1 febrer 2019 Divendres III He 10,32-39

El record de situacions passades que, per causa de la fe, hom va ser víctima de maltractes i sofriments, és el resum de la primera part del text que avui podem llegir de la carta als Hebreus. És comprensible que, davant un ambient tan hostil, nasquessin desigs de fer-se enrere, però l’autor de la carta diu: «Només sofrint amb constància podrem complir la voluntat de Déu i obtenir el que ell ha promès.»
Segurament que ara no vivim una situació semblant i l’expressió “sofrir amb constància” no la tenim en el nostre llenguatge espiritual. Què hi ha en nosaltres que aquesta expressió ens pugui fer basarda? Obtenir la promesa de Déu ens mou a alguna cosa?
Senyor, que jo sigui coherent amb la darrera frase de la lectura d’avui: no sóc dels qui es fan enrere.

admin1 febrer 2019 Divendres III He 10,32-39