Montserrat recorda l’abat Aureli M. Escarré en complir-se 50 anys del seu traspàs

Montserrat, octubre de 2018. Dissabte 13 d’octubre, en la Festa dels Beats Màrtirs de Montserrat, el P. Abat Josep M. Soler va recordar durant la missa conventual la figura del seu predecessor Aureli M. Escarré, de qui el proper dia 21 es compliran 50 anys del seu traspàs. A la celebració hi van ser assistir familiars de l’abat Aureli i altres persones i representants d’institucions vinculades a ell.

 

Cal recordar que va ser precisament el P. Abat Aureli M. Escarré qui va fer construir la cripta de la Basílica de Santa Maria –l’altar de la qual va ser consagrat l’any 1951-, per tal de posar-hi les despulles que es van retrobar dels monjos màrtirs de Montserrat, que van donar la vida per Jesucrist durant la guerra civil.

 

El P. Abat Josep M. Soler, en l’homilia del dia 13, va fer un repàs biogràfic del P. Abat Aureli, concretament de les accions desenvolupades durant el seu abadiat. El text on hi fa la referència és el següent:

 

A l’escola de sant Benet i a partir dels nous corrents sobre la vida monàstica i litúrgica que venien d’Europa, el P. Abat Aureli –en continuïtat amb l’obra que havia fet el seu predecessor- inculcà als monjos una espiritualitat cristocèntrica, fonamentada en la màxima de la Regla benedictina: “no anteposar res a l’amor del Crist” (RB 4, 21) i nodrida per la pregària de l’Ofici diví i per la “lectio divina”. El movia el lema clàssic “ora et labora”, prega i treballa. Ensenyava que, posant-lo en pràctica, el monjo podria assolir la pròpia realització com a persona i trobar una vida comunitària de família viscuda amb entusiasme i amb caritat.. Per fidelitat a la vocació monàstica, que va servir la comunitat, l’Església i Catalunya. Treballà per difondre la devoció a la Mare de Déu de Montserrat, a partir de la dinàmica iniciada per les festes de l’entronització el 1947. Posà una cura especial en la millora de les estances del monestir, per fer-les més funcionals i per ajudar a elevar l’esperit; volia que els monjos valoressin l’art i la cultura i que això els portés a tenir una civilització elevada. L’empenta que donà a les activitats culturals de Montserrat fou molt important. Durant el seu abadiat, a més, és fundà el Monestir de Medellín-Envigado a Colòmbia.

 

El P. Abat Aureli, que visqué amb alleujament el final de la guerra civil i el restabliment de la llibertat per a l’Església, de mica en mica s’anà distanciant del règim franquista fins al trencament final amb les declaracions al diari francès “Le Monde”, el 1963. Protegí algunes activitats culturals i sociopolítiques de grups d’inspiració cristiana que es proposaven la creació d’unes estructures nacionalistes i més democràtiques per a Catalunya. El 1965, seguint les indicacions dels superiors, anà al monestir de benedictines de Vivoldone, prop de Milà; i hi estigué fins pocs dies abans de morir. En aquesta commemoració del cinquantenari de la seva mort i pensant en el moment present, som invitats a continuar treballant pel nostre país des de la veritat, la justícia i la caritat, ni que ho faci més difícil la presència de polítics i líders socials a la presó o a l’estranger. Ho hem de fer, tenint present, tal com deia el P. Abat Aureli, que les idees polítiques divergents mai no s’han de fer servir en contra de la caritat envers les persones (cf. J. Massot i Muntaner, Els creadors del Montserrat modern, 2012, p. 161).

 

Com tothom, va tenir els seus límits i les seves coses no reeixides. Ara, als cinquanta anys de la seva mort donem gràcies a Déu per l’obra que va fer a través d’ell en bé de tantes realitats i demanem que el Senyor li hagi perdonat totes les negligències. Seguint el que diu una de les inscripcions esmentades referent al P. Abat Marcet, preguem en aquesta eucaristia perquè el P. Abat Aureli, que també reposa en la cripta dels màrtirs que ell estimava, obtingui la glòria de la resurrecció i participi del regne de Jesucrist.

 

Departament de Premsa i Comunicació de Montserrat

adminMontserrat recorda l’abat Aureli M. Escarré en complir-se 50 anys del seu traspàs