En aquest vídeo, el P. Bernabé Dalmau ens explica la història de l’atri de la Basílica de Santa Maria.
Transcripció:
L’atri de la Basílica és un dels llocs més visitats del Santuari de Montserrat. És l’espai que fa transició entre la plaça principal i l’Església. Per ell hi passen més del 90% de les persones que visiten Montserrat. Construït al segle XVIII, té una calidesa especial gràcies als esgrafiats de Josep Obiols que va fer als anys 40 de segle passat.
El P. Bernabé Dalmau ens convida a descobrir alguns dels aspectes que ens poden passar desapercebuts i ens els contextualitza, començant pel paviment.
P. Bernabé:
- Imita el Capitoli de Roma, el paviment de Roma, però amb els colors invertits. El color blanc és el fons i el reticulat és el de sobre. En el centre hi trobem una al·lusió a les quatre fonts del Paradís i està envoltat, tot aquest centre, d’una inscripció d’Aberci de Hieràpolis, un bisbe que, d’una manera críptica, descriu la Mare de Déu i el baptisme.
De tota manera, tot aquest atri conflueix vers la façana principal, una construcció que contrasta amb el conjunt de tots els edificis de Montserrat pel seu estil plateresc salmantí. El van fer l’any 1901 aprofitant ja les columnes i la base de la façana anterior que era molt més sòbria.
En l’actualitat podem veure que sobre les tres portes hi ha tres relleus. El central representa el Papa Lleó XIII acollint el bisbe Urquinaona que li fa la presentació del desig dels bisbes de Catalunya que la Mare de Déu de Montserrat sigui proclamada Patrona del Principat i rebi la coronació canònica.
El relleu de l’esquerra representa el naixement de la Mare de Déu, que és la Nativitat la titular de la Basílica i patrona del Monestir.
L’altre relleu figura la dormició de la Mare de Déu, és a dir, la seva Assumpció. Sobre aquest cos trobem, d’una manera molt rellevant, Jesucrist amb els dotze apòstols obra de l’escultor Agapit Vallmitjana.
Encara en un cos superior, la gran Rosassa i a dalt de tot el rellotge que marca la vida de tot el Santuari i dels moments de pregària.
Finalment, la creu gloriosa molt més elevada del que en realitat és el sostre de la Basílica, fa de conclusió de tot aquest espai que fa de transició entre la plaça principal del santuari i el Temple.
Última actualització: 9 novembre 2020