Is 53, 10-11

Les paraules d’Isaïes: «el just, amb les penes que ha sofert, ha fet justos els altres, després de prendre damunt seu les culpes d’ells». Ens porten a recordar el sofriment de Jesús, i el sentit que té tot aquest sofriment. Segurament una de les coses que ens costen és el de viure el sofriment tot donant-li sentit, i sobretot que aquest sofriment, com el de Jesús, sigui alliberador per als altres. ¿Consideres que la teva vida ha d’alliberar algú? De què?

Senyor, que sàpiga configurar-me als teus sofriments.

Rm 4, 13.16-18

Pau ens recorda que Abraham «contra tota esperança esperà i cregué tan fermament, que Déu el convertí en pare d’una multitud de pobles».

Senyor, que no em descoratgi quan em sembli que tot trontolla.

Rm 4, 1-8

Escoltem aquesta frase de Pau, i repetim-la les vegades que calgui perquè se’ns fiqui ben endins: «Feliç el qui ha estat absolt de la falta i ha vist sepultat el seu pecat.»

Rm 3, 21-30

«Déu ha fet conèixer la seva justícia que, per la fe en Jesucrist, fa justos tot els creients, sense cap distinció», diu Pau als de Roma.

Gràcies, Senyor, pel do de la fe que he rebut i que jo, també aprengui a no fer distincions.

Is 25, 6a.7-9

Avui a Montserrat recordem els monjos que van ser executats durant la guerra civil del 1936 al 39. La lectura del llibre d’Isaïes és un cant a l’esperança davant la mort. El text ens recorda, per exemple: «El Senyor eixugarà les llàgrimes de tots els homes i esborrarà l’oprobi del seu poble». Davant el dolor i davant la injustícia, quina és la reacció dels teus sentiment? Estan amb sintonia amb aquells que van donar la vida per causa de la seva fe?

Senyor, ensenya’m estimar els enemics.

1Cr 15, 3-4.15-16; 16, 1-2

Una de les imatges que s’ha utilitzat a vegades sobre la Mare de Déu és que ella va ser com l’arca que dins el seu si va guardar el tresor de Déu. El que ens descriu el llibre de les Cròniques és el trasllat de l’arca, i amb quin respecte i cerimonial el poble hi va participar. La lectura, doncs, ens pot remetre a l’actitud que hem de tenir davant la veneració de la Mare de Déu, avui sota l’advocació del Pilar; veneració molt estesa a Espanya. Què és el que més t’admira de Maria, la Mare de Déu? ¿Què fas per manifestar la teva veneració?

Senyor, que sempre tingui present les actituds de Maria, que siguin per a mi un pilar de fortalesa.

Rm 1, 1-7

Pau es presenta als romans com a servent de Jesucrist… destinat a anunciar la Bona Nova de Déu.

Senyor, ensenya’m a fer com Pau, dóna’m el coratge de ser fidel.

Sa 7, 7-11

La penetració que tot creient ha de tenir de la Bíblia sempre ha de ser sota l’impuls de l’Esperit de Déu. Ser savi, en llenguatge bíblic, vol dir la capacitat que hi ha d’haver en el cor, per poder entendre el missatge que Déu ens transmet, per això les paraules amb què avui comença la lectura del llibre de la saviesa, ens les podem fer nostres; diu així: «Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i m’ho concedí, vaig cridar l’Esperit de saviesa, i em vingué». I acaba la lectura d’aquesta manera: «Juntament amb la saviesa m’han vingut tot els béns, duia les mans plenes de riqueses incomptables». Quines són les riqueses que ambiciones?

Senyor, que la teva saviesa il·lumini els meus desigs.

Jl 4, 12-21

Joel ens diu que el Senyor és un lloc de refugi per al seu poble, una ciutadella on s’emparen els seus fills. Viuràs com a veritables aquestes paraules quan t’hagis arriscat per causa de la teva fe.

Senyor, transforma la meva covardia en valentia.

Jl 1, 13-15; 2, 1-2

Joel presenta la visió de la vinguda del Senyor com una dia fosc, tenebrós; i ho serà per a aquells que, vivint superficialment, no van a l’arrel de les coses i que per això, no esperen res. En canvi, per a qui s’adona de la seva limitació, la vinguda del Senyor serà un alliberament.

¿Què em falta Senyor, perquè quan em vinguis a buscar visqui la joia del teu trobament definitiu?

Ma 3, 13-20a

Malaquies ens diu que el Senyor serà indulgent… com un pare és indulgent amb els fills que el serveixen fidelment. Servir no vol dir fer estrictament el que et manen, sinó buscar en cada moment el desig del qui serveixes.

Senyor, fes-me entendre el teu desig i que, en fer-lo, sigui feliç.

Jo 4, 1-11

Els sentiments del profeta Jonàs no són els de Déu, que vol la salvació d’aquells pobres desvalguts: «on hi ha més de cent vint mil criatures que encara no distingeixen la dreta de l’esquerra» (és a dir, persones que no coneixen la saviesa del do de Déu). Els sentiments de Jonàs són de venjança: desitja la condemnació de Nínive. Jonàs no va entendre bé Déu.. Mira’t, quan dintre teu la ira s’apodera de tu, et sembla que entens bé Déu?

Senyor, sou lent per al càstig, fidel en l’amor.

Dt 8, 7-18

Les darreres paraules del text del Deuteronomi són clares: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces». Què has de fer, perquè es noti?

Senyor, ensenya’m estimar-te.

Jo 1, 1 – 2, 1.11

El llibre de Jonàs, que comencem avui, ens explica com el profeta intenta fugir lluny de la presència del Senyor. Jonàs ha d’assumir la responsabilitat d’una situació que ell veia impossible i que potser li costaria la pròpia vida. Quines són les sensacions que has tingut quan has hagut d’assumir responsabilitats que et repel·lien? Tenies consciència que estaves a la presència de Déu?

Senyor, Tu mateix ho veus, sóc tan fràgil com un vas de terrissa; que la meva feblesa sigui la meva fortalesa, que no m’oblidi que no sóc jo sinó Tu i la Teva voluntat que fas possible el que els meus ulls perceben com impossible.

Gn 2, 18-24

D’una manera molt poètica, el llibre del Gènesi, ens descriu la creació de la dona. Potser és convenient de fixar-se en el comentari que l’home fa de la dona: «Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn». Subratlla la igualtat entre l’home i la dona. Sembla que aquesta igualtat avui dia està ben clara per tothom, però malgrat tot sembla clar que hi ha discriminacions en algunes coses. Ho veus així? ¿Què hauria de canviar?

Senyor, que sempre tingui clar que l’home i la dona, quan viuen en comunió, formen una sola família.

Ba 4, 5-12.27-29

El text d’avui és escrit des de l’experiència de la diàspora que comporta la formació de grups petits i dispersos en un àmbit contrari a la manifestació i celebració de la pròpia fe, però que viuen amb el desig d’un retorn als seus orígens i de tornar-se a retrobar tots junts. El profeta Baruc comença així: «Coratge, poble meu, que perpetues el nom d’Israel! Si heu estat venuts als estrangers, no és que jo us volgués fer desaparèixer. Vau ser abandonats en mans dels enemics perquè havíeu disgustat Déu.» Et sembla que ara ens passa el mateix?

Senyor, et demano que alimentis el nostre coratge.

Ba 1, 15-22

Reconèixer els pecats i les seves conseqüències és una de les tasques que els profetes exhortaven fer. Molt sovint posaven l’accent en, aquest reconeixement, no era el problema d’una persona o una altra individualment, sinó que era la consciència d’una situació que es vivia com a grup: tothom estava esquitxat per aquesta situació de pecat. Avui quan l’Església ens parla de pecat estructural, per exemple, podem recordar quelcom de similar al que vivia el poble d’Israel: «a nosaltres no ens queda res més que la vergonya…» El perill és que també ara repetim una actitud com aquesta que el profeta denuncia: «hem desobeït amb tota lleugeresa». Fixem-nos-hi bé, perquè la frivolitat, la superficialitat van sovint de bracet…molt lleugerament.

Amb el salmista diem: Allibereu-nos i perdoneu-nos, Senyor, per l’honor del vostre nom.

Ne 8, 1-4a.5-6.7b-12

Avui hem estat informats com el poble celebra la recuperació de l’essencial de la fe que havia perdut. És tota una cerimònia solemne, i ens ha dit: «Esdres llegia ben clar el llibre de la Llei de Déu, i alguns levites n’exposaven el sentit, perquè la lectura fos entenedora.» Què fas per comprendre la Paraula de Déu?

Senyor, la teva Paraula és el goig del meu cor i l’alegria del meu esperit.

Ap 12, 7-12a

Avui l’Església ens proposa el text de l’Apocalipsi que en el seu començament ens informa que: «Esclatà una batalla en el cel: Miquel i els seus àngels atacaren el Drac. El Drac es defensava amb els seus àngels, però no pogueren resistir». És la lluita del bé contra el mal, una lluita que encara ara continua d’una manera o altra. ¿Quins criteris hem de fer servir per distingir el bé del mal? Una pista ens la dóna el mateix text: «Ells l’han vençut per la sang de l’Anyell i pel testimoniatge del seu martiri, ja que no van estimar tant la vida que els fes por la mort».

Senyor, que sempre sàpiga lluitar sense defallir per la teva causa.

Za 8, 20-23

El profeta ens fa saber: «Seran molts, moltíssims, els pobles i les nacions que vindran… a consultar el Senyor de l’univers.» I també diu: «s’agafaran al mantell d’un home de Judà i li diran: “Vindrem amb tu, perquè sabem que Déu és amb vosaltres”.» Què et falta per ser un home o una dona com els de Judà, ser una referència pels qui busquen Déu sincerament?

Senyor, que jo sigui el teu instrument per fer visible la teva comunió amb els homes.

Za 8, 1-8

Ens podem preguntar si hi ha antídots a la desesperança, sobretot quan veiem que cada dia som menys persones a les nostres assemblees; doncs bé, ens pot ajudar molt recordar les paraules que avui ens diu el profeta Zacaries. Per exemple: «Això diu el Senyor de l’univers: en els països d’orient i d’occident jo salvaré el meu poble.» Però pregunta’t, què vol dir aquí salvar?

Senyor que sempre siguem conscients que ens embolcalles amb el teu mantell.

Nm 11, 25-29

Avui  el llibre dels Nombres ens descriu que l’Esperit es posà damunt setanta ancians en una cerimònia pública; dos d’ells, però no hi eren en aquells moments, però també van rebre l’Esperit. Però va haver-hi qui això no ho podia tolerar i volia impedir que exercissin de profetes. La resposta de Moisès és molt clara: «Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia, i que el Senyor els donés a tots el seu Esperit!» ¿Estàs gelós pel protagonisme que té algú de la teva comunitat cristiana, quan consideres que no està suficientment preparat? Mira el teu cor i els teus sentiments, què és en concret el que et molesta?

Senyor, per sobre de tot, els meus sentiments ets Tu, però Senyor, que sempre ho sàpiga viure amb alegria.

Za 2, 5-9.14.15a

«Jerusalem ha de ser una ciutat sense muralles, perquè hi pugui cabre la gentada.» L’àngel li dóna aquest missatge d’amplitud a Zacaries. Aquesta actitud d’obrir portes, potser ens algun moments ens incomodarà, però a la llarga sempre serà una benedicció del Senyor, ell mai no fa distincions, ni va posar muralles a l’acolliment dels altres.

Senyor, féu que en la meva vida no hi hagi muralles.

Jr 30, 8-11a

En aquesta festa llegir el profeta Jeremies quan diu: «Jo et salvaré dels països llunyans, salvaré els teus descendents de la captivitat» ens recorda que la voluntat de Déu és que, els qui creiem, sempre ens vol lliures. ¿Què condiciona la teva llibertat?

Senyor, deslliureu-me de tot allò que m’esclavitza.

Ag 1, 1-8

Ageu posa en boca de Déu la queixa que mentre el poble viu bé (palaus enteixinats), el temple està en ruïnes. Potser a nosaltres ens pot passar una cosa semblant; vivim còmodament i no ens adonem que hi ha tants homes i dones que són temple de Déu i viuen en una situació lamentable. Com col·laborem perquè els homes visquin dignament?

Senyor, obre’m els ulls i el cor per poder veure les necessitats dels altres.