Editorial del número 116 de «Montserrat. Butlletí del Santuari»
Malgrat el desconcert que ens ha produït la covid 19 que sembla enquistar-se entre nosaltres, la vida no s'ha aturat. Hem arribat a aquella "nova normalitat" que ens obliga a emprendre un ritme menys accelerat. Ho hem vist en l'afluència més assossegada de pelegrins i de visitants que com a contrapunt a la distància social han pogut descobrir una proximitat espiritual nova que sent la necessitat d'abraçar l'essencial de la vida que li permeti filtrar els sentiments de la por, de la incertesa, del dolor, de l'allau d'informacions i de l'excés de paraules. És un silenci que cerca una nova harmonia amb tot. Ho han pogut viure d'una manera particular els senderistes, els escaladors i la gent de muntanya de sempre sentint, de prop, en mig d'una naturalesa més esponerosa, la crida de tota la creació a la bellesa interior i el repte del seu gaudi i la seva gestió.
Tal com veiem a la fotografia de la portada d'aquest butlletí el símbol de la llum dels llantions s'ha tornat realitat en els escolans i els pelegrins que han tornat a omplir espaiosament la basílica. Romiatges reduïts en nombre però portadors de tota la comunitat que habitualment pujava a Montserrat, celebracions de la fe centrades molt més en l'essencial del seu valor espiritual, el degoteig constant dels jubileus matrimonials, són un cant a l'esperança i una prova actualitzada de la força que de sempre té l'amor. Com un viacrucis, també a la pregària dels pelegrins hi ha estat present aquest sofriment, com un camí del dolor obert a l'esperança que només Déu pot donar, camí de pregària que recull el dolor i les llàgrimes dels qui més experimenten el drama de la pandèmia que ens afligeix. Avemaries incomptables desgranades als peus de la Moreneta són com immensos poms de flors perfumades que ens ajuden a recuperar l'alè per afrontar aquest temps inquiet i incert.
La vida no s'ha aturat i, en el seu moviment continu, sembla que està fent un gir global a través de l'infortuni que ens afecta i ens posa en risc a tots, sobretot als que viuen en l'empobriment i la misèria, però també a la nostra societat supertecnològica. Una societat global però desigual que es juga el futur en la cura de la natura, una societat mundial que o estimarà la natura o no serà.
El present que vivim, però, forma part d'aquell avui total de la salvació de Déu que ens obre, malgrat tot, a la confiança i a l'alegria, una alegria serena que neix de la confiança en Déu que ens allibera de la seguretat efímera de les nostres pròpies forces. Déu, a través de les ratlles tortes de la història, no deixarà de portar endavant la seva obra de salvació a favor de tot el món per mitjà de la multitud anònima dels homes i de les dones de bona voluntat que mereixen el més gran aplaudiment.
Última actualització: 30 abril 2024