetànies de l’època del P. Ubach.

Una selecció d’imatges de l’exposició es poden descarregar en alta qualitat a https://bit.ly/IEMed_biblista2021 mentre que el dossier de premsa el podeu trobar a https://bit.ly/MiradaBiblista.

Exposició virtual

L’exposició té continuïtat virtual a https://bibliotecademontserrat.cat/ubach, on hi ha informació de l’exposició i de forma progressiva es podran consultar les 5.000 imatges restaurades digitalment del fons fotogràfic del P. Ubach, fruit d’un projecte de recuperació i digitalització impulsat durant els darrers tres anys per l’Abadia de Montserrat i l’IEMed. I també es complementa, al mateix Museu de Montserrat, amb la col·lecció d’arqueologia del Pròxim Orient (antiga Pèrsia, Mesopotàmia i Egipte), que conté un ampli ventall de materials arqueològics adquirits en bona part pel P. Bonaventura Ubach des del 1906.

Abadia de MontserratLes millors fotografies del P. Bonaventura Ubach en els seus viatges al Pròxim Orient entre 1922 i 1951, recollides en una mostra al Museu de Montserrat