Apocalipsi 18:1-2.21-2
El llenguatge apocalíptic gairebé sempre té un ressò de desastre i d’acabament; el text d’avui, en la seva primera part no n’és una excepció: anuncia l’esfondrament de Babilònia, la gran capital. Els comentaristes ens diuen que utilitzava la imatge de Babilònia per referir-se a l’Imperi romà. De fet podem constatar que la història ens ensenya que els gran imperis van cient amb el pas dels anys. Però, avui el text també ens porta un crit d’esperança, d’ànims: «Al·leluia! És l’hora de la salvació, de la glòria i dels poder del nostre Déu» Sembla ben oportú en aquests temps de crisi econòmica, però també crisi de valors que estem vivint. ¿Per a tu, en què consisteix la salvació que proclama aquest text d’avui?
Senyor, fes-me entendre des del cor la darrera proclamació del text d’avui: «Feliços els convidats al banquet de noces de l’Anyell».