Reunió anual dels responsables de romeries a Montserrat

Dilluns 24 de gener va tenir lloc a la Sala de la Façana del Monestir la reunió anual dels responsables de romeries a Montserrat, a la qual van assistir una setantena de persones, que representaven prop de 40 romeries. El lema triat per a les propostes pastorals d’enguany és “L’acollí a casa seva”.

L’any 2022 se celebra el 75è aniversari de l’entronització de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat al nou tron al Cambril de la Basílica de Santa Maria, l’abril de 1947. Una de les novetats que el Santuari ofereix a les romeries a partir d’aquest any és l’Espai Jove, una proposta d’activitats per a nois i noies, i joves, de 12 a 25 anys, per tal que també se sentin protagonistes en el seu cap de setmana a Montserrat.

En la seves paraules de benvinguda, el P. Abat Manel Gasch va agrair els responsables de les romeries la feina que fan per fer possible la realitat fonamental del pelegrinatge a Montserrat, per la qual cal dedicació, estimació i confiança.

El text complet amb les paraules que va adreçar el P. Abat Manel als representants de les romeries és el següent:

Bon dia i benvinguts a Montserrat a aquesta trobada tradicional de tots vosaltres, responsables de les romeries al nostre santuari.

Des del moment de l’elecció, des de les breus paraules que vaig dir en aquelles Vespres, i amb totes les romeries que he pogut saludar en la temporada de tardor, que van ser unes quantes, vaig fer esment a la importància per la identitat de Montserrat i del Santuari de la presència de pelegrins. I tots els qui hem estat organitzadors d’alguna cosa, jo ho he estat de trobades europees animades per la comunitat de Taizé, sabem que tot necessita dedicació, estimació i confiança. Repeteixo doncs l’agraïment per la presència i per la feina que feu fent possible aquesta realitat fonamental del pelegrinatge a Montserrat.

Per a correspondre a això voldríem acollir-vos tan bé com ens fos possible. Agraeixo a tots els qui fan possible l’acolliment a Montserrat: el P. Rector, el P. Joan M., el G. Àngel Pons, el personal del CCP, d’una manera molt especial la Lourdes Grau, els altres col·laboradors de la basílica, de la Sagristia, dels serveis de LARSA, encara més per tots els esforços en aquest temps de pandèmia.

El lema proposat per aquest any és “l’acollí a casa seva”. Aquesta frase tan bonica que clou el mutu encomanament fet a la Creu pel Senyor, Jesús confia Maria a Joan i Joan a Maria. Però és Joan qui l’acull. M’agrada el verb anglès que descriu molt bé aquest encomanament: ·entrust, perquè a dins hi ha la paraula confiança.

Permeteu-me desenvolupar en tres punts breus aquesta idea.

1. Hi ha una intuïció molt bonica del teòleg, H. U. V Batahasar, que a partir del relat també de l’Evangeli de Joan de la resurrecció i de l’anada de Pere i Joan al sepulcre descriu dos carismes de l’Església, parla de l’Església més institucional, de l’Església de Pere i dels apòstols i després parla de l’Església contemplativa, la que no va negar-lo, la que no va fugir de la Creu, la que resta fidelíssima. Aquesta Església també representada per Sant Joan evangelista és tan humil, que arriba primer al sepulcre, però no hi entra, deixa que hi entri Pere i en doni fe.
   Naturalment Maria és encomanada a tota l’Església però és bo remarcar la sensibilitat que potser els qui en l’Església no són tant visibles, no es veuen, poden tenir per aquest acolliment de Maria. Aquí teniu la vostra mare. No l’acolliríem si Jesucrist no ens la confiés. La confia a tots. En aquest any del 75è aniversari de l’entronització, moment històric del qual s’ha parlat tant com d’un moment de reconciliació i d’unitat, m’agradaria pensar que tothom pugui viure a Montserrat la presència de la Mare de Déu, i se la pugui emportar a casa i una de les maneres és aquesta revitalitzada Confraria, intuïció i autèntic carisma del nostre rector, el P. Joan M.
   

2. Qui és Santa Maria? Mare de l’etern. La mare de Jesucrist. Acollir-la és també acollir la seva capacitat de fer néixer Jesucrist i el seu evangeli, que és quelcom inseparable de la persona de Jesucrist. Voldríem intentar configurar maternalment les nostres comunitats perquè siguin creadores de vida cristiana. Això és fa de moltes maneres.La majoria de vosaltres representeu parròquies. Llocs on es reprodueix la maternitat de Maria pels sagraments. Abans d’ahir a Sant Ildefons, la meva parròquia de Barcelona, recordava aquest tret d’identitat. Montserrat hauria de ser un lloc on retrobar la identitat cristiana, parroquial.Però hi ha moltes altres maneres a part de la sacramental d’identificar-se amb aquesta identitat maternal de Maria: la solidaritat, l’amabilitat, l’acolliment incondicional… de cada comunitat.
   

3. Aquesta experiència de santa Maria només us la podem oferir des del que som. Especialment jo, que si alguna pastoral he fet ha estat molt monàstica.  Jo no us puc parlar honestament de dinàmiques pastorals, d’organització parroquial…etc. Però l’essencial que us oferim aquí és la nostra pregària, compartir la nostra proximitat amb la Mare de Déu. Proximitat física en la imatge, proximitat a la devoció que tots vosaltres ens transmeteu.  I aquest material que us oferim, escrit i pregat pel P. Joan Maria, en el fons és fruit de la pregària monàstica, de la vida de monjos custodis del santuari. Com Abat, només puc donar gràcies per la capacitat de tants monjos de transmetre aquest carisma monàstic del nostre santuari.