La desmesura de l’amor de Déu

Mai no ens acostumarem a la manera de fer de Déu. La desmesura de l’amor no té lògica humana. I davant d’aquest amor desmesurat, immerescut, podem reaccionar com els dos fills de la paràbola: o sabem adonar-nos de l’amor amb què hem estat estimats i tornar a la casa del Pare, o preferirem quedar-nos tancats en l’orgull i l’autosuficiència; desconcertats de tenir un Pare que no té en compte els nostres mèrits i pensant que no té ni idea de què és fer justícia.

P. Lluís Juanós, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratLa desmesura de l’amor de Déu

Convertiu-vos

Aquest és el clam que se’ns va repetint al llarg de tota la Quaresma: “Convertiu-vos”. Aquest clam no és altra cosa que insistir-nos a prendre una altra actitud de vida a transformar la nostra manera de fer comportant-nos com a fills que som de Déu essent conscients que ja no som forasters sinó estimats de Déu per mitjà de Jesucrist.

P. Joan M. Recasens, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratConvertiu-vos

Pax vobis

Molts us haureu fixat sovint que al final de la carretera que arriba a Montserrat hi ha una columna de pedra amb la inscripció Pax vobis (la pau sigui amb vosaltres).  Fa gairebé un mes que estem en guerra a Europa. La setmana passada vam poder acollir quatre dones i dues nenes i un nen ucraïnesos: aquests es deien Slata, Maria i Max, que van passar una nit a Montserrat camí dels seus llocs d’acollida.

Us asseguro que costava comprendre com era possible que aquella gent, haguessin hagut de fugir de les bombes. Us ho dic d’una manera tan concreta per demanar-vos també a vosaltres que ens unim per pregar per la pau, avui en la festa de Sant Benet. Potser quan li canteu a la Mare de Déu a la Salve Illos tuos misericordes oculos ad nos converte , podeu pensar en tota la gent que no té pau. 

P. Manel Gasch, abat de Montserrat

Pax vobis

Abadia de MontserratPax vobis

Homes i dones de Déu

Nosaltres —monjos i no monjos— estem cridats a ser «homes i dones de Déu», des de la pregària i de la donació servicial a l’altre. Aquesta ha de ser la nostra litúrgia, el nostre culte espiritual, fent-ho tot en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies, cantant-li en els nostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit.

P.  Josep M. Soler, abat emèrit de Montserrat

Abadia de MontserratHomes i dones de Déu

El Pare del cel que estimà tant els uns com els altres

Quan l’amor interpreta bipolarment la realitat –bons i dolents, amics i enemics–  deixa de ser amor. L’amor, ens diu Jesús, contempla un tercer pol que és el Pare del cel que estimà tant els uns com els altres. I és Ell el qui ha fet possible la reconciliació de tots, començant pel lliurament de Jesús fins a la mort i a exaltar-lo a la seva dreta..

P. Joan M. Mayol, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratEl Pare del cel que estimà tant els uns com els altres

Relació positiva amb la vida

La gran afirmació que ens manté en el camí cristià és que allí on abundà el pecat sobreabundà la gràcia. Aquesta sobreabundància ha de fer-nos capaços —si vivim amb fe— d’una relació positiva amb la vida i amb tothom, que s’orienti amb generositat, cada cop més capaços tots de donar allò que podem, amb estimació creixent, sense esperar-ne res a canvi.

P. Damià Roure, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratRelació positiva amb la vida

Sóc l’home feliç?

Qui som, cadascú de nosaltres? «Feliç l’home que té posada en el Senyor la seva confiança», cantava el salmista. Soc jo, aquest home feliç? O encara ens refiem més de nosaltres mateixos que no pas de Déu?

P. Efrem de Montellà, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratSóc l’home feliç?

No defallir en la missió

Germans, Jesús també ve a trobar-nos com ho feu un dia als seus primers deixebles i a partir de la nostra realitat d’homes i dones creients i pecadors ens demana que el seguim i ens encoratja a no defallir en aquest camí i en la missió que tenim encomanada. Qui sap quantes nits ens haurem d’escarrassar en va sense veure el fruit del nostre esforç. Avui, Jesús també ve al nostre costat i com a Simó ens invita també a la confiança, a no defallir en la nostra missió de cristians ja que en darrer terme el poder de la seva paraula és més gran que la nostra feblesa o les nostres pretensions.

P. Lluís Juanós, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratNo defallir en la missió

Experiència de sobreabundància de gràcia

L’experiència de la presència de Déu, o la del Crist ressuscitat, en un primer moment creen desconcert i temor, però acaba essent una experiència de sobreabundància de gràcia. I és aquesta sobreabundància de gràcia que empeny a la missió, i a la comunicació de la Bona Nova.

P. Toni Pou, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratExperiència de sobreabundància de gràcia

Per amor i per l’amor

Fent-nos ressò de les paraules de sant Pau als cristians de Corint, hem de confessar que hem estat creats per amor i per a l’amor. Quan ens obrim a la saviesa de Déu, descobrim que el sofriment i la limitació sols poden ser vençuts per mitjà de l’amor. Tota la vida de Jesús és un exemple d’aquesta veritat.

P. Josep-Enric Parellada, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratPer amor i per l’amor

Festa de la Presentació del Senyor

És una festa rica de continguts, la d’avui. Per exemple, que la carta als Hebreus ens parli que Jesús s’ha emparentat amb nosaltres i ha passat la prova del sofriment per confortar-nos, ens ajuda a entendre la profecia de Simeó segons la qual Jesús suscitaria reaccions contraposades. Que el text de Malaquies ens digui que Déu envia el seu missatger per tal de purificar el poble escollit i fer-lo capaç de presentar ofrenes agradables, ens permet de comprendre millor tot el que Jesucrist ha fet per nosaltres. Crist ho ha fet tot per nosaltres, perquè Crist ho és tot per nosaltres.

P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratFesta de la Presentació del Senyor

Esperança

“Reprèn esperança, aquí t’estimem…”: ho hauríem d’esculpir als portals de les nostres esglésies. Les crisis de fe —a fi de comptes— només es resolen amb dosis d’esperança i amb gestos de caritat.

P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratEsperança

Amb la paraula i amb la vida

Què ens diu l’Evangeli? Que proclamem als captius la llibertat, als cecs el retorn de la llum. Que sortim de nosaltres mateixos, i que pensem sempre en el bé de l’altre. Que ens esforcem per construir un món on sigui més agradable viure.

En l’Evangeli, Jesús se’ns presenta com aquell que porta una bona notícia als qui més ho necessiten. Espontàniament podríem pensar que anem mancats de bones notícies. Però som nosaltres els qui hem de generar bones notícies, amb la nostra paraula i amb la nostra vida.

Amb la paraula i amb la vida.

P. Sergi d’Assís Gelpí, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratAmb la paraula i amb la vida

¿Què espero, què esperem, de Déu?

Potser abans d’escoltar-lo ens cal que, des de dins el nostre cor, ens preguntem: ¿què n’espero de Jesús, sagrament de l’amor de Déu? La nostra resposta segurament vindrà suggerida per la percepció que tenim de les nostres necessitats. Dins meu i en el nostre entorn, ¿què espero, què esperem, de Déu?

P. Lluís Planas, monjo de Montserrat

Abadia de Montserrat¿Què espero, què esperem, de Déu?

El moment de Deu

El Regne de Déu és el moment de Déu, l’hora de Déu, que en Jesús queda personificat i no es queda en una definició abstracta. És el que va comprendre sant Pau des del moment de la seva conversió, de la qual avui celebrem la festa.

P. Daniel Codina, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratEl moment de Deu

Necessitem la gràcia del Senyor

Aquesta setmana anterior dedicada especialment a la pregària per la unitat de tots els cristians, s’avivava la consciència i el dolor de l’esquinçament del Cos i sentíem la urgència de la curació, del restabliment de la unitat que ha de fer més creïble la salvació que ens demana la conversió de tots vers la unitat que ha de fer més creïble la salvació que ens ve d’Ell: en qui reposa l’Esperit ja que l’ha ungit per portar la Bona Nova als desvalguts, l’ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn a la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor.

L’any de gràcia en el Senyor, doncs, per a tots nosaltres.

Tots i cadascun sabem com necessitem la gràcia del Senyor per fer que l’amor, la pau i la unitat entrin més i més en la nostra vida, en la vida de l’Església i en la vida del món.

P. Oriol M. Diví, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratNecessitem la gràcia del Senyor

Sant Sebastià, patró de Monistrol de Montserrat

St. Sebastià va ser, segons la tradició, un soldat que havia d’oferir culte a l’emperador. Però el seu únic Senyor era Jesucrist. Potser no va voler cedir als xantatges i a les ordres mancades d’ètica. El fet és que, a causa de Jesús el varen presentar al tribunal. Va ser condemnat. I amb valentia, confiant en les paraules que hem sentit a l’evangeli, va donar la vida per Jesucrist. És màrtir, testimoni radical. I participa de la glòria de Déu.

Què ens diu això a nosaltres que el tenim per patró? Primer que l’hem d’invocar i hem d’agrair la seva protecció.

Però, sobretot, l’hem d’imitar en tres coses: 1) el coneixement de la persona de Jesús, portar una vida cristiana seriosa (pregària, Escriptura, sagraments); 2) fer comunitat cristiana unida; 3) con-vivència i solidaritat amb tothom, també amb els qui no comparteixen la nostra fe: Monistrol ja és pluricultural i plurireligiós.

D’una homilia del P. Josep M. Soler, abat emèrit de Montserrat, a la parròquia de Sant Pere de Monistrol de Montserrat

Abadia de MontserratSant Sebastià, patró de Monistrol de Montserrat

Miracles que Déu vol fer en nosaltres

Estiguem atents a tots els miracles que Déu vol fer en nosaltres o a través nostre. Si estem convençuts de la presència de Déu en nosaltres, amb quin respecte mirarem les persones! amb quina admiració veurem la dignitat i l’acció de Déu en tot, valent-se de cadascú de nosaltres!

P. Sebastià M. Bardolet, abat emèrit de Montserrat

Abadia de MontserratMiracles que Déu vol fer en nosaltres

Com era, i com hauria de ser la nostra vivència de creients

Un text del segle primer, de Sant Climent de Roma, que crec molt apropiat en aquesta Setmana per la unitat dels cristians, que ens mostra com era, i com hauria de ser la nostra vivència de creients. Diu: “Nit i dia us mostràveu sol·lícits per la fraternitat universal, a fi que els elegits de Déu aconseguissin la salvació mitjançant la misericòrdia i la concòrdia. Éreu sincers i senzills i no guardàveu rancúnia. Teníeu per abominable tot allò que ni de lluny s’assemblés a la sedició o a la ruptura; us planyíeu dels pecats dels altres i consideràveu vostres els seus defectes. No us vàreu penedir mai d’haver obrat el bé, promptes per a tota obra bona”.

Germans, esforcem-nos per fer-ho realitat.

P. Xavier Poch, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratCom era, i com hauria de ser la nostra vivència de creients

Sant Maur i Sant Plàcid

La narració dels deixebles de sant Benet, sant Maur i sant Plàcid, en el segon llibre dels Diàlegs de Sant Gregori hi podem descobrir encara hui: un camí ple d´humanitat i de saviesa, un camí de comunió i de fraternitat, tan vàlid en el segle XXI com ho va ser en el segle VI.

P. Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratSant Maur i Sant Plàcid

La vocació del cristià

El cristià té una vocació: Ha estat cridat per Jesús. En l’escola de Jesús aprenem en primer lloc a escoltar-lo. Una vocació que la vivim durant l’any litúrgic: És, doncs, una vocació a la qual hi som cridats personalment. Jesús en porta la direcció i en fa el programa. Els precedents d’aquesta escola els tenim ja en l’Antic Testament. Un d’ells el tenim en el llibre de Samuel. Davant del Déu que parla, el nen Samuel es posa en actitud d’escoltar i està al mateix temps disponible per seguir el que li dirà la veu que el crida.

P. Salvador Plans, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratLa vocació del cristià

El rostre de Crist

L’Església ha de presentar sempre el rostre del Crist, compassiu i benigne, solidari de cada persona, comprensiu de totes les situacions doloroses perquè ha estat provat en tot igual que nosaltres llevat del pecat (He 4, 15).

L’Església ha de presentar el rostre serè i amable de Jesús, que acull respectuosament el pecador i, sense ferir la seva dignitat personal, el crida a sortir d’ell mateix, a ser lliure interiorment, a no pecar més (cf. Jo 8, 11).

Ha de presentar el rostre lluminós d’Aquell que no ha vingut a condemnar sinó a salvar (cf. Jo 3, 17); d’Aquell que invita a acollir l’amor del Pare, el qual no vol que ningú es perdi (cf. 2Pe 3, 9).

Sí, hem de presentar més i millor aquest rostre, tant en el magisteri dels pastors com en la vida dels fidels. Així podran ser més els qui vindran portant or i encens –és a dir, els qui prestaran l’homenatge de les seves vides i oferiran els seus dons tot cantant la grandesa del Senyor.

P. Josep M. Soler, abat emèrit de Montserrat

Abadia de MontserratEl rostre de Crist

La realitat de Jesucrist

El Nadal cristià és, més enllà de les lluminàries, dels regals, dels encontres en el caliu familiar i dels desigs més o menys tòpics de felicitat i de pau, la realitat de Jesucrist, del qual celebrem el naixement, i que té una transcendència per a tota la història humana..

P. Josep M. Soler, abat de Montserrat

Abadia de MontserratLa realitat de Jesucrist

La nostra certesa i font d’esperança

El qui és la Paraula es va fer home. Aquesta és la nostra fe. Aquesta és la nostra certesa i la font de la nostra esperança. Perquè els qui confessen que Jesucrist s’ha fet realment home són de Déu (1Jo 4, 2). Que sigui ben fonda en nosaltres aquesta convicció joiosa de l’Església, contemplant en la fe la glòria que pertoca a Jesús, l’Infant nascut de Maria, com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat. Aquesta contemplació il·luminarà els ulls de la nostra ànima i ens ajudarà a viure en la docilitat a l’Esperit, en el coneixement del Pare, en la filiació divina, en el seguiment de l’Evangeli.

P. Josep M. Soler, abat de Montserrat

Abadia de MontserratLa nostra certesa i font d’esperança

Déu que ve a habitar enmig de la humanitat

Som invitats a contemplar amb agraïment la grandesa del Nadal cristià, que comprèn tant la realitat infinita de la vida divina com la realitat de Betlem que passà desapercebuda als ulls de la immensa majoria de la humanitat. Però són tots dos aspectes que inseparablement fan el Nadal: Déu que ve a habitar enmig de la humanitat, però que ho fa fet infant abastable a tothom, particularment els homes i dones de cor senzill.

P. Josep M. Soler, abat de Montserrat

Abadia de MontserratDéu que ve a habitar enmig de la humanitat