Diumenge III de Pasqua (C )

Benvolguts germans i germanes:

Ens trobem en el llac de Galilea o Tiberíades, dins la gran depressió del riu Jordà, a uns dos-cents metres sota el nivell del mar. El relat ens descriu el treball normal dels deixebles de Jesús, pescadors d’aigua dolça, en una petita cala sorrenca, en la penombra de les estrelles de la nit.

Els apòstols en hores baixes, desanimats, desencoratjats, troben a faltar, amb nostàlgia, la presència del Crist Ressuscitat. Sant Pere, com sempre, pren la iniciativa: “Jo me’n vaig a pescar”; els altres deixebles el segueixen. És la darrera vegada que tots ells pugen a una barca per pescar. Demà pescaran deixebles, seguidors del Crist, el Sol de justícia. El treball de nit és un esforç estèril, un estrepitós fracàs. La nit significa tenebra, foscor, obscuritat; no hi ha llum, perquè la claror viva és Jesús Ressuscitat.

A la sortida del sol, a trenc d’alba, mentre clarejava, es presenta Jesús, la llum Pasqual, el Crist Viu: “Era la tercera vegada que s’apareixia després de ressuscitar”. L’Amor ve de la llum, la llum porta a la claredat, i l’alba a la novetat del nou dia.

Un desconegut, un riberenc, o un pescador (Jesús de Natzaret) es planta a la riba del llac, i interpel·la a la gent de la barca, amb una paraula irònica: “Nois, no teniu res per a menjar!”. I obté de la barca una resposta lacònica, d’un simple monosíl·lab: “No!”. El desconegut els diu: “Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu”. No sé per què, però ho feren així, i tragueren tant de peix que gairebé no podien agafar-lo. La mà dreta és la mà dominant per a la majoria de la població per fer i ratificar els tractes. És un sentit normal de rúbrica, de pacte honest entre dues persones. Llavors, aquell deixeble que Jesús estimava (Joan) reconeix el Ressuscitat i ho comunica a Pere: “És el Senyor!”. Simó Pere, ple de rauxa, es posà la roba i es llançà a l’aigua. Mentrestant, Jesús havia preparat un foc i Ell mateix era el cuiner. Els crida a esmorzar tot invitant-los a afegir al foc uns quants peixos dels cent cinquanta-tres peixos grossos pescats. Primerament, el Crist demanava als seus deixebles si tenien res per a menjar. Ara, però, és Ell mateix que els convida a esmorzar.

L’Evangeli ens diu que tot l’àpat va ser silenciós, i que cap dels deixebles no gosava a preguntar-li qui era, encara que tots sabien perfectament que era el Senyor. L’Evangelista Sant Joan ens diu seguidament: “Jesús s’acostà, prengué el Pa i els el donava”. No cal dir que és una clara referència Eucarística. “Igualment va fer amb el peix”. El Peix és el primer símbol de la naixent comunitat Judeo-Cristiana amb el seu acròstic amb grec: “Jesuscrist. Fill de Déu. Salvador” (Soter).

Havent esmorzat, Jesús pren a part Simó Pere i, tot seguit, vingueren les tres preguntes de l’interrogatori: “Simó, fill de Joan, m’estimes?”. I les tres respostes: “Si Senyor, ja ho sabeu, que us estimo”. “Pastura les meves ovelles”. Pere havia negat tres vegades de ser deixeble de Jesús el Dijous Sant, abans de cantar el Gall. (Mt.26,69-75). Jesús perdona les tres negacions i ara li encarrega tot el ramat, i li diu: “Vine amb mi!”. Sant Pere, que és el primer dels Apòstols, té la gran missió de guiar la comunitat Eclesial, és el timoner de la nova barca que és la Església, amb un servei de guiar els altres, ple de despreniment material, fins el seu martiri a la ciutat de Roma.

Avui tots nosaltres, com sant Pere, participem també d’aquesta triple invitació d’estimar i confessar el Crist Ressuscitat en l’Eucaristia que ara celebrem. Banquet preparat pel mateix Senyor, que ens invita a tots nosaltres a la seva taula parada.

Després de la Consagració, el celebrant canta: “Per ell, amb ell, i en ell, vós Déu Pare”, i tots aclamem : “Amén!” En la Comunió el sacerdot ens diu: “Mireu l’Anyell de Déu, mireu el qui lleva el pecat del món”. I el poble respon, tot repetint les mateixes paraules del centurió: “Senyor, no sóc digne que entreu a casa meva”. I, en rebre el Cos de Crist en el moment de combregar, diem “Amén!”. Triple resposta d’Amor. Tres preguntes de fidelitat i tres respostes d’estimació per a reconèixer que realment és el Senyor Ressuscitat, present, i viu entre tots nosaltres! De tot cor, Santa Pasqua!

adminDiumenge III de Pasqua (C )