El Naixement de la Mare de Déu (8 de setembre de 2022)

Homilia del P. Manel Gasch i Hurios, Abat de Montserrat (8 de setembre de 2022)

Miquees 5:1-4a / Romans 8:28-30 / Mateu 1:1-16.18-23

 

Segur que tots us heu adonat, estimats germans i germanes, estimats escolans, que les lectures d’avui ressonen a Nadal. Celebrem el naixement de la Mare de Déu, de Santa Maria però ho fem parlant de Nadal, és a dir del naixement de Jesucrist. Totes les festes litúrgiques de la Mare de Déu que, durant l’any, commemoren la seva Nativitat, avui vuit de setembre; la Immaculada Concepció, el vuit de desembre; la seva Maternitat sobre tota l’Església, el primer de gener; i, finalment, la seva assumpció al cel, que celebràvem fa tres setmanes el quinze d’agost, són totes elles festes que només es comprenen si les posem en relació a Jesucrist. 

Mostrar-nos Jesucrist hauria de ser sempre la finalitat d’una festa mariana. Cada dia a la Salve resem que la Mare de Déu ens mostri Jesucrist. Potser per això no és tan estrany que per a celebrar Santa Maria, parlem del Crist, del Senyor. Casualment, mentre preparava aquesta homilia vaig rebre un wassupp d’un amic que viu a Dallas, a Texas, als Estats Units. Allà són molt més normals que aquí els missatges cristians en públic: en cartells pels carrers, a darrera dels camions… Aquí sorprendrien una mica. Aquest amic me n’envia molt sovint. El que vaig rebre mentre preparava aquesta homilia era un cartell al costat d’una carretera que deia It’s all about Jesus. Tot va sobre Jesús. En la nostra fe, finalment tot ha d’anar sobre Jesús i el seu evangeli. També el record de la Mare de Déu.

Avui celebrem la nativitat de la Mare de Déu. Celebrar un naixement és una qüestió molt humana. El naixement ens col·loca en una família, en una tradició, portem un nom que ens posen quan naixem i que ens identifica. I que normalment no el canviem i si ho fem, com alguns monjos, és per a significar precisament un gran canvi en la vida. En el cas de Santa Maria el seu naixement la identifica com una filla d’Israel, el seu poble, una fidel senzilla, amb cap aparença exterior de ser destinada a la missió que va acomplir. Tenim doncs en la solemnitat d’avui, una primera realitat molt concreta. La memòria de la dona, de Maria de Natzaret. 

Aquesta mateixa festa de la Nativitat de la Mare de Déu, també ens en revela una altra realitat. Del dia d’avui també en diem almenys a casa nostra la festa de les marededeus trobades. Avui és la festa d’aquelles advocacions en les quals la tradició parla d’una imatge trobada com Núria,  Meritxell, Queralt,  Claustre, Cinta i moltes de les que trobareu al nostre camí dels Degotalls. També era la festa de la Mare de Déu de Montserrat, fins que el 1881 es va instituir la solemnitat pròpia del 27 d’abril.  

De la filla d’Israel, de Maria de Natzaret passem doncs a la Mare que cada terra es fa seva, que tants i tants llocs acullen. Gairebé diria que la terra s’ofereix a Déu per acollir Santa Maria. Fixeu-vos que la mare de Déu porta el nom del lloc. És realment la geografia concreta que queda presa per Déu, per recordar l’encarnació del seu Fill. Recordo que una vegada per Nadal quan fèiem el Pessebre, no vam posar cap cova i un monjo em va dir, falta la cova perquè és el signe de la terra que com Maria, acull la Paraula de Déu i fa néixer el Salvador. L’explicació que Santa Maria prengui un nom en cada lloc és precisament el de la fe cristiana estesa i arrelada en cada racó de la terra. Però no és ella que es multiplica. És el Crist únic de la qual és mare que la fa tan universal i tan catòlica, que essent sempre l’única Mare de Déu, esdevé un fruit de cada lloc, per l’evangelització que  ha portat el nom de Déu a tot arreu. Aquest dinàmica és doble. No només oferim nosaltres a Déu la terra i el lloc, que de fet ja hem rebut d’ell, sinó que Déu també ve per aquesta presència de Santa Maria a voler ser en tota cultura, en tota llengua i a donar-los hi el valor més gran que puguin tenir. Potser els catalans i les catalanes podríem tenir molt present i donar gràcies pel do de la presència de Déu en tant i tants santuaris, que des del punt de vista de la fe, són signe del seu amor per nosaltres.

I si tot va sobre Jesús, s’entén que la primera lectura i l’evangeli d’avui siguin evangelis de tema nadalenc, que parlen de l’expectació del Messies, el Crist i de l’acompliment de la seva vinguda al món que tingué lloc per la seva Encarnació. La primera lectura del profeta Miquees ens posa davant de l’expectació d’un rei i pastor cridat a governar en nom de Déu, amb la seva majestat i la seva glòria. Això vol dir tal com Déu governaria si fos ell present. Que actual i que bonic que el fruit d’aquesta manera de governar sigui la pau: I viuran en pau perquè Ell serà la pau (Mi 5,3-4). Que actual per contrast, perquè certament no constatem que la manera de governar general en el món ens porti precisament la pau. Tot el contrari. No ens cansem mai com a cristians de tenir present aquesta frase curta de Miquees: i viuran en pau perquè ara serà gran d’un cap a l’altre de la terra. Ell serà la Pau. La pregària col·lecta d’avui demana que el fruit d’aquesta festa sigui la pau. Desitgem ‘ho intensament!

I l’evangeli ens diu que aquesta expectativa es va realitzar en la història perquè Déu va venir. Aquell Salvador que Miquees ens deia que venia d’orígens llunyans, des dels temps eterns (Mi 5,1), l’evangeli ens diu que és aquest Jesús, fill de Maria, que sí, que realment ve de lluny, per això és fill de totes les generacions que formen el seu poble, per això les anomena totes des d’Abraham. Déu va venir per això Jesucrist és l’Emmanuel: Déu amb nosaltres ens deia l’evangeli, en la darrera frase, com si ens hagués explicat tota la història per a preparar-nos per això, per a aquest punt final, per a aquesta confessió. 

Tot va sobre Jesús. Penseu, especialment vosaltres els escolans, que aquesta església de Montserrat, tan important per a tanta gent i també per a vosaltres, juntament amb la imatge de la Moreneta, amb els vostres cants, amb la pregària dels monjos, només vol una cosa: recordar a tothom que Déu és amb nosaltres. La mateixa Mare de Déu amb el nen a la falda ens diu que Déu és amb nosaltres.  I si Déu és amb nosaltres, hauríem d’estimar-nos més, de procurar fer un mon millor, de prendre’ns més seriosament la injustícia, la pobresa, la desigualtat, les amenaces del canvi climàtic…, perquè Déu no vol cap de totes aquestes coses, però ens deixa la llibertat per a fer-les i per a arreglar-les. Tot depèn de com utilitzem la nostra llibertat.  Santa Maria la va utilitzar per a col·laborar plenament amb Déu, encomanem-nos hi, ella que com cantem en l’himne d’avui 

és llum d’albada, 

que anuncia el Redemptor, 

ja de temps predestinada, 

a ser Mare del Senyor

 

Abadia de MontserratEl Naixement de la Mare de Déu (8 de setembre de 2022)

Solemnitat de la Nativitat de la Mare de Déu (8 de setembre de 2021)

Homilia del P. Josep M Soler, Abat de Montserrat (8 de setembre de 2021)

Miquees 5:1-4a / Romans 8:28-30 / Mateu 1:1-16.18-23

 

Avui, tots aclamem el Senyor plens de goig (cf. resposta al salm). Ho fem, germans i germanes estimats, perquè el naixement de Santa Maria és el terme de totes les expectatives de l’Antic Testament i l’anunci de l’arribada del Salvador. Ella és l’aurora que, després de la fosca de la nit estesa durant molts de segles sobre la humanitat, precedeix el sol resplendent. Ella és la destinada a ser la Mare del Fill de Déu fet home, Jesucrist, el sol que ve del cel (Lc 1, 78).

L’evangeli que ens ha proclamat el diaca era, a través d’una sèrie de noms de personatges bíblics, la síntesi de la història del poble de la primera aliança. Res, doncs, d’una llista monòtona i avorrida. Sinó proclamació de la fidelitat i de la gràcia de Déu que arriben al seu cimal amb el naixement de la Mare de Déu i, encara més, amb el del seu fill Jesús, el Messies. Darrere cada nom hi ha una història que ens fa veure com, tal com deia sant Pau a la segona lectura, Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen.

Per això avui, tots aclamem el Senyor plens de goig. El naixement de Jesús, tal com ens és presentat en aquesta llista, és un esdeveniment únic, fruit de la gratuïtat amorosa de Déu. Però, ben inserit en un poble i en una família concrets. La llista ens testimonia que Jesús, tot i el seu origen diví, és realment home, veritablement “nascut de dona”, com dirà sant Pau (Ga 4, 4).

És una llista, però, que, a la llum dels llibres de la Sagrada Escriptura, reflecteix un seguit de feblesa humana i de gràcia de Déu. Constitueix una mostra de com Déu va duent a terme amb fermesa i amor el seu pla de salvació a través de la història humana. Enmig dels alts i baixos de les persones i dels fets de cada dia, fins i tot quan pot semblar que no hi ha cap raó per a l’esperança, com en el temps de la deportació a Babilònia. També aleshores Déu portava endavant el seu pla fins arribar a Santa Maria i al naixement de Jesús.

La gratuïtat de Déu queda remarcada encara més en l’esment que fa l’evangelista de cinc noms femenins. Pot semblar sorprenent que en una llista feta a partir dels noms masculins –que eren els qui donaven la descendència legal– hi hagi uns noms de dona. I no són pas els noms de les dones més il·lustres de l’Antic Testament, com podrien ser Sara, Rebeca o Raquel. Els quatre primers noms femenins citats són personatges d’una vida moralment poc clara. Són: Tamar, dona d’un comportament molt dubtós amb el seu sogre Judà; Rahab, una dona pagana, prostituta, però que arriba a creure en el Déu d’Israel i ajuda el poble de Déu; Rut, una dona sense cap lacra moral i d’una fidelitat provada, però que era, també, pagana i d’un poble que segons l’Escriptura no havia de ser mai admès a la comunitat del poble de Déu (Dt 23, 4-5); ella, en canvi, va creure en Déu i va ser inclosa en el poble d’Israel fins arribar a ser la besàvia del rei David, el precursor per excel·lència del Messies. De la quarta dona no ens n’és donat el nom, però sí que ens és presentada com a muller d’Uries, també ella estrangera, esposa del general Uries; amb ella David va cometre adulteri i, després de fer morir l’espòs, la prengué per muller i d’ella tingué Solomó, el rei. El tret característic comú a totes aquestes quatre dones és la no conformitat a les normes establertes. Però malgrat la sang estrangera, pagana, i en el cas d’algunes malgrat la seva conducta reprovable, el pla diví de salvació es va realitzar a través d’elles. Elles van entrar en el llinatge del Messies, són, doncs, de la família de Jesús. Res no ha estat capaç d’interrompre el curs de la benedicció de Déu: ni els errors polítics i religiosos dels reis esmentats en la llista, ni els pecats personals o col·lectius, ni la no pertinença al poble de l’aliança. Tota la genealogia conté un missatge d’universalisme i de gràcia, subratllat encara més pels quatre noms femenins. I deixa ben clar que el pla de Déu pot topar amb les obstacles que hi posa la llibertat humana, pot haver de fer giragonses, però la fidelitat de Déu no es fa mai enrere, sempre tira endavant els seu propòsit mogut pel seu amor fidel a la humanitat formada per pobles molt diversos.

A la llista, també hi ha noms masculins lloats per l’Escriptura. Són els qui, amb esperança, van confiar en les promeses de Déu i van intentar viure segons els seus manaments. Però a molts d’altres la Bíblia en fa un judici negatiu. I malgrat tot, són avantpassats del Messies.

Jesús, doncs, sintetitza en ell tota la humanitat: jueus i pagans, bons i pecadors. Jesús és pastat de la mateixa pasta humana que nosaltres. El Déu Sant a l’hora de donar acompliment a les promeses es posa al nostre costat, com un més; i s’obre camí a través de la feblesa i del pecat dels éssers humans.

La llista, abans d’arribar a Jesús s’atura. I fa esment de Maria. És el cinquè nom femení però destacat en la manera de presentar-lo. Ella té un paper molt més important i decisiu en la vinguda del Messies, Fill de Déu. L’evangelista remarca la seva maternitat virginal, fora, doncs, del ritme que ha marcat l’esment de tots els predecessors. L’evangelista sant Mateu remarca significativament la gratuïtat divina de la maternitat de Maria. En la nostra traducció no es pot expressar massa bé. Però en l’original grec es veu com la Mare de Jesús és posada al mateix nivell dels noms masculins. A través de sant Josep passava a Jesús la descendència legal de David i d’Abraham. Però el seu origen humà només prové de Maria.

Per això, avui tots aclamem el Senyor plens de goig. Amb el naixement de la Mare de Déu s’inicia l’aurora de la salvació definitiva. Tot torna a tenir sentit. La foscor i la feblesa comencen a no ser la realitat definitiva. El pecat pot trobar el perdó. I a través nostre, fràgils i pecadors, continua obrint-se pas l’obra de la salvació com ho va fer en els segles anteriors a Jesucrist. La darrera paraula no és la tenebra, el mal i la mort. La darrera paraula la té la victòria de Jesucrist, en la qual participem en l’Eucaristia. Hi ha, doncs, raó –i molta– per a l’esperança! L’evangeli d’avui que és fortament evangeli de la gràcia, ens ho fa veure.

Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen. Aclamem tots el Senyor plens de goig!

 

 

 

 

Abadia de MontserratSolemnitat de la Nativitat de la Mare de Déu (8 de setembre de 2021)