Crist, Rei de l’univers

Jesús regna des de la pobresa màxima, a la creu, perquè el seu Regne no és com el dels poderosos, que governen els seus súbdits com si en fossin amos, sinó perquè el seu Regne és el del servei als més petits. En les benaurances proclama qui són els qui primer aconseguiran el passaport pel seu Regne: «feliços els pobres perquè d’ells és el Regne del Cel»; «feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d’ells és el Regne».

El Regne de Déu és un canvi de consciència, un nou estil de vida, que no tothom és capaç d’entendre.Un regne que és com una perla magnífica, que quan un la troba, és capaç de vendre-ho tot per comprar-la, perquè és com si a un li caiguessin uns tels dels ulls, com li passà a sant Pau després de la seva conversió i baptisme.

P. Toni Pou, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratCrist, Rei de l’univers

Mirar més enllà dels nostres horitzons

L’evangeli de Zaqueu és “Bona nova” que es repeteix al llarg de la història. No és un fet aïllat sinó l’afirmació constant i tossuda d’un Déu que malgrat la nostra indiferència, juga a favor del millor que hi ha en cadascú de nosaltres. Com al publicà, avui Jesús també passa a prop nostre i ens diu: “Baixa, apropa’t a mi, obrem les portes de casa teva. Tu no ets una persona anònima; o algú de qui ja no cal esperar res de bo; tu ets important per a mi, malgrat el que siguis o hagis estat”.

Com Zaqueu, només ho podrem veure quan siguem capaços de mirar més enllà dels nostres horitzons i no viure atrinxerats en la nostra autosuficiència; quan ens decidim pujar a la figuera, cercar aquell qui ens estima, i obrir les portes del nostre cor per allotjar-hi el Crist.

P. Lluís Juanós, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratMirar més enllà dels nostres horitzons

Pregar pels difunts

Avui, l’Església recorda tots els difunts i prega per ells. Vol que arreu de la terra ens recordem de les nostres persones estimades, dels qui han viscut la fe cristiana i de tots els qui han sortit d’aquest món, la fe dels quals només Déu ha conegut (cf. Pregària Eucarística IV). Vol que pensem en ells amb una mirada de fe. I, per tant, no com si haguessin deixat d’existir sinó com a germans nostres que viuen en una altra dimensió, inaccessible els nostres sentits corporals, però que continuen essent-nos properes. Nosaltres els estimem i ells ens estimen. I el fet de pregar per ells ja ens diu indirectament que els cristians creiem que continuen vivint i demanem que el Senyor els tingui en el seu regne de llum i de pau. Altrament, aquesta pregària per ells no tindria cap sentit, només seria un consol subjectiu per a nosaltres.

P. Josep M. Soler, abat de Montserrat

Abadia de MontserratPregar pels difunts

Joia que neix del propi interior

En contemplar avui la glòria dels sants i el camí fonamental que els hi ha portat en les circumstàncies més diverses, ens adonem del risc que és voler viure per a nosaltres mateixos amb una vida còmoda i fàcil, amb una vida tancada a les necessitats dels altres, perquè és camí d’infelicitat i allunya de Déu, per dir-ho amb paraules de sant Benet I, en canvi, ens adonem de la joia que neix en el propi interior si procurem viure l’esperit de les benaurances, que és viure per Jesucrist i com Jesucrist.

P. Josep M. Soler, abat de Montserrat

Abadia de MontserratJoia que neix del propi interior

Reposar la mirada de Jesús en el nostre interior

Germans, germanes, esdevindrem veritablement cristians, en la mesura en què deixem reposar la mirada clara i amorosa de Jesús en el nostre interior. Solament aquesta mirada divina pot fondre la nostra por, la nostra enveja, la nostra agressivitat, la nostra luxúria, el nostre pecat. Solament ella, doncs, ens pot transformar en homes nous, capaços d’anunciar eficaçment el missatge de l’Evangeli, ja que solament pot donar la llum, el qui ha esdevingut llum; solament pot donar la veritat, el qui ha esdevingut veritat; solament pot donar amor, el qui ha esdevingut amor.

P. Carles M. Gri, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratReposar la mirada de Jesús en el nostre interior

Acollir Jesús a casa

L’evangeli d’avui és un bon exemple del fonament del trobament amb Jesús. Només la fe, només el desig de Déu ens permet viure l’encontre amb Jesucrist a qui volem permanentment en les nostres vides. Qui és Zaqueu? Zaqueu era un home que a pesar dels seus límits volia veure Jesús. Que havia entès, o sentit, o intuït, potser sense poder-hi posar aquestes paraules, que en Jesús hi havia una santedat que guaria. Quina alegria quan el convida a casa seva i quantes conseqüències per la seva vida poder acollir Jesús a casa!

P. Manel Gasch, abat de Montserrat

Abadia de MontserratAcollir Jesús a casa

Caminar per la muntanya restableix

Caminar per la muntanya restableix la normalitat. El desgast de la vida urbana ens desequilibra. A la natura renoves el cos i l’ànima.

P. Ramon Ribera, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratCaminar per la muntanya restableix

Gran misteri d’amor amagat en la fe

Portadors d’una presència divina que voldrien de tots els homes, som o hem de ser conscients de ser l’expressió d’un gran misteri d’amor amagat en la fe.

P. Alexandre Olivar, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratGran misteri d’amor amagat en la fe

La desmesura de l’amor de Déu

Mai no ens acostumarem a la manera de fer de Déu. La desmesura de l’amor no té lògica humana. I davant d’aquest amor desmesurat, immerescut, podem reaccionar com els dos fills de la paràbola: o sabem adonar-nos de l’amor amb què hem estat estimats i tornar a la casa del Pare, o preferirem quedar-nos tancats en l’orgull i l’autosuficiència; desconcertats de tenir un Pare que no té en compte els nostres mèrits i pensant que no té ni idea de què és fer justícia.

P. Lluís Juanós, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratLa desmesura de l’amor de Déu

Convertiu-vos

Aquest és el clam que se’ns va repetint al llarg de tota la Quaresma: “Convertiu-vos”. Aquest clam no és altra cosa que insistir-nos a prendre una altra actitud de vida a transformar la nostra manera de fer comportant-nos com a fills que som de Déu essent conscients que ja no som forasters sinó estimats de Déu per mitjà de Jesucrist.

P. Joan M. Recasens, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratConvertiu-vos

Pax vobis

Molts us haureu fixat sovint que al final de la carretera que arriba a Montserrat hi ha una columna de pedra amb la inscripció Pax vobis (la pau sigui amb vosaltres).  Fa gairebé un mes que estem en guerra a Europa. La setmana passada vam poder acollir quatre dones i dues nenes i un nen ucraïnesos: aquests es deien Slata, Maria i Max, que van passar una nit a Montserrat camí dels seus llocs d’acollida.

Us asseguro que costava comprendre com era possible que aquella gent, haguessin hagut de fugir de les bombes. Us ho dic d’una manera tan concreta per demanar-vos també a vosaltres que ens unim per pregar per la pau, avui en la festa de Sant Benet. Potser quan li canteu a la Mare de Déu a la Salve Illos tuos misericordes oculos ad nos converte , podeu pensar en tota la gent que no té pau. 

P. Manel Gasch, abat de Montserrat

Pax vobis

Abadia de MontserratPax vobis

Homes i dones de Déu

Nosaltres —monjos i no monjos— estem cridats a ser «homes i dones de Déu», des de la pregària i de la donació servicial a l’altre. Aquesta ha de ser la nostra litúrgia, el nostre culte espiritual, fent-ho tot en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies, cantant-li en els nostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit.

P.  Josep M. Soler, abat emèrit de Montserrat

Abadia de MontserratHomes i dones de Déu

El Pare del cel que estimà tant els uns com els altres

Quan l’amor interpreta bipolarment la realitat –bons i dolents, amics i enemics–  deixa de ser amor. L’amor, ens diu Jesús, contempla un tercer pol que és el Pare del cel que estimà tant els uns com els altres. I és Ell el qui ha fet possible la reconciliació de tots, començant pel lliurament de Jesús fins a la mort i a exaltar-lo a la seva dreta..

P. Joan M. Mayol, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratEl Pare del cel que estimà tant els uns com els altres

Relació positiva amb la vida

La gran afirmació que ens manté en el camí cristià és que allí on abundà el pecat sobreabundà la gràcia. Aquesta sobreabundància ha de fer-nos capaços —si vivim amb fe— d’una relació positiva amb la vida i amb tothom, que s’orienti amb generositat, cada cop més capaços tots de donar allò que podem, amb estimació creixent, sense esperar-ne res a canvi.

P. Damià Roure, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratRelació positiva amb la vida

Sóc l’home feliç?

Qui som, cadascú de nosaltres? «Feliç l’home que té posada en el Senyor la seva confiança», cantava el salmista. Soc jo, aquest home feliç? O encara ens refiem més de nosaltres mateixos que no pas de Déu?

P. Efrem de Montellà, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratSóc l’home feliç?

No defallir en la missió

Germans, Jesús també ve a trobar-nos com ho feu un dia als seus primers deixebles i a partir de la nostra realitat d’homes i dones creients i pecadors ens demana que el seguim i ens encoratja a no defallir en aquest camí i en la missió que tenim encomanada. Qui sap quantes nits ens haurem d’escarrassar en va sense veure el fruit del nostre esforç. Avui, Jesús també ve al nostre costat i com a Simó ens invita també a la confiança, a no defallir en la nostra missió de cristians ja que en darrer terme el poder de la seva paraula és més gran que la nostra feblesa o les nostres pretensions.

P. Lluís Juanós, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratNo defallir en la missió

Experiència de sobreabundància de gràcia

L’experiència de la presència de Déu, o la del Crist ressuscitat, en un primer moment creen desconcert i temor, però acaba essent una experiència de sobreabundància de gràcia. I és aquesta sobreabundància de gràcia que empeny a la missió, i a la comunicació de la Bona Nova.

P. Toni Pou, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratExperiència de sobreabundància de gràcia

Per amor i per l’amor

Fent-nos ressò de les paraules de sant Pau als cristians de Corint, hem de confessar que hem estat creats per amor i per a l’amor. Quan ens obrim a la saviesa de Déu, descobrim que el sofriment i la limitació sols poden ser vençuts per mitjà de l’amor. Tota la vida de Jesús és un exemple d’aquesta veritat.

P. Josep-Enric Parellada, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratPer amor i per l’amor

Festa de la Presentació del Senyor

És una festa rica de continguts, la d’avui. Per exemple, que la carta als Hebreus ens parli que Jesús s’ha emparentat amb nosaltres i ha passat la prova del sofriment per confortar-nos, ens ajuda a entendre la profecia de Simeó segons la qual Jesús suscitaria reaccions contraposades. Que el text de Malaquies ens digui que Déu envia el seu missatger per tal de purificar el poble escollit i fer-lo capaç de presentar ofrenes agradables, ens permet de comprendre millor tot el que Jesucrist ha fet per nosaltres. Crist ho ha fet tot per nosaltres, perquè Crist ho és tot per nosaltres.

P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratFesta de la Presentació del Senyor

Esperança

“Reprèn esperança, aquí t’estimem…”: ho hauríem d’esculpir als portals de les nostres esglésies. Les crisis de fe —a fi de comptes— només es resolen amb dosis d’esperança i amb gestos de caritat.

P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratEsperança

Amb la paraula i amb la vida

Què ens diu l’Evangeli? Que proclamem als captius la llibertat, als cecs el retorn de la llum. Que sortim de nosaltres mateixos, i que pensem sempre en el bé de l’altre. Que ens esforcem per construir un món on sigui més agradable viure.

En l’Evangeli, Jesús se’ns presenta com aquell que porta una bona notícia als qui més ho necessiten. Espontàniament podríem pensar que anem mancats de bones notícies. Però som nosaltres els qui hem de generar bones notícies, amb la nostra paraula i amb la nostra vida.

Amb la paraula i amb la vida.

P. Sergi d’Assís Gelpí, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratAmb la paraula i amb la vida

¿Què espero, què esperem, de Déu?

Potser abans d’escoltar-lo ens cal que, des de dins el nostre cor, ens preguntem: ¿què n’espero de Jesús, sagrament de l’amor de Déu? La nostra resposta segurament vindrà suggerida per la percepció que tenim de les nostres necessitats. Dins meu i en el nostre entorn, ¿què espero, què esperem, de Déu?

P. Lluís Planas, monjo de Montserrat

Abadia de Montserrat¿Què espero, què esperem, de Déu?

El moment de Deu

El Regne de Déu és el moment de Déu, l’hora de Déu, que en Jesús queda personificat i no es queda en una definició abstracta. És el que va comprendre sant Pau des del moment de la seva conversió, de la qual avui celebrem la festa.

P. Daniel Codina, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratEl moment de Deu

Necessitem la gràcia del Senyor

Aquesta setmana anterior dedicada especialment a la pregària per la unitat de tots els cristians, s’avivava la consciència i el dolor de l’esquinçament del Cos i sentíem la urgència de la curació, del restabliment de la unitat que ha de fer més creïble la salvació que ens demana la conversió de tots vers la unitat que ha de fer més creïble la salvació que ens ve d’Ell: en qui reposa l’Esperit ja que l’ha ungit per portar la Bona Nova als desvalguts, l’ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn a la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor.

L’any de gràcia en el Senyor, doncs, per a tots nosaltres.

Tots i cadascun sabem com necessitem la gràcia del Senyor per fer que l’amor, la pau i la unitat entrin més i més en la nostra vida, en la vida de l’Església i en la vida del món.

P. Oriol M. Diví, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratNecessitem la gràcia del Senyor

Sant Sebastià, patró de Monistrol de Montserrat

St. Sebastià va ser, segons la tradició, un soldat que havia d’oferir culte a l’emperador. Però el seu únic Senyor era Jesucrist. Potser no va voler cedir als xantatges i a les ordres mancades d’ètica. El fet és que, a causa de Jesús el varen presentar al tribunal. Va ser condemnat. I amb valentia, confiant en les paraules que hem sentit a l’evangeli, va donar la vida per Jesucrist. És màrtir, testimoni radical. I participa de la glòria de Déu.

Què ens diu això a nosaltres que el tenim per patró? Primer que l’hem d’invocar i hem d’agrair la seva protecció.

Però, sobretot, l’hem d’imitar en tres coses: 1) el coneixement de la persona de Jesús, portar una vida cristiana seriosa (pregària, Escriptura, sagraments); 2) fer comunitat cristiana unida; 3) con-vivència i solidaritat amb tothom, també amb els qui no comparteixen la nostra fe: Monistrol ja és pluricultural i plurireligiós.

D’una homilia del P. Josep M. Soler, abat emèrit de Montserrat, a la parròquia de Sant Pere de Monistrol de Montserrat

Abadia de MontserratSant Sebastià, patró de Monistrol de Montserrat