Exposicions | Abadia de Montserrat

Homenatge de Montserrat a Josep Benet

El Museu de Montserrat presenta, de manera excepcional, una exposició itinerant que no és d’art, com a homenatge a una persona que va passar a Montserrat alguns dels moments més importants de la seva vida, Josep Benet. D’aquesta manera, el Monestir recorda a l’impulsor de l’organització de les festes de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de l’any 1947, una persona que sempre va estar a disposició de la comunitat benedictina per a col·laborar professionalment com a advocat i en tot allò que calgués. La mostra, que porta per títol «Josep Benet, en la desfeta i el redreç», està comissariada per l’historiador i deixeble de Josep Benet Jordi Oliva, i es pot visitar a la Sala Puig i Cadafalch del Museu de Montserrat fins el proper 1 d’octubre. L’entrada és lliure.

La mostra, comissariada per l’historiador Jordi Oliva, deixeble de Josp Benet, dona a conèixer un dels personatges més importants del s. XX a Catalunya, una persona que estimava Montserrat, on va passar moments molt importants de la seva vida

L’exposició, promoguda per Òmnium Cultural Segarra-Urgell i el Museu Comarcal de Cervera, “dona a conèixer un dels personatges més importants del segle XX a Catalunya: Josep Benet, historiador, polític, editor i advocat”, apunta el comissari de la mostra, Jordi Oliva. Desenvolupa les quatre facetes clau de la vida de Josep Benet: historiador, polític, advocat i activista; i ho fa des d’un diàleg entre el seu pensament i el d’altres persones, que opinaven sobre la seva obra en cadascuna d’aquestes facetes. Finalment, la mostra es clou amb un àmbit audiovisual, a partir de tres entrevistes en les quals Josep Benet s’explica: la que li va dedicar Mònica Terribas al programa Savis de TV3; la que li va fer Josep Maria Espinàs al programa Identitats, també a TV3; i, finalment, la que li va fer Montserrat Roig al programa Personatges, de TVE Catalunya.

Josep Benet i Montserrat

Josep Benet va passar a l’Escolania un dels temps més feliços de la seva vida. Per a ell, Montserrat era una part del seu cor. Va ingressar a l’Escolania de Montserrat el 1927, en temps de dictadura de Primo de Rivera. Durant la seva estada va dur a terme la seva primera manifestació de compromís pel país: va participar en un intent de convocatòria de vaga d’escolans que es negaven a cantar en presència del rei Alfons XIII. A l’Escolania va rebre una sòlida formació religiosa, humana i musical que el va acompanyar tota la seva vida. Durant la guerra, va ser partidari de la República alhora que col·laborava amb l’Església clandestina -per exemple, passava paquets als monjos de Montserrat presos a la Model-. A la postguerra, va treballar per allunyar l’Església catalana del nacionalcatolicisme imperant. Quan el 1946 es va constituir la Comissió Abat Oliba per preparar les festes de l’Entronització de la Mare de Déu, la seva actuació personal va ser determinant en l’abast de tot el projecte. Inicialment comissionat en la recaptació de fons per al tron, va aconseguir que la Comissió esdevingués una veritable mobilització popular del país amb la creació de delegacions tant a parròquies com a entitats no religioses. L’any 1948 es va casar a Montserrat amb la Florència Ventura. Josep Benet va participar, amb Max Cahner i Ramon Bastardes, en la creació de la revista «Serra d’Or» i, durant molts anys, va formar part del seu consell de redacció. I sempre, com a advocat, va ajudar quan va caldre resoldre conflictes amb les autoritats del règim.

“Aquesta llarga relació justifica sobradament que l’exposició «Josep Benet, en la desfeta i el redreç» arribi a Montserrat. Josep Benet no es pot entendre en tota la seva dimensió sense conèixer la seva relació amb Montserrat, de la mateixa manera que la història de Montserrat de la segona meitat del segle XX no es pot explicar sense considerar el paper que hi va tenir Benet”, argumenta el P. Abat Manel Gasch al llibret de l’exposició.

«Picasso a la donació Busquets», exposició temporal al Museu de Montserrat

El Museu de Montserrat (MdM) reprèn l’activitat, pel que fa a les exposicions temporals, amb la mostra Picasso a la donació Busquets, que es podrà veure del 23 de juny de 2023 al 6 de gener de 2024 a l’Espai d’art Pere Pruna. Es tracta d’una mostra que recull una part del llegat que l’arquitecte Xavier Busquets va deixar al Monestir l’any 1990, una col·lecció on es troben des de peces arqueològiques a obres dels grans noms de l’Impressionisme o de la pintura catalana, en la qual Picasso n’és un dels autors més ben representats.

La mostra, amb la qual es reprenen les exposicions temporals al Museu de Montserrat, recull obres de l’artista malagueny, complementades amb altres materials, i explica l’arribada d’aquesta donació al Monestir

L’exposició, comissariada per Montserrat Marín, conservadora del Museu de Montserrat, relata l’amistat entre Picasso i Busquets forjada a partir de l’encàrrec dels frisos de l’edifici de la nova seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya -inaugurada l’any 1962-, a la Plaça Nova de Barcelona. Fruit de la intervenció de Picasso en el projecte, Busquets va viatjar sovint al sud de França, on l’artista malagueny va residir gairebé els últims trenta anys de la seva vida. Aquestes visites, que tenien l’objectiu de fer el seguiment de l’encàrrec, van ser l’inici d’una amistat, compartint estades i converses amb el pintor i la seva última esposa, Jacqueline Roque, i també amb tots aquells amics, artistes i fotògrafs que envoltaven Picasso contínuament. Durant aquelles estades, Busquets va aprofitar per fer-se signar les obres de Picasso que anava adquirint i que actualment formen part del fons del Museu de Montserrat -tot i que en gran part no es mostren a la col·lecció permanent-.

El llegat que s’exposa en aquesta mostra temporal, que coincideix amb el cinquantè aniversari de la seva mort, està acompanyat de documentació i fotografies referents a la donació, així com també llibres, imatges o articles de premsa, que contextualitzen les tres principals etapes d’aquest recorregut: l’arribada de la donació a Montserrat, els anys de Picasso al sud de França –després de la II Guerra Mundial, Picasso va abandonar definitivament París i es va establir primerament a Antibes i, dos anys més tard, el 1948, va fixar la seva residència a Vallauris, i posteriorment també a Cannes i Mougins- i l’interès creixent per l’obra de Picasso a Barcelona, gràcies a l’impuls de la Sala Gaspar.

ExpoPicassoMdM3

Quan Picasso va anar a viure a la petita població de Vallauris, aquesta es va convertir en tot un nucli d’animada vida cultural i va significar per a ell un dels moments de major producció artística. Va ser aquí on, a part del seu interès per la pintura, va experimentar enormement com a escultor i on va treballar amb tècniques com el linogravat –de la mà de l’impressor Hidalgo Arnéra, amb qui perfeccionarà i explorarà l’ús d’aquesta tècnica d’estampació-. L’any 1946, Picasso va conèixer a Suzanne i Georges Ramié, propietaris del taller Madoura, amb qui mantindrà una estreta relació, tant personal com professional, ajudant a fer de Madoura un dels principals tallers productors de ceràmica de la regió. En aquesta població va ser on Picasso va explorar la ceràmica com a mitjà artístic, perfeccionant el modelatge i arribant a produir gairebé 4.000 objectes.

Tot i que les seves aparicions públiques no eren freqüents, Picasso organitzava cada any una exposició amb les seves obres i una cursa de braus, on convidava amics i coneguts, i ell mateix s’encarregava de fer els cartells per tal d’anunciar-les.

A l’exposició es poden veure 16 dels cartells que va col·leccionar Xavier Busquets, juntament amb un plat de ceràmica i algunes de les fotografies de l’arquitecte durant les seves visites. També es poden trobar algunes imatges captades pels fotògrafs que van resseguir i documentar l’ambient familiar i el procés creatiu de Picasso al llarg de la seva vida.

La Sala Gaspar, aparador de Picasso a Barcelona, va ser la primera de l’Estat a mostrar obra de l’artista durant la dictadura franquista, amb una primera exposició l’any 1956. Va esdevenir una veritable finestra per a l’art d’avantguarda nacional a Barcelona, ja que donava veu a artistes com el mateix Picasso o Joan Miró, molt reconeguts internacionalment, però del tot obviats pels circuits afins al règim. Joan i Miquel Gaspar van conèixer Picasso a Cannes l’any 1955 de la mà de Jaume Sabartés, secretari de l’artista. Fruit d’aquell primer contacte van sorgir més endavant les exposicions regulars de Picasso a la Sala Gaspar.

Fins al 26 de desembre del 2022, exposició al Museu de Montserrat amb fotografies del P. Bonaventura Ubach en els seus viatges al Pròxim Orient

L’exposició «La mirada del biblista. Instants d’eternitat. El Pròxim Orient al fons fotogràfic del P. Ubach», que mostra a la Sala Daura del Museu de Montserrat les fotografies que el biblista i orientalista P. Bonaventura Ubach (1879-1960) va fer a Síria, a l’Iraq, al Sinaí, i sobretot a Palestina, durant les primeres dècades del segle XX, es podrà visitar fins al 26 de desembre del 2022. D’aquesta manera, s’amplia el període de visita, que inicialment estava previst que finalitzés el passat 17 de juliol.

Organitzada per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i l’Abadia de Montserrat, la mostra compta amb una selecció de les millors imatges, 76 d’entre les més de 6.000 que va realitzar el P. Ubach entre 1922 i 1951 en els seus viatges al Pròxim Orient. Unes imatges amb què Bonaventura Ubach volia retenir sobre el paper un món bíblic que estava en vies de desaparició -sota l’avenç imparable de la modernitat i els conflictes que ja es forjaven a la regió- i que utilitzaria per il·lustrar l’ambiciosa Bíblia de Montserrat (28 volums, publicats entre 1926-1974, 3 volums dedicats únicament a les imatges), un projecte col·lectiu que va dirigir i al qual va dedicar la seva vida.

Organitzada per l’IEMed i l’Abadia de Montserrat, i comissariada per Joan E. Garcia Biosca, les més de 6.000 instantànies que va fer el P. Ubach restaurades i digitalitzades es poden consultar a https://bibliotecademontserrat.cat/ubach

Com explica el comissari de la mostra, l’arqueòleg Joan Eusebi Garcia Biosca, són objectiu de la càmera del P. Ubach paisatges, monuments i restes arqueològics, formes de vida com la dels beduïns, cerimònies i rituals, i comunitats cristianes i àrabs…; fotografies que li permeten evocar escenes bíbliques. Per fer-ho s’acosta amb cura quasi etnogràfica a la població local i deixa sempre fora de focus les manifestacions de modernitat.

I si bé l’objecte central de l’exposició és la producció fotogràfica del P. Bonaventura Ubach, la mostra inclou diversos àmbits que amb documentació i imatges glossa la figura i l’obra del monjo i contextualitza el moment en què, d’una banda, s’engeguen diversos projectes de traducció dels evangelis al català i, de l’altra, s’inicien les exploracions científiques al Pròxim Orient des d’una mirada orientalista i biblista. L’exposició es tanca amb una mostra d’altres mirades fotogràfiques sobre la regió (des de comercials a periodístiques) coetànies de l’època del P. Ubach.

L’exposició té continuïtat virtual a https://bibliotecademontserrat.cat/ubach, on s’ofereix informació de l’exposició i progressivament es podran arribar a consultar 5.000 imatges restaurades digitalment del fons fotogràfic del P. Ubach, fruit d’un projecte de recuperació i digitalització impulsat durant tres anys per l’Abadia de Montserrat i l’IEMed. I també es complementa, en el mateix Museu de Montserrat, amb la col·lecció d’arqueologia del Pròxim Orient (antiga Pèrsia, Mesopotàmia i Egipte), que conté un ampli ventall de materials arqueològics aplegats en gran part pel P. Bonaventura Ubach des de 1906.

Dossier de premsa: https://www.iemed.org/wp-content/uploads/2021/11/Dossier-Ubach-CAT.pdf

Una selecció d’imatges es poden descarregar en alta qualitat a https://bit.ly/IEMed_biblista2021.

Exposició: «75 anys de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat (1947 – 2022)»

El Saló Sant Jordi de l’Hotel Abat Cisneros acull, fins al 31 de desembre, una mostra que consta de documents gràfics i materials de l’època de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, ara que es compleixen setanta-cinc anys de la col·locació de la imatge en el nou tron de plata. L’exposició, que té entrada lliure i que es pot visitar cada dia de 9.00 a 21.00 hores, vol ser un record i un reconeixement a aquesta generació d’homes i de dones que, units per l’amor a la Mare de Déu de Montserrat, van ser capaços de superar les dificultats d’una dura i trista postguerra i fer de l’Entronització de la Mare de Déu un acte emotiu, multitudinari i de consens.

L’entronització, que va tenir lloc el 27 d’abril de 1947 enmig d’un gran fervor popular, va ser possible gràcies a la iniciativa del P. Abat Aureli M. Escarré, del P. Adalbert Franquesa i de la Comissió Abat Oliba, que conjuntament van saber canalitzar la participació de milers i milers de catalans en aquest projecte. Després d’aquella fita, Montserrat tornava a ser símbol d’espiritualitat, de catalanitat i de cultura per a tot un poble.

El Saló Sant Jordi de l’Hotel Abat Cisneros acull la mostra, que consta de documents gràfics i materials de l’època

Es pot visitar de dilluns a diumenge, de 9.00 a 21.00 h, fins al 31 de desembre, i l’entrada és lliure.

Exposició al Museu de Montserrat: «La mirada del biblista»

La mostra recull una selecció de les fotografies que el biblista i orientalista P. Bonaventura Ubach, monjo de Montserrat, va fer durant els seus viatges a l’Orient Mitjà.

Es pot visitar a la Sala Daura del Museu de Montserrat ~~fins al 17 de juliol de 2022~~ prorrogada fins al 8 de gener del 2023, però té una continuïtat virtual al web: https://bibliotecademontserrat.cat/ubach.