Acte públic en record del P. Josep Massot i Muntaner

Les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i Lleonard Muntaner Editor us conviden a l’acte públic en record del P. Josep Massot i Muntaner, monjo de Montserrat traspassat el passat 24 d’abril.
PDF

L’acte tindrà lloc a la seu de l’Acadèmia de Bones Lletres aquest dijous 19 de maig, a les 18.30 hores.

Abadia de MontserratActe públic en record del P. Josep Massot i Muntaner

«Llum i Tenebres. Del Renaixement (Tenebres de T.L. de Victoria) al Barroc (Oratori de Pasqua de Bach)», al Santuari del Miracle

Aquest cap de setmana, del divendres 20 de maig i fins diumenge, 22 de maig, nova proposta d’audició, estudi i anàlisi tot mirant els retaules del Miracle. Amb el P. Jordi-Agustí Piqué, monjo de Montserrat.
PDF

Abadia de Montserrat«Llum i Tenebres. Del Renaixement (Tenebres de T.L. de Victoria) al Barroc (Oratori de Pasqua de Bach)», al Santuari del Miracle

El Diumenge a Montserrat
15 maig 2022

El Diumenge a Montserrat ens dona l’oportunitat de posar-nos al dia de l’actualitat montserratina.

Al programa d’aquesta setmana parlem de la jornada de germanor que van viure una trentena d’esportistes de La Masia del FC Barcelona i els escolans de Montserrat. Van conèixer el centre, com viuen i què fan, tant a Montserrat com quan viatgen per fer concerts o gires. El director de La Masia, Miquel Puig, ens explicarà per què hi ha molts més punts en comú del que sembla en el model pedagògic dels dos centres i el que significa per als nois d’ambdues institucions viure uns dies d’intercanvi com aquest. La relació entre l’Escolania i la Masia del FC Barcelona fa quinze anys que es va iniciar i actualment està més viva que mai.

A la segona part ens visitarà l’Albert Sabater, professor Serra Húnter de la Universitat de Girona i director de la Càtedra-Observatori d’Ètica en intel·ligència artificial, que han celebrat unes jornades de treball a Montserrat en la qual han debatut sobre els avantatges i els desavantatges de la tecnologia d’intel·ligència artificial per a la prestació de serveis socials en general, i per fer front a la pèrdua d’ocupació i la desocupació en particular. Finalment, coneixerem el més destacat del número de la revista Serra d’Or d’aquest mes de maig.

Abadia de MontserratEl Diumenge a Montserrat
15 maig 2022

«Al voltant de Santa Maria amb els nostres bisbes» 75 anys de l’entronització de Santa Maria

Enguany es commemora el setanta-cinquè aniversari de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat.

Amb el lema “Al voltant de Santa Maria amb els nostres bisbes” celebrem en cada una de les diòcesis catalanes el setanta-cinquè aniversari de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat.

Aquesta celebració, que és una acció de gràcies a Déu, esdevé també un record agraït i un homenatge merescut a tota una generació que, tenint Montserrat com a símbol de fe i de país, ens ensenya a treballar el present mirant el futur amb esperança.

Tarragona (24 d'abril)
Data: 24 d’abril
Hora: 11.00
Lloc: Catedral de Tarragona
Missa presidida per l’arquebisbe Joan Planellas.

En acabar l’Eucaristia, processó de torxes.

Sant Feliu de Llobregat (27 d'abril)

Data: 27 d’abril
Hora: 20.00
Lloc: Catedral de Sant Feliu de Llobregat
Missa presidida pel bisbe Agustí Cortés

Solsona (1 de maig)
Catedral de Soslona
Data: 1 de maig
Hora: 11.00 hores
Lloc: Catedral de Solsona
Missa presidida pel bisbe Francesc Conesa
Vic (1 de maig)
Data: 1 de maig
Horari: 11.30 hores
Lloc: Catedral de Vic
Tortosa (4 de maig)
Catedral de TortosaData: 4 de maig
Hora: 19.30 hores
Lloc: Catedral de Tortosa
La Seu d'Urgell (14 de maig)
Catedral de la Seu d'UrgellData: 14 de maig
Hora: 20.00 hores
Lloc: Catedral de la Seu d’Urgell
Barcelona (8 de setembre)
Catedral de BarcelonaData: 8 de setembre
Hora: 19.15 hores
Lloc: Catedral de Barcelona
Lleida (10 de setembre)
Catedral de Lleida

Data: 10 de setembre
Hora: 19.00 h
Lloc: Catedral de Lleida

Terrassa (19 d'octubre)
Data: 19 d’octubre
Horari: 20.00 hores
Lloc: Catedral de Terrassa
Girona (8 de desembre)
Catedral de Girona
Data: 8 de desembre
Hora: 11.00 h.
Lloc: Catedral de Girona
Abadia de Montserrat«Al voltant de Santa Maria amb els nostres bisbes» 75 anys de l’entronització de Santa Maria

Jubileu monàstic del P. Abat Josep M. Soler (8 de maig de 2022)

El P. Josep M. Soler, abat emèrit de Montserrat, va celebrar el jubileu monàstic el proppassat diumenge 8 de maig. Durant la missa conventual, que va presidir el P. Abat Manel Gasch, va renovar els vots monàstics davant la comunitat benedictina de Montserrat, en complir-se cinquanta anys de la seva professió com a monjo.

El P. Josep M. Soler va néixer a Santa Eugènia de Ter (Girona) l’any 1946. Va entrar al monestir de Montserrat el novembre de 1970, on va fer la professió simple el 6 de maig de 1972 i la solemne el 18 de maig de 1975. Va ser ordenat sacerdot el 20 de juny de 1981. El 16 de maig de 2000 va ser elegit abat de Montserrat, responsabilitat que ha exercit fins al 15 de setembre de 2022, dia en què va ser elegit el seu successor, el P. Manel Gasch. El P. Abat Josep M. Soler havia presentat la renúncia el 13 d’agost, en complir els setanta-cinc anys.

El P. Abat Manel Gasch, en l’homilia de la missa conventual del IV Diumenge de Pasqua, anomenat del Bon Pastor, va recordar que en aquest mateix diumenge litúrgic va iniciar el seu abadiat, fa vint-i-dos anys, el P. Josep M. Soler. Concretament, va fer referència al recordatori de la seva benedicció, que hi tenia la imatge del bon pastor de Josep Obiols carregant una ovella a les espatlles i la frase Animam pono pro ovibus (Dono la meva vida per les ovelles). «En tots aquests anys ha carregat moltes ovelles a les espatlles i moltes altres circumstàncies de les ovelles i del ramat. L’exigència del que demana la regla de Sant Benet a l’abat del monestir només es pot afrontar amb una humilitat que ens faci conscients que les crides de la nostra vida venen de Jesucrist i amb una confiança que Ell és manté sempre fidel en allò que demana. No podem deixar de donar gràcies per l’exemple de vida monàstica i de fidelitat del P. Abat Josep Maria», va dir el P. Abat Manel Gasch.

El P. Josep M. Soler va cursar els estudis filosòfics al Seminari dels Claretians a Solsona. Després de professar solemnement a Montserrat, del 1976 al 1977 va col·laborar a l’Institut Ecumènic de Tantur (Jerusalem). Un cop finalitzats els estudis eclesiàstics, que va cursar a Montserrat, es va traslladar a Roma, on es va llicenciar en Teologia, especialitat Sacramentologia, pel Pontifici Ateneu de Sant Anselm. Des de l’any 1996 exerceix el càrrec de Visitador de la Província Hispànica de la Congregació Sublacense Cassinesa.

Durant setze anys va ser responsable de la formació monàstica dels joves monjos de Montserrat com a Mestre de Novicis i Prefecte de Juniors, tasca que va compaginar amb la docència a l’Escola Filosòfica i Teològica de l’Abadia de Montserrat, de la qual en va ser el Prefecte durant set anys, i a l’Institut Superior de Litúrgia i al de Teologia Espiritual de Barcelona. De 1992 al 2003 va ser vicepresident de la Societat Espanyola d’Estudis Monàstics (SEDEM). Ha col·laborat com a sotsdirector a la revista “Studia Monastica” i ha publicat articles sobre temes d’espiritualitat i de litúrgia en diverses revistes especialitzades.

Renovació del vots amb motiu del 50 aniversari de professió monàstica del P. Josep M. Soler, Abat emèrit de Montserrat (8 de maig de 2022)

Abadia de MontserratJubileu monàstic del P. Abat Josep M. Soler (8 de maig de 2022)

XVI Curs de formació interreligiosa (Judaisme) — 6-8 de juliol del 2022

El judaisme és la religió monoteista més antiga del món amb gairebé quatre mil anys d’antiguitat. Els seguidors del judaisme creuen en un Déu que es va revelar a través dels antics profetes. La història del judaisme és essencial per entendre la fe jueva, que té una rica herència de lleis, cultura i tradició.

En el present curs, a partir de les seves arrels bíbliques, que formaran una part important de la matèria, la Dra. Jenny Heimerdinger presentarà la continuïtat i els canvis que ha sofert el judaisme per poder entendre la tradició jueva d’avui dia. Així, es tractaran temes com la seva espiritualitat, els seus costums, la cultura, els seus textos sagrats i la seva interpretació, les diferències entre les diverses tradicions (sefardites, ashkenazis, etc.).

PDF

Inscripció

    Nom i cognoms: *
     
    Professió: *
     
    Adreça postal: *
     
    Codi Postal: *
     
    Població: *
     
    Telèfon: *
     
    Email: *
     
    Abadia de MontserratXVI Curs de formació interreligiosa (Judaisme) — 6-8 de juliol del 2022

    El Diumenge a Montserrat
    8 maig 2022

    El Diumenge a Montserrat ens dona l’oportunitat de posar-nos al dia de l’actualitat montserratina.

    Al programa d’aquesta setmana podeu escoltar l’entrevista a Fernando Giménez Barriocanal, vicesecretari per a Assumptes Econòmics de la Conferència Episcopal Espanyola i president del Grup Ábside Media, que engloba les emissores de COPE i TRECE TV. Li preguntarem sobre la seva relació amb Montserrat, sobre la importància de marcar la creueta de l’Església a les declaracions i el que reporta, sense cap cost per al contribuent, fer un gest tan senzill com aquest. I també sobre la seva relació amb els bisbes, després de disset anys d’estar al capdavant de l’economia de la CEE.

    A la segona part ens visitarà en David Sancho, infermer de Montserrat, que ha viatjat, amb la seva esposa Laura i un grup de persones del poble de Súria (Bages) fins a la frontera d’Ucraïna amb Polònia per tal de portar fins a Catalunya, previ pas per Montserrat, refugiats de la guerra que està patint una població innocent, especialment dones i criatures. Al programa també tindrem un record pel G. Martí Sas, que va morir dissabte passat a l’edat de noranta-cinc anys. Era el més ancià de la comunitat benedictina de Montserrat.

    Abadia de MontserratEl Diumenge a Montserrat
    8 maig 2022

    Himne de Pasqua

    Durant el temps de Pasqua, en acabar la missa dels diumenges, cantem aquest himne de pasqua amb lletra del P. Hildebrand M. Miret i música del P. Ireneu M. Segarra.

    Abadia de MontserratHimne de Pasqua

    Participar a la Missa de Montserrat des de casa

    Montserrat facilita la participació dels fidels a la Missa conventual dels diumenges a les 11.00 hores gràcies a les retransmissions per televisió, ràdio i Internet.

    Abadia de MontserratParticipar a la Missa de Montserrat des de casa

    Entrevista al P. Manel Gasch, Abat de Montserrat

    El P. Manel Gasch i Hurios (Barcelona, 1970) és, des del 15 de setembre passat, l’abat del monestir de Santa Maria de Montserrat. La comunitat benedictina el va escollir durant una reunió capitular presidida pel P. Guillermo Arboleda, abat president de la Congregació Benedictina Sublacense Cassinesa. La benedicció abacial, conferida pel P. Manuel Nin i Güell, monjo de Montserrat i bisbe (exarca apostòlic) dels catòlics de tradició bizantina de Grècia i a la qual van assistir un nombre important de representants del món social, polític i cultural del país, va tenir lloc el 13 d’octubre.

    P. Abat Manel Gasch

    P. Abat Manel Gasch

    Manel Gasch és llicenciat en dret (UB, 1993). El 1996 va ingressar al monestir i el 2005 va obtenir la llicència en teologia, especialitat dogmàtica, a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Professor de teologia a l’Estudi Filosòfic i Teològic de Montserrat des de 2005, el P. Manel va ser prefecte de l’Escolania (2005-2010) i des de 2011 fins al moment de l’elecció ha estat majordom-administrador del monestir.

    En les paraules que va pronunciar al final de la benedicció, el P. Manel va fer incidència en el repte que té la comunitat amb la celebració del proper mil·lenari de la fundació del monestir l’any 2025: «Volem apropar Montserrat a la societat; ens agradaria que tothom se sentís seva aquesta celebració. Hem de posar-nos a escoltar la veu de Déu, a escoltar-nos els uns als altres, a escoltar-vos a vosaltres, convençuts que si escoltem, sentirem alguna cosa. Som molt conscients que els mil anys de Montserrat són també mil anys d’una societat amb la qual han avançat conjuntament al llarg de la història. El mil·lenari és, a la vegada, l’oportunitat de projectar Montserrat vers el futur.»

    Conversem amb Manel Gasch, un jove cristià que no va «deixar mai la fe»; educat en el cristianisme, a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona, molt relacionat amb Taizé i amb Montserrat des de nen. La seva vinculació familiar amb Montserrat era «molt intensa» i assegura que, des que va néixer, «Montserrat era la referència de monestir que tenia», tot i que «no vol dir que no hagués pogut entrar en un altre!

    He triat com a lema abacial: “Tant de bo que avui escoltéssiu la seva veu”.

    Superats els cent dies en el càrrec, com se sent?
    Em sento encara al peu d’una muntanya que comencem a pujar. Estic tranquil, conscient de les exigències del càrrec, que són moltes i totes importants: hi ha molta gent que et vol venir a conèixer, t’has d’acostumar a predicar homilies en dies importants, fer comentaris de la regla de Sant Benet per a la comunitat…, i totes aquestes paraules cal pensar-les molt bé, perquè han de tenir una utilitat per a les persones que les escolten, monjos o poble. Els cent dies han estat una presa de contacte amb la realitat de ser abat, i l’aterratge encara no s’ha acabat.

    «Em sento encara al peu d’una muntanya que comencem a pujar.

    Veu la comunitat contenta?
    Crec que està bastant tranquil·la. L’elecció es va viure en un ambient de joia, de fraternitat, i crec que encara el mantenim. I espero que es mantingui sempre així!

    La seva vida ha canviat una mica… Manté, per això, una certa llibertat per fer activitats que li agraden, com per exemple sortir a córrer per la muntanya?
    Sí, la vida ha canviat una mica. Em sento molt lligat a la comunitat, a l’horari. Hauria de ser així per a tots els monjos, però sí que és veritat que en les meves tasques anteriors, com a prefecte de l’Escolania i com a majordom, s’entenia que per qüestions de feina tinguessis llicències sobre l’horari de la comunitat. I, com a abat, una de les primeres obligacions és ser molt present sempre; que les absències, que també n’hi ha d’haver per raó del càrrec, siguin reduïdes. Això ha estat una mica de canvi, que també té un vessant molt positiu, perquè recuperes espiritualment tot el ritme de la comunitat i de la pregària. El que sí que intento és que em quedi temps per fer coses que feia abans, com anar a córrer, fer una mica d’esport, i continuar el contacte amb els meus amics de tota la vida, dedicar temps a la meva família —tant com puc—. Per exercir bé el càrrec d’abat em sembla important un cert contacte personal amb tot el meu entorn i procuro cultivar-lo.

    Com a abat, una de les primeres obligacions és ser molt present sempre.

    Per exercir bé el càrrec d’abat em sembla important un cert contacte personal amb tot el meu entorn i procuro cultivar-lo

    Cap on pretén dirigir el seu abadiat? Com vol que sigui el «seu» Montserrat?
    No m’agrada dir el «meu» Montserrat; no és el «meu» Montserrat. En primer lloc, no comencem de zero. Montserrat és com una herència que ens anem passant. No tindria sentit deixar de reconèixer la feina feta i, d’una manera especial, perquè és la més recent, tot el que ha fet el pare abat Josep M. Soler. El «meu Montserrat» és el Montserrat de la comunitat i, en tot cas, és el Montserrat que farem entre tots els monjos. Jo he triat com a lema abacial: «Tant de bo que avui escoltéssiu la seva veu», que és un verset del salm 94, que resem cada dia en començar l’ofici de matines, i el Montserrat de la comunitat d’avui crec que ha de ser un Montserrat on realment la dimensió monàstica sigui clara i visible. Som una comunitat de monjos i crec que aquest és el compromís primer, pel qual hem vingut a viure aquí, i jo voldria que això fos ben clar i ben visible.

    El “meu Montserrat” és el Montserrat de la comunitat i, en tot cas, és el Montserrat que farem entre tots els monjos

    El monestir de Montserrat gaudeix de bona salut pel que fa a les vocacions?
    No estem en un moment especialment preocupant o dolent. En aquests moments, amb dos postulants, un novici i un profés temporal, tenim un grupet de quatre homes joves —ho qualificaria així— que estan preparant-se en el camí de la vida monàstica, en etapes molt diferents de la seva formació. Si es mantingués una mica aquest ritme seria quelcom molt positiu per a la comunitat i per al futur de Montserrat.

    Com entra en contacte amb la comunitat i es decideix a fer el pas?
    A banda de la vinculació familiar, des de nen, amb Montserrat, el coneixement personal amb el monestir arriba a través de la pastoral juvenil, a principis dels noranta, amb les jornades de reflexió per a joves que es feien aleshores. Així vaig començar a conèixer personalment alguns monjos. Això també va ser una interpel·lació: em vaig interessar pel que vivien; també, paral·lelament, vaig començar a venir a l’hostatgeria, a estudiar… Va ser una altra aproximació a la vida interna de la comunitat, als àpats, a les pregàries… Fins que va arribar un moment, acabada la carrera, que tota una sèrie de sentiments que tenia i que s’havien de discernir em van portar a estar uns anys pensant-m’ho seriosament, fins que vaig decidir entrar.

    La pregària també és amor, és el punt bàsic que ens identifica i que ens diferencia com a monjos

    La vida monàstica té sentit, en ple segle XXI? Per què continua essent atractiva?
    Totes les vides tenen sentit, totes les vides basades en l’amor tenen sentit, sigui la monàstica, la presbiteral, la matrimonial o la celibatària laica. És a dir, una vida estimant és una vida que té sentit, una vida per als altres. I l’amor es viu de moltes maneres: jo penso que la pregària també és amor, és el punt bàsic que ens identifica i que ens diferencia com a monjos. Per tant, avui dia, una vida espiritualment centrada en Déu, en què la pregària ocupa unes hores rellevants de la jornada i que es fa en comunitat i amb unes renúncies importants, com són el celibat, la pobresa, l’obediència… té sentit. Tot això ha d’interpel·lar un món on jo diria que la majoria es mou per uns altres valors. Jo crec que, en el fons, avui en dia vivim uns contravalors i això pot ser atraient.

    Totes les vides basades en l’amor tenen sentit, sigui la monàstica, la presbiteral, la matrimonial o la celibatària laica

    Quin ha de ser el paper de Montserrat en la societat catalana en els pròxims anys?
    A mi m’agradaria que fóssim un referent cristià, un referent amb un missatge de Jesucrist i de l’Evangeli vàlid i que dona felicitat, que construeix la societat. Un missatge, entès com s’ha entès sempre des de Montserrat: el cristianisme, com un ferment d’humanitat, de cultura, de pau i de progrés social. A mi m’agradaria que fóssim testimonis d’això en la societat.

    El mil·lenari del monestir pot ajudar a marcar una línia?
    Montserrat sempre és un altaveu; almenys és una sensació que jo tinc com a abat. Tenim un altaveu, se’ns escolta; jo crec que en ocasió del mil·lenari de 2025 apujarem el volum a aquest altaveu; segurament tindrem una ocasió perquè es parli més de Montserrat. Serà un bon motiu per fer arribar la paraula de Montserrat a totes les generacions de menys de seixanta anys. M’agradaria que trobéssim un camí per acostar Montserrat a la societat, però sense desnaturalitzar-nos, sense deixar de ser allò que som, sense deixar de dir el que hem de dir. No es tracta d’acostar-se a la societat buscant només el missatge que li agrada a la societat, que pot tenir molt d’èxit, sinó, tenint el nostre missatge, intentar presentar-lo de manera que engresqui.

    El mil·lenari és també una reafirmació de Montserrat en els seus valors de sempre: la cultura, la pastoral del santuari, l’acolliment de tothom

    Tenen definit el seu contingut, el seu missatge?
    El mil·lenari té cinc eixos que la comunitat treballa des de fa anys a escala teòrica. Un dels més importants, potser el nucli, és el de l’evangelització. El mil·lenari de Montserrat ha de servir per a transmetre que Montserrat és una presència monàstica; per tant, una presència de Jesucrist i de l’Evangeli en el món, a través de la vida monàstica contemplativa, de l’acolliment del santuari de la Mare de Déu… Però el mil·lenari és també una reafirmació de Montserrat en els seus valors de sempre: la cultura, la pastoral del santuari, l’acolliment de tothom. Una de les coses que caracteritza Montserrat és que, juntament amb les romeries, amb els pelegrinatges, també hi ha un acolliment social de moltes entitats que venen, més enllà de la confessionalitat, perquè Montserrat és rellevant, un símbol d’identitat. Tot això també ho voldríem reafirmar i estar-hi oberts.

    Com ha afectat Montserrat la pandèmia?
    Ha estat un moment molt difícil a dos nivells: en primer lloc, perquè Montserrat és un monestir per naturalesa obert a la gent. Som una comunitat de monjos que integrem molt pregar amb la gent, compartir la nostra pregària amb la gent. I, de sobte, durant força mesos, ens vam trobar sols. Jo crec que va ser una situació diferent; no diré ni fàcil ni difícil, perquè tot té les seves coses bones i dolentes, però va ser diferent. No estàvem acostumats a estar tan sols. Celebrar una Setmana Santa, una Mare de Déu de Montserrat sols no és la nostra naturalesa, el nostre ADN. D’altra banda, evidentment, hi ha una situació econòmica i social molt complicada. Montserrat viu de la mobilitat, i la mobilitat ha estat la gran afectada per la pandèmia, com sabem tots. Per tant, visitants, ingressos, activitat… tot això va caure un 70-80% i això, naturalment, és important. I ho portes amb un cert sofriment per les conseqüències que ha tingut per a tots els treballadors.

    L’economia ha quedat tocada. Serà fàcil reprendre el vol?
    Depèn de la mateixa causa que ha provocat tot això, de si i com es recupera una certa mobilitat. I després també dependrà una mica de nosaltres. Arran de la pandèmia hem de reflexionar sobre fins a quin punt són desitjables aquelles massives afluències dels anys 2017 o 2019, per exemple. Hem de veure quins canals hem de posar en marxa per a ser més sostenibles. Tot això és un debat que s’ha de fer molt a poc a poc, perquè la inèrcia és molt gran, però certament, tal com ha estat pensat Montserrat fins al dia d’avui, necessita aquesta afluència de persones per poder mantenir-se.

    En general, de què ens haurà servit la pandèmia?
    Recordo que aquest raonament també es feia amb la crisi de 2008, i sempre he estat una mica escèptic a pensar que aquestes situacions externes puguin provocar grans conversions massives. Jo crec que la conversió que ens fa més bones persones és una cosa molt personal, normalment molt lenta. És veritat que en una vida individual algun esdeveniment concret pot provocar o facilitar una conversió, però col·lectivament no hi acabo de creure. Jo crec que la pandèmia sí que ens ha ensenyat una certa fragilitat col·lectiva: amb perspectiva global mundial, la pandèmia ha posat de manifest uns egoismes estatals molt importants, potser justificats per la protecció de la pròpia gent, que no deixa de ser un objectiu dels estats, però és veritat que hi ha hagut unes diferències immenses sobre la repartició de recursos i s’han ignorat moltes recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut i d’altres organitzacions que fa molts mesos que criden a una major solidaritat internacional.

    La pandèmia ens ha ensenyat una certa fragilitat col·lectiva i ha posat de manifest uns egoismes estatals molt importants.

    El paper de l’Església durant la pandèmia ha estat important. Què en destacaria?
    Sobretot la solidaritat: el paper de Càritas i de tants altres que sempre hi són com un paràmetre del que està passant, perquè tenen una xarxa de sensors de la realitat molt important i una capacitat de resposta notable. I  després també hem vist un fenomen curiós: el de l’adaptació digital. A Montserrat ja teníem organitzades des de feia deu anys les retransmissions de les pregàries i la missa, però realment hi ha hagut un abocar-se a fer com una missió en línia. Jo crec que això volia dir que hi havia un interès d’arribar a la gent, de portar el consol de la pregària, de la celebració, de l’única manera que la pandèmia ho permetia.

    P. Abat Manel Gasch

    P. Abat Manel Gasch

    El canvi climàtic és un fet. Som prou conscients del desgast i de les seves conseqüències? Ens ho acabarem de creure alguna vegada?
    Jo crec que ens creiem una mica el perill, però que globalment no estem excessivament disposats a assumir-ne les conseqüències pràctiques. Si realment féssim cas del que diuen alguns científics, caldrien accions que afectarien el nostre nivell de vida, com rebaixar alguns dels paràmetres de benestar, sobretot dels que vivim millor en aquest món. I crec que no hi ha una gran sensibilitat per assumir aquesta rebaixa. Que tecnològicament es troben sistemes perquè puguem continuar vivint igual, amb sostenibilitat mediambiental, doncs fantàstic! Però la urgència ambiental del moment present vol dir transformacions molt fortes. Jo no sé si tothom està preparat per assumir els costos personals de tot això.

    La urgència ambiental del moment present vol dir transformacions molt fortes. No sé si tothom està preparat per assumir els costos personals de tot això.

    Montserrat s’està adaptant, en aquest sentit?
    Sí! Això ho tenim en una agenda per als propers deu anys: la sostenibilitat ambiental i fer canvis en aquesta línia. Tampoc comencem de zero, perquè ja fa pràcticament deu anys que tota la calefacció de Montserrat funciona amb biomassa. Jo crec que va ser una cosa positiva. Ja no hi ha una dependència de combustibles fòssils. Però, evidentment, s’ha de fer molt més. Anirem estudiant projectes. Sobretot, si poguéssim anar incorporant energies netes, crec que seria un bon repte.

    Com ha de ser la relació de Montserrat amb el món polític? És necessari que la veu de Montserrat s’escolti i es valori socialment?
    Sí, socialment, sí. Ja m’hi he referit abans. Políticament crec que hem d’aportar seny i valors compartits i evidents. Defugir tot allò que sigui opinable i que legítimament es pugui pensar d’una manera o d’una altra. Aquí, cada monjo pensa el que vol, però com a institució no m’agradaria quedar identificat, més enllà d’uns valors bàsics de defensa de la llengua, de defensa del país, de defensa dels drets humans i civils… Aquí sí que penso que hi hem de ser, seguint la tradició de la comunitat de tota la vida.

    Políticament crec que hem d’aportar seny i valors compartits i evidents. […] Com a institució no m’agradaria quedar identificat, més enllà d’uns valors bàsics de defensa de la llengua, de defensa del país,  de defensa dels drets humans i civils…

    Per què triomfa Taizé entre els joves? Per què s’hi va sentir atret?
    Diria que Taizé atrau molts joves perquè es dirigeix en primer lloc a molts joves. Sempre té aquesta capacitat d’acollir persones d’arreu del món. A més, Taizé va fer unes opcions de simplificació de la litúrgia que van comunicar bé una experiència espiritual. I això va ser una aposta de frère Roger pensant no tant a atraure joves, sinó en la pròpia experiència de pregària de la comunitat, tal com em va explicar el germà Charles Eugène, secretari de Roger durant quasi cinquanta anys. Hauria pogut no funcionar, però va funcionar; i es va aconseguir un llenguatge, una estètica, una música que des de fa cinquanta o seixanta anys continua essent un llenguatge molt atraient per la seva simplicitat, per la seva autenticitat. Finalment, a Taizé no es fan performances. Taizé parla de Crist i de la Paraula de Déu, de la recerca de Déu, i en això hi ha una comunitat d’essència monàstica compromesa i molt seriosa. I si aconsegueixes crear un ambient jove també és normal que s’hi sentin atrets altres joves.

    P. Abat Manel Gasch

    P. Abat Manel Gasch

    S’imagina un Montserrat més proper als joves? Caldria fer un Taizé a la montserratina?
    Tampoc es tracta d’això. Els joves, cal tenir-los en compte, això sempre. Hem d’oferir-los activitats dins de les romeries, perquè hi pugin amb la sensació que també en són protagonistes. L’equip de pastoral del santuari ja hi està treballant. Després, veure una mica el nostre àmbit català: qui són els joves cristians, qui son els joves que poden tenir una certa afinitat per Montserrat, què els podem oferir. És un interrogant pel qual no tinc la resposta, i menys encara en aquests moments. Però almenys sí que és una sensibilitat. També tenim clar que no tot són els joves, en aquesta vida. Ha estat molt bé que Taizé hagi fet una opció pels joves, que és la seva i que els ha funcionat; potser Montserrat, tenint molt en compte els joves, també ha de pensar que té un àmbit d’irradiació pastoral en què la mitjana d’edat potser és una mica més alta, i realment en aquesta mitjana d’edat sí que hi ha molta renovació, perquè la gent que venia a Montserrat fa cinquanta o seixanta anys ja no hi és, i, en canvi, continuem tenint força pelegrins. Equilibradament.

    El mil·lenari de 2025 serà un bon motiu per fer arribar la paraula de Montserrat a totes les generacions de menys de seixanta anys.

    Què li demana a la Mare de Déu per a aquest 2022?
    Primer de tot, que plogui! Realment, tenim un problema molt important a la muntanya i a molts llocs de Catalunya. Sovint ho penso, quan vaig amb cotxe o camino per la muntanya: fa falta que plogui. Pensem sovint en problemes molt teòrics, i cal tocar molt de peus a terra. Seria una mica anecdòtic, però per a mi és com una connexió vital amb el medi ambient. També m’agradaria, i no només pel bé de Montserrat, dels nostres treballadors i de les nostres infraestructures, sinó sobretot pel bé social, que recuperéssim una normalitat en la mobilitat i que la pandèmia es pogués superar, relativitzar, per la via que sigui, a escala mundial. Sembla que estem millor que com vam acabar l’any 2021, cert, però encara hi ha un camí molt llarg, que cal fer. Després, naturalment, li demano seny per a mi. Serà el primer any sencer d’aquest servei abacial, després del darrers mesos de 2021, i li demano que em doni seny per a entendre, per a estimar la comunitat, per a prendre les decisions encertades, per a confiar en els meus col·laboradors. I també m’agradaria no haver-li de demanar a la Mare de Déu un món una mica millor, perquè obrim el diari cada dia i Déu-n’hi-do d’on som: amenaces de guerra a Ucraïna, a Etiòpia… Encara estem així! Ja som a l’any 2022 i encara estem en fases tan primàries a nivell humà, tan lluny de la realitat del Regne de Déu…

    Òscar Bardají
    Fotos entrevisat: Ula Serra
    Publicada oiriginalment a «Serra d’Or», número 478 (abril 2022)

    Abadia de MontserratEntrevista al P. Manel Gasch, Abat de Montserrat

    Presentació del catàleg de l’exposició «La mirada del biblista. Instants d’eternitat» al Museu de Montserrat

    Aquest dissabte, 7 de maig del 2022 a les 12.00 hores, es presentarà al Museu de Montserrat el catàleg de l’exposició «La mirada del biblista. Instants d’eternitat. El Pròxim Orient al fons fotogràfic del pare Ubach».  L’acte comptarà amb la presència del P. Manel Gasch, Abat de Montserrat i del senyor Senén Florensa, president executiu de l’Institut Europeu de la Mediterrània, així com dels autors de la publicació: sr. Joan E. Garcia Biosca, comissaria de l’exposició, sra. Tatiana Donoso, coordinadora del projecte de conservació del fons fotogràfic del P. Bonaventura Ubach i la sra. Elisenda Ardèvol.

    L’exposició es pot visitar al Museu de Montserrat fins al propvinent 17 de juliol i de forma permanent a la pàgina web de la Biblioteca de Montserrat: https://bibliotecademontserrat.cat/ubach.

    La mirada del BiblistaEl catàleg de l’exposició, en edició trilingüe català-castellà-anglès, té aquest contingut:

    • Presentacions. P. Manel Gasch, Abat de Montserrat, i Senén Florensa, president exectiu de l’IEMed.
    • Terra d’Israel, terra palestina. Rafael Dezcallar.
    • Palestina-Terra Santa entre el final de l’època otomana i el Mandat Britànic. Jorge Ramos Tolosa.
    • Bonaventura Ubach: monjo i fotògraf. P. Pius Tragan.
    • La il·lustració de la Bíblia gran de Montserrat en el context fotogràfic del Pròxim Orient. Joan E. Garcia Biosca.
    • La fotografia del P. Bonaventura Ubach com a encontre cultural. Elisenda Ardèvol.
    • Revelar el paisatge bíblic. Conservació i catalogació del fons fotogràfic del P. Bonaventura Ubach
    • Bibliografia
    • Fotografies

    Títol: «La mirada del biblista. Instants d’eternitat. La mirada del biblista. Instantes de eternidad. The Biblical Scholar’s Gaze. Moments of Eternity»
    ISBN: 978-84-18986-78-9
    Edita: Institut Europeu de la Mediterrània i Abadia de Montserrat
    237 pàgines. 1a edició, Barcelona març 2022

    Abadia de MontserratPresentació del catàleg de l’exposició «La mirada del biblista. Instants d’eternitat» al Museu de Montserrat

    El Diumenge a Montserrat
    1 maig 2022

    El Diumenge a Montserrat ens dona l’oportunitat de posar-nos al dia de l’actualitat montserratina.

    En aquesta edició d’«El diumenge a Montserrat» farem un petit homenatge al P. Josep Massot i Muntaner, que ens va deixar diumenge 24 d’abril. El P. Josep Massot ha estat un gran testimoni del cant a la vida que representa la fe. Va viure amb joia i felicitat la seva vocació cristiana i monàstica i va treballar incansablement per l’expressió més sublim de l’ànima d’un poble: la seva llengua i la seva literatura. Recollirem els testimonis de persones que l’han estimat, com ara Francina Armengol, Laura Borràs, Quim Torra, Jordi Manent o Núria Mañé, entre d’altres, que ens explicaran com ha estat la seva relació amb ell i el buit que ens deixa.

    A la segona part parlarem amb Gabriel Genescà, curador d’una exposició sobre la figura d’Oriol Martorell, fundador de la Coral Sant Jordi, arran del 25è aniversari de la seva mort. La mostra, que s’ha pogut veure a Montserrat, ara es trasllada al Paranimf de la Universitat de Barcelona.

    Abadia de MontserratEl Diumenge a Montserrat
    1 maig 2022

    Defunció del G. Martí M. Sas i Masip, monjo de Montserrat

    Avui, 30 d’abril del 2022 a les 17.00 hores, en aquest monestir de Santa Maria de Montserrat, ha mort el nostre germà G. Martí M. (Carles) Sas i Masip. Tenia noranta-cinc anys i en feia seixanta-dos que era monjo.

    En fer-vos-ho saber, amb tristesa i plens d’esperança en Jesucrist ressuscitat, l’encomanem a les vostres pregàries.

    El funeral, presidit pel P. Abat Manel Gasch serà dilluns vinent, 2 de maig, a les 10.45 hores. L’ofici serà retransmès en directe per Montserrat Ràdio i Montserrat TV.

    Germà Martí Sas

     

    Abadia de MontserratDefunció del G. Martí M. Sas i Masip, monjo de Montserrat

    Solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat 2022 – Missa de dia – Galeria fotogràfica

    Galeria fotogràfica de la celebració de la Missa de dia de la Solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, presidida pel bisbe Manel Nin, el 27 d’abril del 2022.

    « de 2 »

    Abadia de MontserratSolemnitat de la Mare de Déu de Montserrat 2022 – Missa de dia – Galeria fotogràfica

    Solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat. Segones Vespres

    Amb aquest llibret podreu seguir les diverses lectures, els cants, salms i oracions que resarem a les Segones Vespres de la Solemnitat de Santa Maria de Montserrat, el dia 27 d’abril del 2022 a partir de les 18.45 hores.

    La celebració serà retransmesa en directe a través de Montserrat TV, Montserrat Ràdio i Ràdio Estel.

    PDF

    Abadia de MontserratSolemnitat de la Mare de Déu de Montserrat. Segones Vespres

    Vetlla de la Mare de Déu de Montserrat 2022 – Galeria fotogràfica

    Fotografies de la celebració de la Vetlla de la Mare de Déu de Montserrat del 2022, commemorant el setanta-cinquè aniversari de l’entronització de la Mare de Déu.

    Search
    « de 2 »

    Abadia de MontserratVetlla de la Mare de Déu de Montserrat 2022 – Galeria fotogràfica

    Solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat. Primeres Vespres

    Amb aquest llibret podreu seguir les diverses lectures, els cants, salms i oracions que resarem a les Primeres Vespres de la Solemnitat de Santa Maria de Montserrat, el dia 26 d’abril del 2022 a partir de les 18.45 hores.

    La celebració serà retransmesa en directe a través de Montserrat TV, Montserrat Ràdio i Ràdio Estel.

    PDF

    Abadia de MontserratSolemnitat de la Mare de Déu de Montserrat. Primeres Vespres

    Funeral P. Josep Massot i Muntaner – Galeria fotogràfica

    Funeral del P. Josep Massot i Muntaner a Montserrat, el 26 d’abril del 2022.

    Abadia de MontserratFuneral P. Josep Massot i Muntaner – Galeria fotogràfica

    Defunció del P. Josep Massot i Muntaner, monjo de Montserrat

    Avui, 24 d’abril del 2022 a la matinada, en aquest monestir de Santa Maria de Montserrat, ha mort el nostre germà P. Josep Massot i Muntaner. Tenia vuitanta anys, en feia cinquanta-set que era monjo i cinquanta que era sacerdot.

    En fer-vos-ho saber, amb tristesa i plens d’esperança en Jesucrist ressuscitat, l’encomanem a les vostres pregàries.

    El funeral, presidit pel P. Bernat Juliol, prior de Montserrat, serà dimarts vinent, 26 d’abril, a les 10.45 hores. Per participar-hi, cal fer reserva prèvia. L’ofici serà retransmès en directe per Montserrat Ràdio i Montserrat TV.

    El P. Josep Massot i Muntaner va néixer a la ciutat de Palma (Mallorca) el 3 de novembre de 1941. Va entrar al noviciat de Montserrat el 27 de juliol de 1963, va fer la professió simple el 6 d’agost de 1964 i la solemne el 6 de gener de 1969. Va ser ordenat sacerdot el 27 de novembre de 1971. Prèviament, es va llicenciar en filologia romànica a la Universitat de Barcelona (1962), i va seguir cursos de llengua i literatura als Estudis Universitaris Catalans, amb Ramon Aramon i Serra i Joaquim Molas. Va fer els estudis eclesiàstics d’humanitats, de filosofia i de teologia i, des del 1971 era director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Ha estat director durant molts anys de la revista internacional Studia monastica i actualment dirigia Serra d’Or i Randa i codirector de la Catalan Historical Review. Formava part del consell de redacció de Llengua & Literatura (que va fundar el 1986) i d’Estudis Romànics, i del consell editor d’Els Nostres Clàssics. Va ser secretari de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes del 1973 al 1993, i d’aleshores ençà n’era conseller, responsable de publicacions i coordinador de la sèrie “Estudis de llengua i literatura catalanes”, fundada el 1980. Va ser president i vicepresident de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Era vicepresident de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, al qual pertanyia des del 1999, i secretari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona de la qual n’era membre des del 2000. Pertanyia igualment a la Societat Verdaguer i a la Societat d’Onomàstica, era membre corresponent de la Societat Arqueològica Lul·liana i membre honorari de l’Institut Menorquí d’Estudis.

    Va publicar més de mil dos-cents treballs i un bon nombre de llibres sobre temes de llengua, literatura i història dels Països Catalans, entre els quals Els mallorquins i la llengua autòctona (1972 i 1985), Antoni M. Alcover i la llengua catalana (1985), Aproximació a la història religiosa de la Catalunya contemporània (1973), L’Església catalana al segle XX (1975), Els creadors del Montserrat modern (1979), els Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1993-2012) —de l’arxiu de la qual n’era conservador—, Georges Bernanos i la guerra civil (1989; traduït al francès el 2001 i en alemany el 2002) i tot un seguit d’altres obres sobre els diversos aspectes de la guerra civil, de l’exili i de la resistència interior, especialment a les Illes Balears. Va rebre el Premi Francesc de B. Moll, de l’Obra Cultural Balear, pel conjunt de la seva obra; el Premi de la Crítica Serra d’Or i el Premi Sanchis Guarner pel llibre Llengua, literatura i societat a la Mallorca contemporània (1993), i el Premi Nacional de Cultura Popular 1998, de la Generalitat de Catalunya, per la recuperació i l’edició de l’Obra del Cançoner. La Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi el 1996, el 1998 va ser nomenat doctor honoris causa de la Universitat de les Illes Balears i el 2016 de la Universitat de València. El 2012 va ser guardonat amb el 44è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El 2018 va rebre la Medalla d’Or de la Xarxa Vives d’Universitats i el 2019 la Medalla d’Or de les Illes Balears.

    Abadia de MontserratDefunció del P. Josep Massot i Muntaner, monjo de Montserrat