9 de desembre de 2020 – Dimecres II d’Advent

Isaïes 40:25-31

Aquest temps d’advent sempre és una crida a l’esperança. Ara bé, passa que no tothom espera, perquè creu que ja ho té tot; en canvi pot tenir una certa necessitat d’esperança el qui s’adona que la vida pot donar més de si; però, tot i desitjar-ho, creu que li falta molt camí per recórrer, i se sent cansat. Per a aquest darrer, les paraules d’Isaïes: «El Senyor no es cansa ni poc ni molt, i la seva intel·ligència és immensa. Dóna forces als qui estan rendits, i els dèbils, els fa robustos», li poden anar molt bé. Cal fer-ne memòria.

Senyor, que quan em senti cansat o abatut, senti l’alè que dóna vida.

Abadia de Montserrat9 de desembre de 2020 – Dimecres II d’Advent