Benvinguts tots a aquesta nit de Sant Joan a Montserrat.
Algú hauria d’escriure una òpera, rock o clàssica, sobre la flama del Canigó, perquè tot ella conté l’èpica universal de la llibertat i la unitat dels pobles. Té la prosa de l’esforç dels atletes i col·laboradors igualadins que la porten des del cim del Canigó i als peus de la Moreneta passants per moltes viles i pobles. Te la dansa de la sardana que mou els nostres cors a la llum i l’alegria dels focs de sant Joan,
Té el cant de les muntanyes que canten la bellesa de la creació que Déu ha posat a les nostres mans, una creació que sempre tindrà un rossinyol disposat a animar amb el seu cant l’esperança de la llibertat que Déu ens dóna i de la unitat ens demanada.
