Espai ENDESA, 2 de maig de 2018
Autoritats, Directora general d’Endesa a Catalunya, senyores i senyors:
Em plau de donar-los la benvinguda en nom de la revista “Serra d’Or” i de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. I em plau, també, de portar-los la salutació del P. Josep Massot i Muntaner, director de la revista i de les Publicacions, a qui pertocaria dir aquestes paraules d’introducció. No pot ser entre nosaltres perquè encara està convalescent de les seqüeles secundàries d’una afecció cardíaca. Tanmateix ja fa un cert temps que, des de Montserrat estant, va reprenent el seu treball a la revista i a l’editorial amb una intensitat cada vegada més gran.
Enguany el lliurament dels premis “Crítica Serra d’Or” arriba a la seva 52ena. edició, mantenint el seu prestigi ben alt degut a la independència i bona tasca dels qui formen els jurats de les diverses categories.
Agraeixo a Endesa, en la persona de la seva directora general a Catalunya, la seva disponibilitat a acollir aquest acte, per segon any consecutiu, en l’Espai Endesa d’aquest edifici tan singular. L’agraïment va, també, a tots els altres que col·laboren a fer d’aquesta proclamació de premis una celebració amical, acollidora i agradable.
Autoritats, guardonats, membres dels jurats, senyores i senyors:
En el moment actual, em vénen a la ment aquells versos prou coneguts del poeta de Sinera, en el seu “Inici de càntic en el temple”: “Hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa”. Aquesta és la finalitat de “Serra d’Or”. Aquesta és la finalitat de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Ho és en un sentit ampli: “salvar els mots”, custodiar la memòria, col·laborar colze a colze amb d’altres a construir el present i el futur. És a dir, mantenir viva i a un nivell alt la nostra llengua i la nostra cultura, des del punt de vista de la qualitat literària, del rigor científic, de la immediatesa de la informació, de les relacions interpersonals, de crear espais de diàleg. “Retornar el nom de cada cosa” no sols mantenint “els mots” i la parla, sinó també defugint la postveritat i les “fake news” que ens assetgen des de tants àmbits a nivell informatiu. El poeta no es limita, però, a una preservació merament lexicogràfica o gramatical; salva “els mots”, retrona “el nom de cada cosa” de cara al bé de tots. Per això no parla simplement de “salvar els mots”, sinó de “salvar-vos els mots”, de “retornar-vos el nom”; és a dir, ho fa per als altres. Aquest esperit de servei és el que amara, també, les nostres Publicacions amb l’esforç econòmic que suposen.
Com a País vivim moments difícils a causa del moment polític i social, amb presos preventius i amb persones a l’estranger. Aquest acte mateix es veu privat de la presència d’un President o d’uns Consellers del Govern de la Generalitat. Una situació que s’ha fet palesa, també, per Sant Jordi i en moltes altres circumstàncies. Salvador Espriu, en el poema que he esmentat, parla, a més, de “cisternes seques” i de “cims pujats per esglaons de lentes hores”. Hem vist retrocessos que no hauríem imaginat de veure mai més. El camí s’ha fet lent, costerut. Però, no estem descoratjats. La nostra cultura, la nostra societat, tenen prou vigor per continuar endavant, per continuar pujant els “esglaons” que menen al futur. La fatiga present de pujar-los val la pena perquè porten a noves realitats. Les “cisternes” tornaran a omplir-se d’aigua. Perquè, malgrat les dificultats presents, hi ha en la societat una realitat ben viva; els guardonats d’enguany amb els premis “Crítica Serra d’Or” en són una bona mostra.
En aquest context difícil i complex, la nostra revista ha arribat al n. 700. Una fita ben notable, que hem commemorat discretament en l’exemplar corresponent, el del mes d’abril. A més, per tal d’adequar-se a les necessitats del moment, des de fa uns mesos “Serra d’Or” ha canviat de maquetació. Ara és obra de l’Elisenda Marzal i l’Ares Cucurell, totes dues de l’equip de redacció de la revista; em plau de felicitar-les per la qualitat del seu treball. També s’ha potenciat la presència de “Serra d’Or” a les xarxes socials per millorar-ne la difusió.
Tornant, encara, a l’“Inici de càntic en el temple”, el poeta afirma amb rotunditat: “Ens mantindrem fidels per sempre al servei d’aquest poble”. És la voluntat de “Serra d’Or” i dels seus premis. És la voluntat de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat. És la voluntat del monestir de Montserrat. És la voluntat d’una immensa multitud. Des de Montserrat, treballem per continuar essent fidels al servei d’aquest poble, de la seva llengua, de la seva cultura, de la seva identitat, de la seva pluralitat social, de les seves opcions democràticament preses.
És cert que, tal com deia, vivim moments difícils, tots en som conscients. Però sabem, per dir-ho, també, parafrasejant el poema que he citat, que la ginesta tornarà a florir, que als camps hi haurà el vermell de les roselles. I això no sols en aquesta primavera, en els nostres paisatges naturals, sinó també, pujant esgraó a esgraó potser “durant lentes hores”, la ginesta i les roselles –la saba nova i el dinamisme creatiu- floriran en la realitat del nostre poble.
Moltes gràcies per la seva atenció i per la seva presència en aquest acte!
Última actualització: 20 abril 2020