Scroll Top

9 setembre 2024 Sant Pere Claver, prevere de la Mare de Déu del Claustre; de la Mare de Déu d’Aràntzazu; del beat Frédéric A. Ozanam, laic.

Avui, dia 9 de setembre, celebrem la festivitat del Naixement de: sant Pere Claver, prevere de la Mare de Déu del Claustre; de la Mare de Déu d’Aràntzazu; del beat Frédéric A. Ozanam, laic.

Pere Claver va néixer a Verdú (Urgell) el 1580. Als 22 anys era novici de la Companyia de Jesús a Tarragona. I serà a Cartagena d’Índies on s’ordenà sacerdot el 1616, i feu vot de ser ell mateix “sempre esclau dels etíops” (tots els negres eren considerats llavors etíops). En el seu apostolat a Colòmbia, fou tan fidel que molt apropiadament va portar XIII el proclamà patró de les missions entre els negres. Fou canonitzat el 1888, després de morir a Catagena d’Índies el 1854.

Solsona venera des de fa segles una bonica talla romànica, de Maria amb l’Infant que porta el nom de la Mare de Déu del Claustre. Aquesta advocació mariana, tan popular a Solsona, prové de la llegenda que la imatge hauria estat trobada al pou del claustre de la catedral. La Mare de Déu d’Aranzazu és la patrona de Guipúscoa. El seu santuari és lloc d’aplecs i manté el caliu de la llengua i la cultura basques, i és un dels grans punts de referència religiosos del País Basc. Segons la tradició, la Verge s’aparegué sobre un arç vora la vila d’Oñate al pastor Rodrigo de Baizategi el 1468. I allà, enmig d’un paratge de gran bellesa, es venera la seva imatge, una talla de finals del segle XIII salvada d’un incendi l’any 1834. Frédéric A. Ozanam, fill d’un oficial de Napoleó va néixer el 1813 a Milà, va ser un laic i polític catòlic francès de fe viva i profunda. Professor a la Sorbona, escriptor i apologista, va asseure les bases del nou pensament social defensant la justícia en les relacions laborals i humanes. Amb un grup d’amics va iniciar activitats en defensa de la fe i de l’església, fins que va descobrir que, sense acció social seriosa, la fe no resultava creïble. D’aquí van néixer les Conferències de Sant Vicenç de Paül, inspirades en la tasca que sant Vicenç havia realitzat dos segles abans. Vaig morir a Marsella el 1853, sent beatificat el 1997.