Ahir, 29 de maig del 2021 a la nit, va morir el nostre germà P. Anselm Parés i Domènech. Tenia 78 anys d’edat, en feia 23 que era monjo i 7 que era sacerdot.
En fer-vos-ho saber, amb tristesa i plens d’esperança en Jesucrist ressuscitat, l’encomanem a les vostres pregàries.
El funeral serà demà dilluns, 31 de maig, a les 10.45 a la Basílica de Montserrat presidit pel P. Abat Josep M. Soler, retransmesa per Montserrat TV.
El P. Anselm M. Parés i Domènech va néixer a Barcelona el 28 de juliol de 1942. Va entrar al noviciat el 18 de novembre de 1995, va fer la professió temporal el 13 de setembre de 1997 i la solemne l’1 de novembre de 2000. Va ser ordenat sacerdot el 5 d’octubre de 2013.
La vida professional del P. Anselm, que va cursar el professorat mercantil, es va desenvolupar sempre en l’àmbit de la comptabilitat i de la supervisió administrativa. Va viure l’adolescència i la joventut al marge de la fe cristiana, fins que als 46 anys es va convertir, “en descobrir la persona de Jesucrist i l’amor que Déu li tenia”. Des d’aleshores va posar tota la seva existència al servei del Senyor. I per tal d’aprofundir la seva fe a nivell intel·lectual, va fer el batxillerat en teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya (Ateneu Universitari Sant Pacià). Es va vincular, també, a la parròquia de Sant Medir de Barcelona, fins que va ingressar a Montserrat el setembre del 1995, perquè en aquest procés de creixement en la fe va anar descobrint la vida monàstica.
“Ha estat un monjo d’una vida espiritual intensa, per bé amb alguns moments de foscor. Ell mateix reconeixia que de vegades es barallava amb Déu, però després, deixant-lo guanyar, trobava la pau. Des del dia que va entrar, mai no ha tingut cap dubte del seu camí monàstic a Montserrat, creia fermament que era el que Déu li demanava. I que Santa Maria el sostenia i l’ajudava. Fidel fins que ha pogut a l’Ofici diví i a la lectura orant de la Paraula de Déu, devot de la Mare de Déu i fidel al rés del rosari cada dia; durant una colla d’anys el dirigia a la basílica. Donava temps personal a la pregària i, no sense lluita interior de vegades, cercava de ser obedient al voler de Déu sobre d’ell, es preocupava per les vocacions a nivell d’Església i de la comunitat. Estava molt interessat, en els seus diàlegs amb altres persones, a mostrar que la fe cristiana és compatible amb la raó i que Jesucrist és capaç d’omplir de joia, de sentit i de compromís l’existència de qui creu en ell. Tot i haver estat acostumat a viure sol durant molts anys, es va integrar fàcilment a la vida de comunitat, ajudat pel seu tarannà pacífic, per la seva capacitat de diàleg i per la seva capacitat d’interiorització”, va dir el P. Abat Josep M. Soler en l’homilia de la missa exequial.
“Feia temps que el P. Anselm, a causa de les xacres de salut provocades sobretot pels problemes respiratoris, em manifestava les ganes que tenia d’anar-se’n a la casa el Pare; no pas per evadir-se sinó per trobar-se amb el Déu que estimava profundament. No tenia por dels barrancs tenebrosos de la mort; la veia com una porta oberta a una realitat superior”, va afegir el P. Abat.
Última actualització: 4 juny 2021