Avui, dia 20 de febrer, celebrem la festivitat: de sant Sadot, bisbe i màrtir; de sant Eleuteri, bisbe; dels beats Maurici Proeta i Júlia Rodzinska, religiosos; i la de dos dels sants pastorets de Fátima: Francesc i Jacinta Marto
Sant Sadot, bisbe i màrtir
Aquest bisbe de Seleucia-Ctesiphon rebé el martiri amb 128 companys perses prop de Bagdad, Iraq, l’any del Senyor del 342. Volien fer-los adorar el sol i foc, però es van mantenir ferms en la fe: “nosaltres adorem només el Déu que ha creat el cel i la terra”, perquè “és millor morir en la veritat que viure en la mentida”.
Sant Eleuteri, bisbe
Nascut vers el 532 a Tornai, a la Gàl·lia belga, en el si d’una família cristiana. Va ser bisbe d’aquesta ciutat dedicant-se a evangelitzar els francs, consolidant la fe i disciplina eclesiàstica, combatent l’arrianisme. Morí cap a l’any 530. Hi ha una llegenda del segle XI, que es creu inventada, que el fa màrtir d’un grup d’arrians que el colpejaren severament.
Beata Júlia Rodzinska, màrtir
Nascuda el 1899 en un poble del sud de Polònia amb el nom d’Estanislava Maria. Ben aviat va quedar òrfena de pare i mare i va ser acollida i educada en un convent de dominiques. Professant per l’Orde de les Germanes Dominiques de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu amb el nom de Maria Júlia, es va dedicar a la docència i cura de nens pobres i orfes. Quan esclatà la II Guerra Mundial, la beata Júlia la va continuar el seu servei clandestinament. Acusada d’ajudar la resistència polonesa, en 1943 va ser enviada al camp de concentració d’Stuthof, prop de Gdansk, on es va distingir per ajudar tant com va poder els altres presoners, especialment durant una epidèmia de tifus. Finalment, va contraure la malaltia i va morir el 20 de febrer del 1945, poques setmanes abans que el camp fos alliberat. Va ser beatificada el 1999 dins d’un grup de 108 màrtirs polonesos de la II Guerra Mundial.
Beat Maurici Proeta, religiós
Nasqué a Castelló d’Empúries, al començament del segle XVI, fill d’una família de tintorers. Molt aviat, entrà al convent agustinià de Santa Magdalena de Castelló d’Empúries, d’on anà a Barcelona i a Lleida per completar els estudis. Un temps més tard, es doctorà en teologia a Tolosa de Llenguadoc. Dedicat a la predicació per terres de Catalunya i nord d’Àfrica. Morí a Mallorca en el viatge de retorn a Catalunya, l’any 1546.
Segons una piadosa llegenda, quan Maurici era jove ajudava el seu pare tintorer, i un dia va barrejar accidentalment els tints dels teixits. Sorprenentment, el nostre beat va extreure cada peça amb el color perfecte i diferent, cosa que s’interpretà com un miracle. Això va fer que els tintorers de Barcelona el comencessin a invocar com a patró.
Sants Francesc i Jacinta Marto, testimonis de Fàtima
Els dos germans Francesc i Jacinta, pastorets de Fàtima, entre maig i octubre del 1917, en plena Gran Guerra, van ser testimonis de la presència de Nostra Senyora a la cova d’Iria, juntament amb la seva cosina Llúcia. A partir de llavors es van donar a la pregària i moriren poc després, en 1929 i 1920, respectivament. Van ser canonitzats el 2017 amb motiu del centenari de les aparicions marianes. Llúcia, que va morir molt de temps després, encara no ha estat beatificada. La festa de la Mare de Déu de Fàtima se celebra el 13 de maig, data de la primera aparició.