Ez 17, 22-24
El profeta Ezequiel ens proposa unes imatges que ens suggereixen que Déu, d’allò que és més petit, gairebé insignificant, com l’esqueix, pot transformar la vida i fa que sigui una esclat de fortalesa com un cedre magnífic. El profeta posa en boca del Senyor: «Jo abaixo els arbres alts i faig créixer els menuts, asseco els arbres verds i faig reverdir els secs». Nosaltres estem a les seves mans. Però també sabem que Ell estima la vida. I nosaltres desitgem la vida? Per què?
Senyor, que la meva vida parli de la teva glòria. Que la meva capacitat d’estimar parli de la teva tendresa.
