¿Què espero, què esperem, de Déu?

Potser abans d’escoltar-lo ens cal que, des de dins el nostre cor, ens preguntem: ¿què n’espero de Jesús, sagrament de l’amor de Déu? La nostra resposta segurament vindrà suggerida per la percepció que tenim de les nostres necessitats. Dins meu i en el nostre entorn, ¿què espero, què esperem, de Déu?

P. Lluís Planas, monjo de Montserrat

Abadia de Montserrat¿Què espero, què esperem, de Déu?

El moment de Deu

El Regne de Déu és el moment de Déu, l’hora de Déu, que en Jesús queda personificat i no es queda en una definició abstracta. És el que va comprendre sant Pau des del moment de la seva conversió, de la qual avui celebrem la festa.

P. Daniel Codina, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratEl moment de Deu

Necessitem la gràcia del Senyor

Aquesta setmana anterior dedicada especialment a la pregària per la unitat de tots els cristians, s’avivava la consciència i el dolor de l’esquinçament del Cos i sentíem la urgència de la curació, del restabliment de la unitat que ha de fer més creïble la salvació que ens demana la conversió de tots vers la unitat que ha de fer més creïble la salvació que ens ve d’Ell: en qui reposa l’Esperit ja que l’ha ungit per portar la Bona Nova als desvalguts, l’ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn a la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor.

L’any de gràcia en el Senyor, doncs, per a tots nosaltres.

Tots i cadascun sabem com necessitem la gràcia del Senyor per fer que l’amor, la pau i la unitat entrin més i més en la nostra vida, en la vida de l’Església i en la vida del món.

P. Oriol M. Diví, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratNecessitem la gràcia del Senyor

Sant Sebastià, patró de Monistrol de Montserrat

St. Sebastià va ser, segons la tradició, un soldat que havia d’oferir culte a l’emperador. Però el seu únic Senyor era Jesucrist. Potser no va voler cedir als xantatges i a les ordres mancades d’ètica. El fet és que, a causa de Jesús el varen presentar al tribunal. Va ser condemnat. I amb valentia, confiant en les paraules que hem sentit a l’evangeli, va donar la vida per Jesucrist. És màrtir, testimoni radical. I participa de la glòria de Déu.

Què ens diu això a nosaltres que el tenim per patró? Primer que l’hem d’invocar i hem d’agrair la seva protecció.

Però, sobretot, l’hem d’imitar en tres coses: 1) el coneixement de la persona de Jesús, portar una vida cristiana seriosa (pregària, Escriptura, sagraments); 2) fer comunitat cristiana unida; 3) con-vivència i solidaritat amb tothom, també amb els qui no comparteixen la nostra fe: Monistrol ja és pluricultural i plurireligiós.

D’una homilia del P. Josep M. Soler, abat emèrit de Montserrat, a la parròquia de Sant Pere de Monistrol de Montserrat

Abadia de MontserratSant Sebastià, patró de Monistrol de Montserrat

Miracles que Déu vol fer en nosaltres

Estiguem atents a tots els miracles que Déu vol fer en nosaltres o a través nostre. Si estem convençuts de la presència de Déu en nosaltres, amb quin respecte mirarem les persones! amb quina admiració veurem la dignitat i l’acció de Déu en tot, valent-se de cadascú de nosaltres!

P. Sebastià M. Bardolet, abat emèrit de Montserrat

Abadia de MontserratMiracles que Déu vol fer en nosaltres

Com era, i com hauria de ser la nostra vivència de creients

Un text del segle primer, de Sant Climent de Roma, que crec molt apropiat en aquesta Setmana per la unitat dels cristians, que ens mostra com era, i com hauria de ser la nostra vivència de creients. Diu: “Nit i dia us mostràveu sol·lícits per la fraternitat universal, a fi que els elegits de Déu aconseguissin la salvació mitjançant la misericòrdia i la concòrdia. Éreu sincers i senzills i no guardàveu rancúnia. Teníeu per abominable tot allò que ni de lluny s’assemblés a la sedició o a la ruptura; us planyíeu dels pecats dels altres i consideràveu vostres els seus defectes. No us vàreu penedir mai d’haver obrat el bé, promptes per a tota obra bona”.

Germans, esforcem-nos per fer-ho realitat.

P. Xavier Poch, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratCom era, i com hauria de ser la nostra vivència de creients

Sant Maur i Sant Plàcid

La narració dels deixebles de sant Benet, sant Maur i sant Plàcid, en el segon llibre dels Diàlegs de Sant Gregori hi podem descobrir encara hui: un camí ple d´humanitat i de saviesa, un camí de comunió i de fraternitat, tan vàlid en el segle XXI com ho va ser en el segle VI.

P. Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratSant Maur i Sant Plàcid

La vocació del cristià

El cristià té una vocació: Ha estat cridat per Jesús. En l’escola de Jesús aprenem en primer lloc a escoltar-lo. Una vocació que la vivim durant l’any litúrgic: És, doncs, una vocació a la qual hi som cridats personalment. Jesús en porta la direcció i en fa el programa. Els precedents d’aquesta escola els tenim ja en l’Antic Testament. Un d’ells el tenim en el llibre de Samuel. Davant del Déu que parla, el nen Samuel es posa en actitud d’escoltar i està al mateix temps disponible per seguir el que li dirà la veu que el crida.

P. Salvador Plans, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratLa vocació del cristià

El rostre de Crist

L’Església ha de presentar sempre el rostre del Crist, compassiu i benigne, solidari de cada persona, comprensiu de totes les situacions doloroses perquè ha estat provat en tot igual que nosaltres llevat del pecat (He 4, 15).

L’Església ha de presentar el rostre serè i amable de Jesús, que acull respectuosament el pecador i, sense ferir la seva dignitat personal, el crida a sortir d’ell mateix, a ser lliure interiorment, a no pecar més (cf. Jo 8, 11).

Ha de presentar el rostre lluminós d’Aquell que no ha vingut a condemnar sinó a salvar (cf. Jo 3, 17); d’Aquell que invita a acollir l’amor del Pare, el qual no vol que ningú es perdi (cf. 2Pe 3, 9).

Sí, hem de presentar més i millor aquest rostre, tant en el magisteri dels pastors com en la vida dels fidels. Així podran ser més els qui vindran portant or i encens –és a dir, els qui prestaran l’homenatge de les seves vides i oferiran els seus dons tot cantant la grandesa del Senyor.

P. Josep M. Soler, abat emèrit de Montserrat

Abadia de MontserratEl rostre de Crist

La realitat de Jesucrist

El Nadal cristià és, més enllà de les lluminàries, dels regals, dels encontres en el caliu familiar i dels desigs més o menys tòpics de felicitat i de pau, la realitat de Jesucrist, del qual celebrem el naixement, i que té una transcendència per a tota la història humana..

P. Josep M. Soler, abat de Montserrat

Abadia de MontserratLa realitat de Jesucrist

La nostra certesa i font d’esperança

El qui és la Paraula es va fer home. Aquesta és la nostra fe. Aquesta és la nostra certesa i la font de la nostra esperança. Perquè els qui confessen que Jesucrist s’ha fet realment home són de Déu (1Jo 4, 2). Que sigui ben fonda en nosaltres aquesta convicció joiosa de l’Església, contemplant en la fe la glòria que pertoca a Jesús, l’Infant nascut de Maria, com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat. Aquesta contemplació il·luminarà els ulls de la nostra ànima i ens ajudarà a viure en la docilitat a l’Esperit, en el coneixement del Pare, en la filiació divina, en el seguiment de l’Evangeli.

P. Josep M. Soler, abat de Montserrat

Abadia de MontserratLa nostra certesa i font d’esperança

Déu que ve a habitar enmig de la humanitat

Som invitats a contemplar amb agraïment la grandesa del Nadal cristià, que comprèn tant la realitat infinita de la vida divina com la realitat de Betlem que passà desapercebuda als ulls de la immensa majoria de la humanitat. Però són tots dos aspectes que inseparablement fan el Nadal: Déu que ve a habitar enmig de la humanitat, però que ho fa fet infant abastable a tothom, particularment els homes i dones de cor senzill.

P. Josep M. Soler, abat de Montserrat

Abadia de MontserratDéu que ve a habitar enmig de la humanitat

Actituds per rebre els dons messiànics

Saber valorar el regal de l’existència; saber reconèixer que estem envoltats del do dels altres que ens sostenen malgrat les nostres limitacions; tenir la perspectiva eterna de Déu que ens fa relativitzar i prendre les coses amb més bon humor; saber quin és el nostre do únic i irrepetible, i com podem ser una presència enriquidora pels altres, són actituds que ens poden ajudar a preparar-nos per rebre els dons messiànics.

P. Toni Pou, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratActituds per rebre els dons messiànics

Estar disponibles

Nadal, el gran misteri de la salvació, no solament és recordat i celebrat, sinó també viscut. Però, és de veritat que és viscut? La seva gràcia encara ens renova de veritat? Només ens pot renovar si tenim voluntat d’estar disponibles interiorment i humilment.

P. Salvador Plans, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratEstar disponibles

Què puc donar?

Déu ha volgut compartir la nostra vida i visitar-nos malgrat la nostra indiferència i les nostres atapeïdes agendes. Ell truca a les portes del nostre cor i no s’hi val a fer-nos el sord. La seva vinguda ens urgeix a viure d’una altra manera. Ens pensem que la gran pregunta del Nadal és “¿què em fa falta?”, “¿què puc demanar?” als reis, al pare Noel, a l’amic invisible, a la loteria nacional, a la Grossa… la qüestió és demanar. I Maria ens convida avui a fer-nos la pregunta contrària: “¿què em sobra?”, “¿què puc donar?”, “com puc ajudar a qui em necessita? Ja sé que no és comercialment correcte, però el Nadal no va néixer per incentivar el consum, sinó la felicitat: tens dos vestits, dóna’n un; tens dos torrons, dóna’n un; tens dues hores, dóna’n una; tens dos motius per estar content, comparteix-ne un; tens dues certeses, encara te’n sobra una…

P. Lluís Juanós, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratQuè puc donar?

Els dons de l’Esperit

L’Advent és un bon moment per redescobrir l’Esperit de profecia que nia en l’Església i en els signes dels temps. El Concili Vaticà II ens va ensenyar, en la seva Constitució sobre l’Església, “Lumen Gentium”, llum de les nacions, que l’Esperit no només santifica i condueix el Poble de Déu pels sagraments i els ministeris, sinó que adorna amb tota classe de virtuts i de gràcies els fidels, per tal que puguin renovar i edificar l’Església. El temps d’Advent és un bon moment perquè descobrim quins dons especials ens ha donat l’Esperit a cada un de nosaltres, i que ens preguntem al fons del cor, si Déu no ens crida en una implicació més fonda en la comunitat cristiana.

P. Toni Pou, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratEls dons de l’Esperit

Dilatar el cor

En l’Advent convertir-se, canviar, significa dilatar el cor i l’esperança per fer-les a la mesura del món, a la mesura de Déu, a fi que en totes aquelles situacions que semblen impossibles s’hi pugui fer present la llum de la salvació, encara que sigui a través d’una petita espurna o d’un petit ble vacil·lant. En aquesta tasca Déu mateix fa camí amb nosaltres ja que com ens recordava el profeta Baruc “Déu conduirà Israel, ple d’alegria, a la llum de la seva glòria, amb aquella bondat i aquell amor que li són propis”.

P. Jordi-Enric Parellada, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratDilatar el cor

Crist ens defineix

Només el Crist ens defineix. Ell va experimentar, per nosaltres i per tots els homes, l’abandó de tota esperança, la identificació total amb els qui experimenten en la seva vida diària l’absència de Déu. Però nosaltres sabem que, ara i ací, en la Paraula que proclamem i en el pa i el vi de l’eucaristia, Crist es fa present enmig de la nostra assemblea.

P. Jordi-Agustí Piqué, monjo de Montserrat

Primer-misteri-Dolor-1024-IMG_9888

Abadia de MontserratCrist ens defineix

La realitat del nostre temps

Si les paraules de Jesús als nostres llavis esquiven la realitat social, política o moral del seu temps, l’Evangeli no serà més que un mer discurs de circumstàncies que no arribarà a l’arrel dels problemes que fereixen la dignitat de l’home, i esdevindrà més un destorb que no pas una ajut per el progrés humà i espiritual de l’home.

P. Joan M. Mayol, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratLa realitat del nostre temps

Vetllar amb esperança

Que l’Advent ens ajudi a vetllar amb esperança i amb esperit de conversió, per tal que sapiguem deixar en mans de Déu la consumació del món i de la història, la renovació misteriosa del món i de la humanitat, la creació d’un cel nou i d’una terra nova. Amén.

P. Ignasi M. Fossas, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratVetllar amb esperança

Realitat de la Salvació

Comencem de nou el temps d’advent, i amb ell reprenem el cicle de l’any litúrgic. El moviment de la terra entorn del sol en apropa als dies més curts de l’any i a les nits més llargues. Hi ha poques hores de llum i moltes de foscor, fa fred, sembla que la vida es vol amagar sota terra i és com si les plantes i els arbres reduïssin al mínim la seva vitalitat.

Als qui vivim en un món tan sofisticat per la tecnologia i pels estris que ens allunyen de la naturalesa, crec que ens faria bé descobrir, periòdicament, els ritmes còsmics i la nostra estreta vinculació amb ells, en tant que éssers vivents que formem part de la creació.

Tota aquesta dinàmica de la natura, que es va repetint any rere any, ens recorda i ens fa present als cristians una altra realitat: la de la Salvació que ens ve per la mort i la resurrecció de nostre senyor Jesucrist. Ell és el Fill de Déu fet home que ha vingut per renovar en nosaltres la semblança divina desfigurada pel pecat i la mort.

P. Ignasi M. Fossas, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratRealitat de la Salvació

Que Déu ens obri els ulls

En la nit meditem, germans i germanes, el futur, segurs que aquella promesa és Paraula irrevocable.

Preparem els nostres ulls per a rebre, quan en sigui l’hora, la Llum vera!
I fins sortim-li a l’encontre, començant a viure com si ja estiguéssim a ple dia!
I per sobre de tot fem acció de gràcies pel Seu amor ben present, perquè potser no ens n’adonem, la Llum i l’Amor, la plenitud del Crist, ja han esclatat entre nosaltres.
Sols cal una cosa: que Déu ens obri els ulls, per poder veure també en la nit.

P. Ramon Ribera, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratQue Déu ens obri els ulls

Estimar, respectar, acollir, perdonar

De fet, totes les paraules i tot l’actuar de Jesús donen testimoni d’aquesta veritat, que ell viu i desplega tot fent present en cada situació la compassió de Déu. Dins l’activitat de Jesús, aquesta compassió es manifesta moltes vegades en dos gestos característics: un és el de guarir i l’altre és el d’alliberar o perdonar. Sempre es troba a prop dels qui més ho necessiten. El seu evangeli pot transformar les relacions humanes en la mesura que ens ensenya a estimar i a respectar, a acollir i a perdonar, a servir i a alliberar, segurs que aquestes actituds també ens guareixen els uns als altres

P. Damià Roure, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratEstimar, respectar, acollir, perdonar

Si no estimes no ets lliure

En el Regne de Déu la llibertat és el valor que neix de l’amor. Consisteix en la implicació i comunió amb els altres, la comprensió adequada d’un mateix, la manera responsable de posar-se davant de la vida i de la mort. Aquesta llibertat del regne de Déu, com l’amor, és un procés laboriós en el qual, gràcies a la Paraula de Jesús i a l’acció de l’Esperit Sant, la persona tendeix a desempallegar-se de tot el que la fa esquifida i mesquina, d’aquell tel enganyós que perverteix el valor de les coses i que impedeix la justa relació amb les persones. Si no estimes no ets lliure, ets esclau de la més gran solitud.

P. Joan M. Mayol, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratSi no estimes no ets lliure

Portar la veritat al món

La missió de la reialesa de Crist és portar la veritat al món: «La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat». Amb l’encarnació de Crist, la veritat ha entrat en la història i la seva esplendor atrau tothom cap a ella. I aquesta força reial no cessarà fins que arribem tots un dia a l’encontre amb el qui és la Veritat eterna, el Rei de la glòria.

P. Salvador Plans, monjo de Montserrat

Abadia de MontserratPortar la veritat al món