Descobrim Montserrat: Les campanes del Monestir

En aquest vídeo, el G. Ramon Oranias ens explica la història i les raons musicals de les campanes del Monestir.

 

Transcripció

El campanar de Montserrat va ser construït a finals del s. XVI com a element de transició entre l’anterior església romànica i l’actual, de 1592. El formen dotze campanes, vuit de les quals col·locades dins de l’edifici i quatre més en una estructura metàl·lica afegida posteriorment.

El pes de cadascuna d’elles oscil·la entre 6.500 kg, de la més gran, la Santa Maria, i els 300 de la més petita, la Sant Miquel. El G. Ramon Oranias ens descobreix diferents detalls sobre aquest campanar que, si bé, no es ben visible si que se sent des de ben lluny.

G. Ramon
Aquest campanar és relativament alt, té uns quaranta metres d’alçada; el que passa és que està engolit entre totes les edificacions que té al voltant i el campanar ens queda una mica ofegat. Però això no impedeix que totes les campanes puguin sentir-se, no sols a Montserrat sinó des de bastants quilòmetres enllà.

Aquest campanar ha tingut vàries campanes. Les últimes, que són aquestes que podeu veure, van ser dissenyades, fetes, fosses a Alemanya entre els anys 54 i 58, en temps de l’abat Aureli. Té una particularitat: totes elles tenen les inscripcions, com tota bona campana, en llatí. En canvi, la campana grossa té la inscripció del Magnificat en català i al seu voltant posa “Rosa d’abril, morena de la Serra”, tret del Virolai. Per ser any de l’any 58, té la seva inscripció, té el seu interès. És la única campana, a diferència de les altres, que va ser costejada pels seus fidels, pel poble de Catalunya. Gràcies a això, el P. Abat Aureli va determinar que funcionés cada dia per anunciar l’acte més popular que tenim, la Salve del migdia.

Aquest conjunt de campanes són deu. Vuit estan a l’interior del campanar, aprofitant l’espai que hi ha per cada finestral. Les dues últimes, les grosses, com no caben dins, estan al capdamunt.

Aquestes campanes, evidentment, són el que en diem campanes litúrgiques ja que anuncien el que nosaltres celebrem aquí a l’església. És a dir, les Laudes, la Conventual, les Vespres, les hores menors. Aquestes campanes són les encarregades d’anunciar aquests diversos actes.

Evidentment tenen diversos tocs; primer sempre fem un toc d’una sola campana, la més greu; després ve un repic i, si hi ha temps, també un segon repic en el moment que comencem l’acte, sobretot en el moment de la conventual o de les vespres del diumenge.

Hi ha una raó musical de ser d’aquestes campanes. El fonedor, quan va arribar aquí, va dir “aquí hi hem de posar un fa”. Aleshores, el conjunt d’aquestes 10 campanes està pensat que cada una d’elles està en relació tant amb la més greu com amb la més aguda, és a dir, hi ha una relació musical, que cada una d’elles reprodueix d’una manera o d’una altra, el sons que fa la més aguda o la més greu. D’aquesta manera és bonic sentir el conjunt de campanes i sentir les diverses combinacions que es fan entre elles mateixes.

Xavier CaballeDescobrim Montserrat: Les campanes del Monestir