L’epifania del senyor (A) Homilia del P. Abat Josep M. Soler

6 de gener de 2020
Is 60,1-6; Ef 3, 2-3a.5-6; Mt 2, 1-12

Veieren el nen amb Maria, la seva mare. Els mags, germans i germanes, tal com diu la narració evangèlica, havien vingut de lluny buscant el rei dels jueus acabat de néixer. El camí no els havia estat pas exempt de dificultats, però a la seva terra havien vist un signe, l’estrella, i volien anar a presentar el seu homenatge al nou nat. No és estrany, doncs, que quan arriben al lloc on hi havia el nen, tinguessin una alegria immensa. Amb el seu gest de prostrar-se a terra i amb els presents que li oferiren, expressaven la seva fe en Jesús. I, segons que ho interpretarà després la tradició eclesial, amb l’or reconeixen la seva condició de rei dels jueus i de Senyor universal; amb l’encens adoren la condició divina d’aquell infant i amb la mirra expressen la seva condició humana i mortal. No es deixen escandalitzar per la simplicitat que envolta el rei dels jueus que cercaven, no dubten de postrar-se davant d’ell en senyal d’homenatge i d’adoració. Davant d’aquell nen –diu el Papa Francesc- “comprenen que Déu, igual que regula amb sobirana saviesa el curs de les estrelles, guia el curs de la història, derrocant els poderosos i exalçant els humils” (CF. Carta sobre el Pessebre, 1.12.2019, n. 9).

Aquesta escena dels mags expressa ben adequadament allò que ensenya l’Apòstol als cristians d’Efes, i que hem escoltat a la segona lectura: des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa. En altres paraules: gràcies a Jesús, el Senyor, tothom, sigui de l’ètnia que sigui és cridat a formar el nou poble d’Israel i a manifestar la unitat del Cos eclesial de Crist. Jesucrist, doncs, no ha vingut només com a Messies d’Israel sinó com a missatger de la Bona Nova per a tots els pobles i nacions del món. Per fer-los conèixer la seva paraula de veritat i de vida, i per aplegar-los en la nova família dels fills i filles de Déu. Aquest és el pla que Déu, en el seu designi d’amor, tenia establert des dels inicis i que ha estat revelat en Crist. L’Apòstol, a més, expressava la seva admiració i la seva joia en veure com els pagans buscaven i trobaven la pau en Jesucrist, el Messies rei dels jueus.z/em> És el que havien experimentat els mags, quan –segons el relat evangèlic- el Senyor se’ls havia manifestat com a primícia dels pobles no jueus. Primícia, per tant, de la nostra invitació a la fe.

L’itinerari de trobament amb Jesucrist viscut pels mags és semblant al que, molts de nosaltres, hem viscut per arribar a una fe adulta. Com ells hem aprofundit el coneixement de Jesús que teníem quan érem petits i després d’un camí de fe, potser llarg i amb hores fosques en les quals no vèiem cap llum d’estrella, hem trobat el Senyor i li hem ofert l’homenatge de la nostra fe, del nostre amor i de la nostra disponibilitat a ser dòcils al seu Evangeli. Aquest trobament personal amb Jesucrist, quan és en plenitud, es dóna en l’Església. De la mateixa manera que els mags van trobar Jesús a la casa, amb Maria, la seva mare. També nosaltres el trobem d’una manera plena dins la comunitat eclesial. És l’Església qui ens ajuda a conèixer la persona de Jesucrist, qui ens dóna la seva paraula, qui ens envigoreix amb els seus sagraments, qui ens fa sentir units en l’amor amb els altres germans que viuen la mateixa fe.

L’Apòstol deia als cristians d’Efes, que ell i els altres apòstols i profetes de la nova aliança havien rebut la revelació d’aquest misteri de la crida a tots els pobles, no sols al poble jueu, a entrar en el poble de Déu. Tanmateix la missió de fer conèixer aquesta crida l’hem rebuda tots els qui hem estat batejats i hem rebut l’Esperit Sant, perquè l’anunci de Jesús i el seu Evangeli és tasca de cadascun dels membres del Poble de Déu, que l’han de fer amb alegria, amb paciència, amb oportunitat. Déu vol que tothom conegui el seu amor entranyable i misericordiós manifestat en Jesucrist. Per això, “no pot haver-hi autèntica evangelització sense la proclamació explícita que Jesús és el Senyor” (Francesc, L’alegria de l’Evangeli, 110). Déu vol unir-se a cadascun dels éssers humans de tots els temps, de totes les llengües i de totes les cultures; vol convocar-los com a poble i no pas com a éssers aïllats, per afavorir l’amor entre ells, perquè s’ajudin, perquè construeixin una societat fraterna (cf. o. c., 112-113). Aquesta tasca demana que cadascun de nosaltres porti, d’una manera respectuosa i amable, amb oportunitat i sense imposicions, l’Evangeli de Jesús a les persones que tractem per conduir-les a descobrir l’amor personal que Jesucrist els té. Això suposarà fer-ho de paraula o a través del testimoniatge personal, deixant que l’Esperit susciti el desig del trobament.

La solemnitat de l’Epifania, de la manifestació de Jesucrist a tots els pobles, ens ha de renovar el nostre compromís de donar testimoniatge de Jesús i del seu Evangeli, que és Bona Nova per a tothom. Per poder ser evangelitzadors, però, ens hem de nodrir de la Paraula de Déu i de la pregària, hem de viure la litúrgia de l’Església que ens actualitza la vida i la gràcia santificadora de Jesucrist, que ens fa experimentar la comunió fraterna amb els altres germans i germanes en la fe. Perquè el testimoni, l’evangelitzador, només pot ser convincent si parla a partir de l’experiència espiritual que té de Jesucrist i de la seva paraula.

Que santa Maria, en braços de la qual els mags trobaren el nen Jesús, ens ajudi a conèixer i a meditar tot el que fa referència al seu Fill per aprofundir-ho i fer-ho vida, per testimoniar l’alegria d’haver trobat Jesús, el seu amor i la seva llum.

Així, en anar a rebre el do de l’Eucaristia, podrem cantar en veritat: “Hem vist a l’Orient la seva estrella i venim amb presents a adorar el Senyor” (cf. cant de comunió). Venim a trobar-nos amb ell i a fer-li ofrena de la nostra fe, del nostre treball, de la nostra vida.

adminL’epifania del senyor (A) Homilia del P. Abat Josep M. Soler