Els interessos d’Abram i de Lot entren en conflicte. No es tracta d’un problema de relació individual, per això Abram diu: «Som germans, i no vull que hi hagi discussions entre tu i jo, o entre els teus pastors i els meus.» Li proposa que esculli cap on vol anar, que ell anirà en direcció contrària. Lot sembla que tria el lloc millor, però el relat ens diu que Déu beneeix Abram, quan li diu entre altres coses, el que més es valorava: tenir descendència: «Multiplicaré els teus descendents com grans de pols. Només els podria comptar el qui compta els grans de pols de la terra.» La narració acaba amb un gest molt important: «Abram dedicà al Senyor un altar en aquell indret.» ¿Has experimentat el favor de Déu alguna vegada a la teva vida? Què has fet per mostrar el teu agraïment?
Senyor, que els nostres temples siguin per a tothom signe del reconeixement dels teus favors.
Última actualització: 24 juliol 2019