Celebrem avui la festa de la Santísima Trinitat, tot donant gràcies a Déu que ha volgut fer-se present a nosaltres com a Pare que ens estima, com a Fill que ens proposa un estil de vida i com a Esperit Sant, que ens enforteix tot al llarg del nostre camí. Sant Pau ens ho recorda amb aquestes paraules: “Que la gràcia del Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i la comunió de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres” (2 Co 13,13). Amb aquestes paraules ens diu que cada persona, cada un de nosaltres, participa de la vida de Déu gràcies a Jesucrist i a l’Esperit Sant en tant que ens fan arribar l’estimació de Déu.
De fet cada cristià és batejat en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant. Quan som batejats entrem a participar d’una manera més íntima amb la Trinitat que ens acompanya i ens recolza tot al llarg de la nostra vida. Llegint l’Evangeli trobem en cinc episodis la Trinitat: en l’anunciació a Maria, per exemple, se’ns diuque “L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra, i el fruit que naixerà serà sant, i l’anomenaran Fill de Déu” (Lc 1,35) i podríem llegir paraules semblants quan l’Evangeli ens parla del baptisme de Jesús o del darrer sopar, o del calvari i de l’ascensió. Quan nosaltres expressem la nostra fe, quan diem el “Crec en un Déu”, manifestem la nostra acció de gràcies pel fet que la creació és atribuïda al Pare, la redempció al Fill i la santificació nostra a l’Esperit Sant.
Per experiència sabem que ens necessitem els uns als altres per ser realment humans: som persones que participem d’una vida familiar i social. Per això som mútuament interdependents. Així ho experimentem tot al llarg de la vida, des del començament fins al final de la vida. Però tot al llarg del nostre itinerari ens necessitem mútuament, i és a través d’aquestes relacions que posem en pràctica tot el que Jesús ens ha ensenyat per poder viure en plenitud i així ens anem convertint en la persona que Déu ens ha donat la capacitat de ser.
La relació entre nosaltres ha d’arribar a concretar-se sempre, doncs, en una relació interpersonal positiva, a l’estil de Jesús tal com ens ho van ensenyar els seus deixebles. Per això la Trinitat és com un model de les nostres vides. Estem fets a la “imatge de Déu”, participant del que Jesús ens ha ensenyat. Com la mateixa Trinitat formem una comunitat de persones. Seguint l’evangeli, no som individus aïllats, autosuficients i resistents. Així, com la Trinitat, som persones iguals que convivim en comunitat. I per això és tan atractiva la festa que avui celebrem: perquè ens ensenya a acollir els dons de l’Esperit Sant, que ens donen ajut per seguir el que Jesús ens proposa.
La festa de la Trinitat ens ensenya que Jesús vol que participem de la mateixa comprensió i amor que comparteixen el Pare i el Fill i l’Esperit Sant. De fet, tots tenim la necessitat de participar d’aquest amor creatiu i constructiu, que fins i tot pot ser capaç de guarir. Aquesta és l’experiència que anem fent tot al llarg de la vida.
Podem dir, doncs, que en la Trinitat hi trobem la unitat en la diversitat. D’una manera semblant, la comunitat cristiana, participa d’aquesta unitat en la diversitat, una unitat amb les diferències normals de la vida. Tenim en comú allò que és un nucli central del cristianisme, allò que l’evangelista Joan ho diu en tres paraules: “Déu és amor” (1 Jn 4:16). Per això podríem dir que l’amor és el nostre origen, i també la nostra missió i ha de ser també el nostre destí. La mútua estimació i el respecte són també un signe indispensable per definir la identitat cristiana.
Sant Joan evangelista ens fa arribar també aquestes paraules de Jesús: “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres” (Joan 13:34-35). Aquest és, certament, un punt central de la identitat cristiana. Ens desitgem mútuament, doncs, que cadascú de nosaltres pugui dur-ho a la pràctica tot seguint l’exemple de Jesús i tot demanant també la intercessió i l’ajut de la Mare de Déu que tant venerem en aquest Santuari de Montserrat.
Última actualització: 5 febrer 2020