El nom de Déu és santificat en nosaltres quan és per a nosaltres l’Únic, el Tot, aquell que ningú no ha vist mai, que habita una llum inaccessible. I, al mateix temps, aquell que és present, «en el que vivim i som».

P. Miquel Estradé, monjo de Montserrat

Perdonar no significa ignorar el que s’ha fet o enganxar una falsa etiqueta a una acció malvada. Significa més aviat que la mala acció deixa de ser un obstacle per a les relacions.

P. Evangelista Vilanova, monjo de Montserrat

Maria forma part d’aquells que l’Antic Testament anomena els «pobres del senyor»; és, per tant, una criatura escollida entre els més senzills i els més petits entre els creients del poble d’Israel. Som conscients que els més petits i els senzills són els preferits de Déu?

P. Abat Josep M. Soler

En relació amb el saber escoltar hi ha el saber parlar. I això porta al diàleg.

P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat

Si frises, neguitós, per conservar o per retenir la pau, ja l’has perduda. La pau solament habitarà en el teu cor si t’abandones, joiós i confiat, a la voluntat suau, plàcida i amorosa del Pare del Cel.

P. Carles M. Gri, monjo de Montserrat

Tota relació veritable es un obrir-se en dues direccions de dins enfora i de fora cap a dintre.

P. Miquel Estrada, monjo de Montserrat

Pensar equival, en un cert sentit, a matar unes idees per deixar que en neixin unes altres. La crisi és l’instant dolorós, i ple de joia, en que l’home abandona aquella llum, que durant un temps li havia servit de guia, per endinsar-se en els espais foscos en què intueix una llum més intensa.

P. Evangelista Vilanova, monjo de Montserrat

El van reconéixer en partir el pa. «Com-partir» continua essent el gran senyal de la presència activa de Jesús en la seva Església

P. Hilari Raguer, monjo de Montserrat

No vivim aïllats, sinó formant un entrellat de relacions. El nostre ésser és polític. Segons siguem cadascun de nosaltres, serà la nostra societat. I segons sigui la nostra societat, serà cadascun de nosaltres.

P. Carles M. Gri, monjo de Montserrat

Sovint, el present és senzillament intolerable, inacceptable, rebutjable. Jesús, malgrat tot, des de Natzaret fins a Jerusalem, des del naixement fins a la mort, l’acceptà, dia a dia, hora a hora, fins al final.

P. Lluís Duch, monjo de Montserrat

Demanar perdó sense culpa és fruit de l’estimació. És la manera més cristiana de demanar perdó.

P. Miquel Estradé, monjo de Montserrat

L’individu no neix humà en plenitud; pot i ha d’assolir més humanitat al llarg de la seva vida.

P. Evangelista Vilanova, monjo de Montserrat

Déu ens dona la gràcia gratuïtament perquè ningú no se’n gloriï pensant que obté la gràcia pels seus propis mèrits.

P. Salvador Plans, monjo de Montserrat

Jesús ens obre a la saviesa profunda, joiosa, esperançadora de l’amor; i el camí per arribar-hi és la fe en Ell.

P. Daniel Codina, monjo de Montserrat

Salvació, resurrecció i vida eterna; santedat, joia, pregària, agraïment, fer el bé; tot això resumeix el que Déu vol de nosaltres.

P. Miquel Estradé, monjo de Montserrat

No podem arribar a les alçades de la veritat eterna sinó és baixant primer fins a les profunditats de la nostra ànima. Déu es troba en el més íntim de nosaltres mateixos, com deia sant Agustí..

P. Bernat Juliol, monjo de Montserrat

La fe que tenim com a cristians ens demana de tenir una atenció especial envers les persones més necessitades, envers les persones que es van empobrint i viuen situacions socials de risc.

P. Damià Roure, monjo de Montserrat

No imposis la teva voluntat ni el teu desig a la Providència divina. Deixa que aquesta es manifesti amb tota llibertat

P. Carles M. Gri, monjo de Montserrat

Jesús és la llum que il·lumina. Es tracta d’una llum que ens convida a no deixar-nos enredar per les xarxes de la comoditat i de la desil·lusió. Una llum que ens diu que sota les crostes del mal que sembla envair-ho tot, s’hi troba la bondat i el compromís de Déu a favor de tota la humanitat

P. Josep-Enric Parellada, monjo de Montserrat

La transfiguració no ens revela només el misteri de Jesucrist. Ens revela, alhora, el misteri de l’ésser humà. Sant Pau VI ho expressava així: “El Crist fa veure, a més, el destí transcendent de la nostra naturalesa humana, que ell va assumir per salvar-nos, destinada també ella, en tant que redimida pel seu sacrifici d’amor irrevocable, a participar de la plenitud de la vida en «l’heretat del poble sant, en el Regne de la llum»”.

P. Josep M. Soler, abat de Montserrat

El missatge de Jesús és que els seus deixebles, és a dir, tots nosaltres —tots els qui hem estat batejats en nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant—, hem de mirar de donar sempre menjar als qui tenen fam, no solament fam de pa material, sinó també necessitat d’ajut espiritual de tota mena, d’afecte, d’estimació, de comprensió.

P. Josep Massot, monjo de Montserrat

La pregària ha de ser font d’unitat, d’acceptació mútua, d’unitat de l’Església, de pau del món.

P. Cassia M. Just, abat de Montserrat

Ens hem de fer transparents a l’Esperit perquè en el si enllotat de la lluita, de la competitivitat i de l’egoisme, neixi, pura i forta, l’albada d’una civilització de l’amor, de la veritat i de la vida.

P. Carles Gri, monjo de Montserrat

El temps del cristià està com dividit en dos moments: pregar i estimar, de manera que un temps alimenti l’altre i tots dos donin qualitat evangèlica a la convivència normal de cada dia. Si poséssim el mateix afany per les coses de l’esperit que el que posem per les coses humanes un altre món tindríem, no ho creieu?

P. Joan M. Mayol, monjo de Montserrat

…y llegado a Monserrate, después de hecha oración y concertado con el confesor, se confesó por escrito generalmente, y duró la confesión tres días; y concertó con el confesor que mandase recoger la mula, y que la espada y el puñal colgase en la iglesia en el altar de nuestra Señora. Y este fue el primer hombre a quien descubrió su determinación, porque hasta entonces a ningún confesor lo había descubierto.

Autobiografia de sant Ignasi de Loiola