Paraules del P. Abat Josep M. Soler en l’acte de lliurament dels Premis “Crítica Serra d’Or 2019”, celebrat a l’Espai Endesa de Barcelona

Autoritats, Directora general d’Endesa a Catalunya, guardonats, membres dels jurats, senyores i senyors:

Em plau felicitar els guardonats d’enguany i constatar la vitalitat de la nostra cultura literària, malgrat les dificultats que any rere any es van multiplicant. Em plau, també, tornar a tenir en aquest acte la presència del P. Josep Massot, Director de la revista i de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. L’any passat els problemes de salut li varen impedir de ser entre nosaltres el dia del lliurament dels premis. I ara ens alegra constatar el seu procés de restabliment.

L’any passat, en les meves paraules, vaig glossar alguns versos de Salvador Espriu en el seu poema “Inici de càntic en el temple”. Entre altres, veient la situació tant difícil que passava el nostre País, vaig recordar les “cisternes seques” i els “cims pujats per esglaons de lentes hores” dels quals parla el poeta. Un any després, el panorama continua essent molt difícil; i les negres nuvolades que cobreixen la nostra llengua, la nostra cultura i els mitjans que les difonen, encara no s’han esvaït. El camí continua essent lent i costerut. No sabem com serà el futur immediat. Però, com deia, també, en l’edició dels premis de l’any passat, no ens hem de descoratjar. La nostra cultura, i en general la nostra societat, tenen prou vigor per continuar endavant, per continuar pujant els “esglaons” que menen al futur. La fatiga present de pujar-los val la pena perquè porten a noves realitats. Les “cisternes” tornaran a omplir-se d’aigua.

El treball seriós que hi ha darrere cadascun dels premiats, la precisió i la imparcialitat dels jurats, l’alta valoració que continuen tenint aquests guardons en els nostres àmbits culturals, testimonien un present fecund i avalen un futur creatiu, ric i compromès amb la construcció dia a dia del nostre País. “Serra d’or”, amb el Monestir de Montserrat com a suport, continuarà fent una aposta per la cultura de qualitat, pel diàleg en l’àmbit cultural i, d’una manera més àmplia, en l’àmbit de la nostra societat.

Ho farà perquè valora la cultura com a expressió de la raó humana que ajuda al desenvolupament del pensament, que ajuda a obrir nous camins, al trobament constructiu amb els altres i la seva manera de pensar. També el món de la cultura ha de contribuir, i molt, a obrir camins de possibles solucions als problemes que tenim plantejats. Per això, la reflexió i el treball cultural s’han de fixar tant en els temes dels quals es parla més (com ara la situació política i social de Catalunya) com en aquells dels quals es parla menys (com la marginació, els immigrants, les desigualtats socials creixents, la minva de recursos per atendre les necessitats de tanta gent, etc.). D’altra banda, la cultura ofereix espais de bellesa, d’harmonia, que contribueixen a fer que les persones trobin l’equilibri interior, la pau, la pròpia recerca de plenitud. En aquest sentit, la cultura actual ha de contribuir a crear un nou humanisme, atent a les persones i als seus problemes, buscant de comprendre’n els anhels i les dificultats. La cultura, a més, ha d’ajudar a fer l’experiència, de vegades àrdua, de comprendre’s un mateix i la pròpia situació en el context històric que vivim.

Montserrat, tal com acabo de dir, es referma en la voluntat de continuar endavant al servei de les persones, dels milions que ens visiten anualment, i de les que connecten amb nosaltres a través de les publicacions escrites i dels diversos mitjans de comunicació. Entre els quals hi ha “Serra d’Or” i tota l’obra cultural que l’envolta, de la qual aquests premis són un exponent notable. Estem a punt d’arribar al mil·lenari del monestir, serà el 2025, i en la preparació que estem fent, la dimensió cultural i la col·laboració del monestir amb el món de la cultura, especialment amb la catalana, hi tenen un lloc important. De mica en mica, a mida que les coses estiguin prou definides, ho anirem comunicant.

Tots hem de projectar la mirada cap al futur. Cap al futur més immediat i cap al futur més llunyà. Sense deixar-nos temptar pel desànim davant les dificultats. Els reptes que tenim al davant ens esperonen. “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”, tal com diu també Espriu en el poema que he citat abans. I això –com diu ell mateix en un altre poema- sense “la cançó de l’odi, nascuda de la injusta i llarga humiliació” (cf. Perquè entonis amb compassiu amor). Moltes gràcies!

Llanos MeseguerParaules del P. Abat Josep M. Soler en l’acte de lliurament dels Premis “Crítica Serra d’Or 2019”, celebrat a l’Espai Endesa de Barcelona