La Dra. M. Àngels Calvo imparteix una ponència sobre la resistència als antibiòtics i com aturar la propagació de les infeccions causades per microorganismes resistents i clourà l’acte el concert del grup Intermezzo
Dissabte 6 d’abril, a les 17h., tindrà lloc a la Sala de la Façana del Monestir de Montserrat el XVII Acte acadèmic 2019 de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut Simeó Selga i Ubach del Col·legi de Metges de Barcelona. La jornada, que presidirà el P. Abat Josep M. Soler, i que estarà acompanyat pel Dr. Jaume Padrós i Selma, president del Col·legi de Metges de Barcelona, i pel Dr. Lluís Guerrero i Sala, director de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut Simeó Selga i Ubach, que enguany commemora el 25è aniversari de la seva fundació, comptarà amb la conferència de la Dra. M. Àngels Calvo i Torras, catedràtica de la UAB i numerària de les acadèmies de Medicina, Veterinària, Farmàcia i de Doctors, que porta per títol: La resistència als antibiòtics des de la medicina i la veterinària. En acabar la ponència tindrà lloc un concert a càrrec del grup Intermezzo, que interpretarà obres de: A. Marcello, A. Vivaldi, P. Mascagni, S. Rakhmaninow, C. Debussy, D. Xostakòvitx, M. de Fall i G. Gershwin.
La resistència als antibiòtics des de la medicina i la veterinària
La Dra. M. Àngels Calvo centrarà la seva ponència en la resistència als antibiòtics i com aturar la propagació de les infeccions causades per microorganismes resistents, un tema que es va abordar en una reunió, sense precedents, celebrada el 16 de setembre de 2016.
“Es tracta d’un greu problema de salut pública que s’ha de considerar des del concepte Un món. Una sola salut. Estan implicats en això, tant l’àmbit de la Salut com el de l’alimentació, com a conseqüència de l’ús d’antibiòtics com a promotors de creixement o en tractaments en el terreny de l’alimentació animal”, avança la Dra. Calvo. “Si no disposem d’antimicrobians eficaços per prevenir i tractar les infeccions –afegeix-, les intervencions com ara el trasplantament d’òrgans o la cirurgia major –per exemple, en el cas d’una cesària o de la implantació d’una pròtesi de maluc-, la quimioteràpia o el tractament de la diabetis poden convertir-se en procediments d’alt risc”.
“I és que les resistències als antibiòtics es manifesten, generalment, com a conseqüència de modificacions genètiques en els microorganismes”, explica la Dra. Calvo, “però el procés d’adquisició de resistències pot accelerar per un ús indegut i/o l’abús dels antibiòtics”. Com a exemples d’un ús indegut dels antibiòtics, tant en l’home com en els animals, destaca: “l’administració incorrecta com presumible tractament d’infeccions víriques, així com en la seva ocupació com a promotors de creixement en alimentació animal”. “Els microorganismes resistents als antibiòtics són presents en les persones, en els animals i en el medi ambient -aigua, sòl, aire- i es poden transmetre de persona a persona o dels animals a les persones, i també en sentit contrari”, conclou la Dra. M. Àngels Calvo, que recorda que “en aquest estudi s’aborden els aspectes indicats i la seva incidència en la problemàtica actual així com possibles estratègies de cara a futur per tal de minimitzar-la”.
L’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut Simeó Selga i Ubach
L’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut Simeó Selga i Ubach, dirigit pel Dr. Lluís Guerrero i Sala, està situat al carrer de l’Alcalde Armengou, núm. 11, 1r. 2n., de Manresa (tel.: 93 874 27 51). Es va fundar l’any 1994, coincidint amb el centenari del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, amb l’objectiu de convertir-se en una biblioteca-arxiu –el més extensa possible- de les comarques centrals de Catalunya. Actualment, però, donada l’envergadura que ha anat assolint, aquest Arxiu ofereix un servei a tota la demarcació barcelonina, amb una clara intenció de fer-lo extensiu a tot Catalunya.
En aquest Arxiu es recull material format fonamentalment per llibres i documentació escrita –revistes mèdiques no vigents- propietat de metges, del qual normalment se’n desprenen. D’aquesta manera, es dóna una sortida digna a un material que s’acaba destruint i es perpetua la memòria dels metges donants. Des de la seva creació, hi ha més de 10.000 volums indexats, dels prop de 40.000 llibres que s’han anat recollint, la qual cosa converteix aquest Arxiu en un important fons monogràfic obert a tothom.
Última actualització: 27 març 2020