Tenia 82 anys, en feia 55 que era monjo i 49 que va ser ordenat prevere; era doctor en teologia, especialitzat en antropologia, professor emèrit de la UAB, de l’ISCREB, de l’ISCR Sant Fructuós i de l’Abadia de Montserrat
Montserrat, novembre de 2018. La nit de dissabte 10 de novembre moria al Monestir de Montserrat el P. Lluís Duch i Álvarez. Tenia 82 anys, en feia 55 que era monjo i 49 que va ser ordenat prevere. El P. Abat Josep M. Soler, que va presidir la missa exequial, va dir que “l’opció profunda per Jesucrist, com a contemporani solidari de cadascun dels homes i dones del món, ha estat el fonament sòlid de la vida del P. Lluís Duch i la que el va portar al monestir”. “Creia profundament que Jesucrist com-parteix el nostre temps, les nostres històries i els nostres neguits i com-pateix amb nosaltres, allí on ens troba la vida, el nostre néixer, el nostre viure i el nostre morir (cf. ibídem). És a dir, tota l’existència”, va afegir.
“El P. Lluís ha estat un humanista i un intel·lectual que ha produït una obra sòlida i amb un pensament original. Des d’uns coneixements molt amplis, ha entrat en diàleg, crític i enriquidor, amb el pensament i la cultura contemporanis. Moltes persones s’han beneficiat dels seus coneixements, dels seus consells i de la seva ensenyança. Malgrat la seva edat, portava un ritme de treball molt intens i intel·lectualment molt estimulant”, va destacar el P. Abat Josep M. Soler.
El P. Lluís Duch va néixer a Barcelona el 13 de setembre de 1936. Va entrar al Monestir de Montserrat l’any 1961, on va fer la professió simple l’any 1963 i la solemne el 1967. El 1969 va ser ordenat sacerdot. Era doctor en teologia per la Universitat de Tübingen (Alemanya), s’havia especialitzat en antropologia, i era professor emèrit de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Facultat de Teologia de Catalunya, de de la Biblioteca Mística i Filosòfica Alois M. Hass (U. Pompeu Fabra), de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona, de l’Institut d’Humanitats de Barcelona, de l’Escola Teològica i Filosòfica de l’Abadia de Montserrat, de l’Instituto de Antropología de la Universidad Nacional Autónoma de México i de l’Institut del Teatre.
L’any 2011 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Aquell mateix any, arran del seu 75è aniversari, li va ser dedicat el llibre d’homenatge Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch, a cura de Joan-Carles Mèlich, Ignasi Moreta i Amador Vega. Entre 2011 i 2018 va ser membre del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya. El 2014 es va defensar a la Universitat de Girona la primera tesi doctoral dedicada monogràficament al pensament del P. Lluís Duch, a càrrec de Mn. Elies Ferrer.
Va estudiar els diferents llenguatges dels universos simbòlics i mítics i la seva concreció en la vida quotidiana dels nostres dies. Es va interessar des de fa més de trenta anys per la interpretació de les narracions mítiques, atenent sobretot al seu impacte en els universos religiosos i polítics. En els darrers anys va publicar una Antropologia de la vida quotidiana (en sis volums), que té com a referència més important la situació de les transmissions efectuades per les estructures d’acollida. Va traduir al català i al castellà escrits de Luter, Müntzer, Silesius, Schleiermacher i Bonhoeffer. És l’autor de més de cinquanta llibres i opuscles, i de tres-cents articles i col·laboracions en obres col·lectives.
Entre les seves obres destaquen: L’exili de Déu (Fragmenta, 2017), Sociedad mediática y totalitarismo. Antropología de la comunicación, vol. 2 (Herder Editorial, 2016; junt amb Albert Chillón), Religión y política (Fragmenta, 2014), Religió i comunicació (Fragmenta, 2010), Un extraño en nuestra casa (Herder Editorial, 2006), Algunes interpretacions del cristianisme (Espai Obert DL, 2004), Ambigüitats de l’amor (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004), Antropología de la religión (Herder Editorial, 2001), Antropologia de la vida quotidiana 2.2. Ambigüitats de l’amor (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004; junt amb Joan-Carles Mèlich), Antropología de la vida cotidiana 2.2. Escenarios de corporeidad (Trotta, 2002,; junt amb Joan-Carles Mèlich), Antropologia de la vida quotidiana 4.2. Armes espirituals i materials. Política (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001), Antropologia de la vida quotidiana 4.1. Armes espirituals i materials. Religió (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001), Antropología de la vida cotidiana 1. Simbolismo y salud (Trotta, 1999), Antropologia de la religió (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997), Mircea Eliade. El retorn d’Ulisses a Ítaca (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1983), De la religió a la religió popular (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1980).
Departament de Premsa i Comunicació de Montserrat
Última actualització: 20 abril 2020