“Amb la llum cerquen la llum”. Aquestes paraules de l’himne de vespres, germans i germanes, resumeixen el sentit de la recerca dels mags. “Amb la llum cerquen la llum”; és a dir, amb la llum de l’estrella cerquen aquell qui és la llum veritable que ha vingut al món per il·luminar la humanitat” (cf. Jo 1, 9). Havien descobert la llum de l’estrella en les seves terres d’orient, i van deduir que indicava el naixement del rei dels jueus. No era, per tant, l’estrella que determinava el destí de l’infant Jesús, com dirien els astròlegs, sinó que l’estrella estava al servei del nou-nat per fer-lo conèixer als mags. Tot seguit es posaren en camí fins que arribaren a Jerusalem. Allí els entesos en les Escriptures Sagrades d’Israel els indicaren que s’havien d’arribar fins a Betlem. En encaminar-s’hi, veieren que l’estrella que havien descobert a l’orient els precedia, fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. Era una casa i, en entrar-hi, veieren el nen amb Maria la seva mare. L’itinerari a través de la geografia expressa l’itinerari de fe d’aquells homes, que seguint la llum arribaren al qui és la llum, el rei dels jueus que buscaven. Déu els revelava, també a ells que venien d’un poble pagà, el seu Fill, Jesucrist (cf. Ga !5-16). I ells, un cop trobat el nen, prostrats a terra, li feren homenatge i li oferiren els seus presents. Uns presents molt significatius, perquè no s’adiuen al que necessita un nou-nat sinó que expressen el reconeixement que aquells mags fan de Jesús com a Déu i com a rei. Aquests mags, doncs, representen les primícies del pobles no jueus que arriben a la fe en Jesucrist, a descobrir en ell la llum del món, aquell que dóna sentit a la vida i ensenya a viure-la en plenitud.
És bo de fixar-se en un contrast que indica l’evangelista. Herodes i els caps religiosos s’inquietaren en sentir el que els deien els mags sobre el naixement del Messies. En canvi, els mags experimenten una alegria immensa en trobar Jesús. D’una banda, és la inquietud dels qui tenen por de perdre els seus llocs privilegiats, perquè han fet de la seva vivència religiosa un àmbit de seguretat i no estan oberts als plans inèdits de Déu. I, d’altra banda, trobem la joia dels qui, després d’un itinerari de fe, acullen Déu en la seva vida i estan disponibles a deixar-se il·luminar per ell i a canviar el que calgui.
Els mags, que, seguint la llum de l’estrella, arriben a Betlem, troben Jesús a la casa i en mans de Santa Maria. Amb això l’evangeli ens indica que el camí de fe porta a l’Església, la comunitat dels deixebles de Jesús, que és el lloc on, a través de la Paraula que ensenya i dels sagraments que celebra, es troba Jesús en tota la seva riquesa espiritual.
Tot l’episodi evangèlic dels mags, doncs, no ens parla sols d’uns episodis passats, sinó també de nosaltres i de la nostra vivència cristiana. També a nosaltres, cristians, ens ha estat revelat Jesús com a Fill de Déu i Messies Crist. L’hem començat a conèixer per la fe a través de persones que ens han guiat, com l’estrella als mags. Hem descobert en ell la llum del món que il·lumina la humanitat amb l’Evangeli. I, pel baptisme, nosaltres mateixos hem estat fets fills de la llum (cf. Jo 12, 36) per tal que procurem per traduir en obres, amb la vida i amb la paraula, la fe que ens il·lumina i així la irradiem als altres. En la nostra manera de fer hem de ser com l’estrella: llum per als altres; una llum que porta esperança, que crida a la fe, que es tradueix en amor desinteressat a l’altre, sigui qui sigui i pensi com pensi.
La boira espessa domina l’horitzó d’aquest 2019. La nostra societat experimenta moltes confrontacions, viu amb preocupació pel futur i sovint està mancada de raons d’esperança. Els més lúcids s’adonen que a través de l’augment del populisme es vol retrocedir vers posicions que semblaven superades. En aquest context social, els cristians, a partir de la llum de Crist, hi hem d’aportar la visió evangèlica de la persona humana, de les relacions social i col·lectives; hi hem d’aportar les virtuts que ajuden a construir en llibertat la persona i a respectar els drets dels pobles. Tal com deia el Papa Francesc en l’homilia del primer d’any, estem en un món molt connectat a nivell planetari, però molt desunit, amb moltes situacions de sofriment, d’injustícia, de solitud, de tensió; amb ruptures aparentment irreconciliables, amb esclavatges, amb febleses que es miren de vestir com si fossin fortaleses. Costa de saber què s’ha de fer i cap on s’ha de tirar. En la nit, el desig de bé ens pot fer d’estrella. I a la llum de Jesucrist hem de testimoniar la importància de l’amor a l’altre, de la necessitat d’establir lligams fraterns de comunió per damunt de la diversitat legítima; la importància de posar al centre el bé de cada persona humana per damunt dels interessos econòmics i de política partidista.
Jacint Verdaguer fa dir a l’estrella: “Jo us mostro el camí, / seguiu-me, Reis nobles; / sóc per a reis i pobles / l’estel del matí” (Cançó de Nadal). Ser per als altres “l’estel del matí”. És la tasca de testimoniatge actiu a la qual ens crida l’Evangeli, de manera que, il·luminats per la fe, siguem llum que il·lumina la ruta i indica on es troba el camí de la vida, de la joia, de la fraternitat.
Hem començat a conèixer Jesucrist per la fe. Però és un coneixement que ens crida a una altra realitat, que també desitja el nostre anhel més íntim. Hem conegut el Crist en l’Església, hem començar a contemplar en la fe la irradiació de la seva llum, però el terme vers on s’encamina la nostra fe és contemplar-lo cara a cara, veure la seva glòria excelsa, com demana la litúrgia d’avui (cf. oració col·lecta). Per arribar-hi, necessitem que la llum de Déu ens precedeixi sempre i que la seva gràcia ens acompanyi cada dia per poder arribar a contemplar i a posseir el misteri del Déu fet home i revelat a tots els pobles (cf. postcomunió). La participació en aquest misteri ens és anticipada ara en la celebració de l’Eucaristia.
Última actualització: 11 febrer 2020