Is 61, 1-3a

El qui segueix de veritat l’esperit de la fe no pot fer altra cosa que el que ens diu el text: «L’Esperit del Senyor-Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit, m’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a curar els cors adolorits…» No cal seguir, fàcilment recordem el text en boca de Jesús mateix quan iniciava la seva tasca pastoral. Allò que anuncia Isaïes, a tu, què et suggereix?

Senyor, em convides a participar de la teva gràcia, que sempre sàpiga fer dignament el que Tu vols de mi.

Sv 6, 1-11

«Déu tindrà per sants els qui guarden santament una conducta santa… Anheleu, doncs, escoltar les meves paraules, deliu-vos per sentir-les, i aprendreu a comportar-vos com cal». Aquestes paraules i d’altres que anirem trobant són com una exhortació a fer una examen de consciència. Estem al final del cicle litúrgic i tot té aquest aroma.

Fes, Senyor, que el desig per Tu perduri sempre en mi.

Ez 47, 1-2.8-9.12

La festa d’avui recorda la primera catedral del nostre món, és a dir, la catedral del Papa; des de la seva càtedra, el primer pastor s’adreça als creients. És des d’aquest prisma que llegint la profecia d’Ezequiel se’ns descriu, amb la imatge d’un riu, la força transformadora de la Paraula predicada. És com l’aigua que: «corre per les valls… entra dins les aigües salades i les saneja». ¿Deixem que l’aigua de la Paraula flueixi lliurement perquè doni vida a allò que va morint?, o prefereixes construir-te dics i canals per obligar que la Paraula passi per allà on vol la teva voluntat?

Senyor, que les nostres obscuritats siguin il·luminades per la teva llum; dóna’m el bon sentit d’acceptar la teva voluntat.

Sv 1, 1-7

Un dels consells del llibre de la Saviesa diu: «La Saviesa no entra en cap ànima intrigant, ni habita en cap cos esclau del pecat».

Senyor, ajuda’m a ser transparent en les meves intencions i pur en les meves accions.

1R 17, 10-16

El profeta Elies va a Sarepta i troba una viuda que amb el seu fill viu al límit de les seves possibilitats de supervivència; malgrat tot, ella és capaç d’atendre el desig del profeta compartint el que tenia. El profeta li digué: «No tinguis por… Això diu el Senyor, Déu d’Israel: No es buidarà el pot de farina ni s’abaixarà l’oli de la gerra fins que el Senyor enviarà pluja al país» Tu hauries  tingut la mateixa actitud que la viuda? Avui, si et demanen de compartir el que tens, què faràs?

Senyor, que sempre sàpiga servir els homes i dones que m’envies.

Rm 16, 3-9.16.22-27

Em sembla que ens posarem d’acord si diem que la manera que tenia Pau d’acabar les cartes que adreçava a altres persones no és com la que fem ara; però hauríem de trobar una manera de conservar i viure algunes idees, com per exemple, el desitjar la «glòria a aquell qui té el poder de confirmar-nos en la Bona Nova que us anuncio». Nosaltres, anunciem la Bona Nova?

Senyor, desitjaria tenir l’esperit de reflexió, la llibertat, i la profunditat de Pau.

Rm 15, 14-21

Pau s’ha fet un propòsit que comunica als romans: «no gosaré mai referir res més el que Crist, valent-se de la meva paraula i de les meves obres, ha realitzat a través de mi per convertir els pobles no jueus». Aquest propòsit ens l’hauríem de fer cadascú de nosaltres.

Senyor, que les meves paraules i les meves obres parlin de Tu.

Rm 14, 7-12

Tinguem present que «cap de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix, i mentre vivim, vivim per al Senyor, i quan morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor… », ens recorda Pau. Potser la millor manera de recordar-ho és repetir tantes vegades com puguem durant el dia d’avui, però lentament, pensant què diem: Sóc del Senyor!

Rm 13, 8-10

«L’únic deute vostre, ens diu Pau, ha de ser el d’estimar-vos els uns als altres. Qui estima els altres, ha complert la Llei». És que quan s’estima, mai no n’hi ha prou; sempre es pot anar més enllà i més endins.

Senyor, que no em cansi mai d’estimar.

Jb 19, 1.23-27a

Avui l’Església ens convida a fer memòria dels difunts. Ben segur que en la teva pròpia experiència personal has conegut ben de prop persones que han mort i que confiem que coneguin allò que ens ha dit Job: «Contemplaré Déu que em portarà una bona nova. Jo mateix el contemplaré, el veuran els meus ulls». Nosaltres preguem per ells, perquè la misericòrdia de Déu, els aculli en el seu si d’amor.

Senyor, recorda’t de tots aquells que has fet les teves criatures.

Ap 7, 2-4.9-14

Quan el llibre de l’Apocalipsi ens diu: «Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i cridaven amb totes les forces: “Hosanna al nostre Déu, que seu al tron”», ens imaginem totes les persones que han fet de veritat l’experiència de Déu. Segurament que avui ho explicaríem amb un altre llenguatge, però el missatge de fons hauria de ser el mateix: aquell qui per la causa de Déu es compromet, coneixerà Déu amb tota la  seva capacitat de comprensió. ¿Tu ets una persona que has compromès la vida per la causa de Déu? Sàpigues que fent això participes de la santedat de Déu. Coneixes algun cas d’aquests?

Senyor, que la teva única santedat il·lumini la nostra fe.

Dt 6, 2-6

Les darreres paraules del text del Deuteronomi són clares: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces». Què has de fer, perquè es noti?

Senyor, ensenya’m estimar-te.

Rm 11, 1-2a.11-12.25-29

Ahir, vàrem viure l’allunyament dels qui, tenint-ho tot, no han seguit les petjades. Avui, Pau, seguint la reflexió d’aquests, ens obre la perspectiva de l’Esperança, perquè ens diu: «Quan Déu ha concedit a algú els seus favors i l’ha cridat, no es fa enrera».

Senyor, feu que això, jo no ho oblidi mai.

Rm 9, 1-5

Pau viu amb tristesa que el poble d’Israel que ha tingut «la gràcia de fills, la glòria de la presència de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses… els patriarques» no ha sabut seguir fidelment el Fill de Déu. Segurament que nosaltres coneixem persones que, malgrat que ho han tingut tot per seguir fidels a la fe, l’han abandonada.

Preguem que Déu, que és ric en misericòrdia, no els abandoni mai.

Ef 2, 19-22

Sant Pau ens recorda: «Formeu un edifici construït sobre el fonament dels apòstols i profetes.» Els fonaments d’una casa no es veuen, però davant de qualsevol situació que podria posar en perill l’estructura de la casa, són el lligam que evita l’esfondrament. ¿En què consisteixen i quins són aquests lligams? La meva vida, com ho ha estat la vida dels apòstols, és fonamental per algú? Per què?

Senyor, et dono gràcies per tots aquells que m’han ajudat a aprofundir la meva fe.

Rm 8, 26-30

Hi ha frases que esdevenen cèlebres pel que insinuen, però sempre són una mica misterioses, perquè ens costa de treure’n tot l’entrellat. Només l’experiència espiritual ens fa descobrir que és ben veritat. Avui Pau en diu d’aquestes: «Nosaltres no sabem què hem de demanar, per pregar com cal, però és ell, l’Esperit, qui es posa en lloc nostre.» ¿No et sembla que a vegades som nosaltres els qui volem conduir l’Esperit, però que si ens deixem portar per l’Esperit brolla en nosaltres la pau que fecunda la nostra vida?

Senyor, sabent que m’estimeu, tinc plena confiança.

Rm 8, 18-25

«Si esperem allò que encara no veiem, ens toca viure ferms en l’esperança», ens recorda Pau.

Senyor, que el vostre esperit no em deixi mai i visqui en la fermesa de l’esperança.

Rm 8, 12-17

Pau fa veure als romans que «vosaltres no heu rebut pas un esperit d’esclaus que us faci viure una altra vegada en el temor, sinó un esperit que us ha fet fills i ens crida “Abbà, Pare”.» Quines són les actituds que jo hauria de tenir per viure sincerament com a fill?

Senyor, desitjo que el que ara et dic sempre sigui veritat en el meu cor: jo confio en Tu, perquè vull ser conscient de la meva dignitat de ser fill Teu.

Jr 31, 7-9

Si ens féssim la pregunta: Déu què es proposa? Trobaríem la resposta en el text d’avui del profeta Jeremies: «Això diu el Senyor: Crideu d’alegria, celebreu la sort de Jacob… proclameu que el Senyor ha salvat el seu poble…Tots hi seran cecs, coixos… Havien sortit plorant i els faré tornar consolats».

Senyor, que la meva joia interior estigui fonamentada en el teu record.

Rm 8, 1-11

Per Pau «Els interessos de l’home terrenal el porten a la mort, mentre que els de l’home espiritual el duen a la vida i a la pau.» Al llarg del dia quina mena de coses em preocupen, m’ocupen?

Senyor, t’ho dic sincerament, vull ser ben teu, però tocant de peus a terra, amb realisme.

Rm 7, 18-25a

Pau ens parla de la seva experiència que ben bé pot ser la nostra: «A l’hora de la veritat, no faig el bé que voldria sinó el mal que jo no voldria… Pobre de mi, que en sóc, de dissortat!… ¿Qui em podrà alliberar? Donem gràcies a Déu, per Jesucrist, el nostre Senyor: ell és qui m’allibera.»

Senyor aquí tens les meves mans, les meves obres: que sempre siguin netes i en elles no hi hagi maldat.

Rm 6, 19-23

Avui Pau ens proposa una resposta a l’interrogant d’ahir: «Poseu-vos al servei del bé i porteu una vida santa.»

Senyor, vull fer el que Tu vulguis.

Rm 6, 12-18

Vet aquí el que Pau ens recomana: «Oferiu-vos a Déu, ara que heu passat de la mort a la vida.» Com ho faré?, perquè no n’hi ha prou de dir-ho.

Senyor, aquí em teniu.

Rm 5, 12.15b.17-19.20b-21

Pau ens fa aquesta reflexió: «Allà on s’ha multiplicat el pecat, la gràcia de Déu ha estat encara més abundant, tant que, així com el pecat imperava amb la mort, ara impera la gràcia, que ens fa justos i ens duu a la vida eterna, per Jesucrist, el nostre Senyor».

Tingues en la boca i en el cor: Gràcies, Senyor! Digues-li-ho tantes vegades com puguis.

2Tm 4, 10-17b

Pau se sent sol davant els contratemps; la seva acció missionera l’ha portat a enviar els seus col·laboradors a diferents indrets. Ens dóna també una notícia: «Lluc és l’únic que s’ha quedat amb mi.» En l’experiència que fem de la nostra fe, ens pot passar com Pau, sentir-nos molt sols; però, també, com Pau, tenim la sensació que hi ha algú molt fidel a nosaltres que està al nostre costat.

Senyor, et dono gràcies per tots aquells que oportunament han estat al meu costat, que jo també sàpiga estar al costat dels qui més ho necessiten.