Scroll Top

Estudi sobre els mètodes d’interpretació de la Bíblia

Dissabte 12 de febrer, al matí, tindrà lloc a la Sala de la Façana del Monestir de Montserrat la quarta edició de les Jornades de Cultura Humanista, que organitza l’Scriptorium Biblicum et Orientale de Montserrat, creat amb l’objectiu de promoure l’estudi crític de la Sagrada Escriptura. En aquesta ocasió, les jornades estan dedicades a La interpretació de la Bíblia al s. XX; concretament es mostrarà l’aplicació d’alguns d’aquests mètodes per poder aclarir i donar sentit a un text bíblic estrany, com és el de Gn 6, 1-4. En aquest text, els fills de Déu (possiblement àngels) s’ajunten amb les filles dels homes i engendren els gegants: això provocarà un augment de maldat a la terra que Déu va voler parar amb el diluvi.

Les jornades, coordinades per Fra Jordi Cervera, caputxí, i el P. Antoni Pou, monjo de Montserrat, compten amb la participació de Jaume Angelats i Ignasi Roviró.

El segle XX ha representat un canvi en l’àmbit de molts estudis, tant en les ciències empíriques com en les ciències socials i humanes, que han adquirit en aquests cent anys uns mètodes d’estudi que les han dutes per camins que fins aquell moment havien estat impensables. També l’estudi de la Bíblia s’ha beneficiat i ha crescut a l’ombra d’aquesta tendència.

A partir del desenvolupament de l’hermenèutica i de l’avanç en la filologia, acompanyades de l’estudi material de les cultures de l’antiguitat que l’arqueologia ha permès, el text bíblic ha estat estudiat, sobretot durant la primera meitat del segle XX, segons els criteris i els mètodes de la crítica literària. Aquest estudi va situar el text bíblic en la història i ser comprès des del seu moment històric.

Més endavant, i gràcies a l’avanç de l’estudi crític del text, altres aproximacions, com la psicològica o la sociològica, s’han acostat a la Bíblia i l’han llegida amb noves metodologies que n’han enriquit la comprensió.

En el s. XX, doncs, s’ha manifestat allò que J. L. Borges deia, citant Escot Erígena: “La Bíblia amaga un nombre infinit de significats, com les plomes tornassolades d’un paó tenen un nombre infinit de colors”.