19 d’abril 2019 Divendres Sant Is 52, 13-53

Crist obeí, s’humilià per nosaltres, per amor, i és per això que amb la seva mort ens donà la VIDA. En Ell hi ha tot el sofriment de l’home, tot el pecat, tot el mal. Buscar la humiliació, el sofriment, obeir «a cegues» no té massa sentit, si no ens mou l’amor. Si la nostra humiliació respon només a un desig espiritual d’unió amb Déu, sense l’amor, aquesta humiliació serà una mena de ritual extern, amb què en lloc de practicar la humiliació, estarem buscant l’aprovació, el reconeixement, l’aplaudiment dels altres. Si la meva humilitat, la meva obediència neix de l’amor donarà fruit perquè mica en mica el meu cor egoista, avar, tancat anirà morint, i així milloraran les meves relacions amb els altres: m’humiliaré, obeiré i moriré per als altres. Nosaltres, amb la nostra actitud, podem fer que el sofriment de Jesús no hagi estat inútil.
Senyor, dóna’m força per ser capaç de carregar amb el sofriment del món: el mal, l’egoisme, la mentida… i amb el perdó, transformar-ho tot en amor, en vida.

admin19 d’abril 2019 Divendres Sant Is 52, 13-53