El 9 de març s’han complert cent cinquanta anys de la creació de la Congregació Benedictina Sublacense-Cassinesa, de la qual el Monestir de Montserrat en forma part. Actualment, aquesta congregació, fundada el 1872 per iniciativa de l’abat Francesco Casaretto i acollida pel Papa Pius IX, s’ha convertit en l’ens monàstic més nombrós de l’Església catòlica, present en els cinc continents. Aplega seixanta-quatre monestirs, amb mil dos-cents cinquanta monjos, distribuïts en vint-i-quatre països.
L’origen és a Itàlia, i primer es deia Congregació de la Primitiva Observança. Va néixer d’un moviment de renovació de la vida dels monestirs, en un moment de feblesa. Montserrat, que pertanyia a la Congregació de Valladolid —que arran de la desamortització del 1835 va quedar sense monestirs—, va poder continuar pel fet de ser també Santuari. Per aquest motiu, l’abat Miquel Muntadas va afegir el monestir montserratí a aquesta embrionària congregació, deu anys abans de la seva fundació, el 1862.
El P. Josep M. Soler, abat emèrit de Montserrat, n’és visitador de la Província Hispànica de la Congregació, amb monestirs a la península Ibèrica, a Canàries, a Colòmbia, a Puerto Rico i al Brasil. La seva tasca és la de supervisar els monestirs; és la persona a qui recorren quan un monestir necessita algun assessorament o alguna dispensa de les constitucions. En total, a la Congregació hi ha set províncies i els nou visitadors formen el consell de l’abat president -el P. Guillermo Arboleda-, que es reuneix dos cops l’any. Aquest consell és l’òrgan de govern de la Congregació quan no està reunit el capítol general.
La Congregació té tres objectius fonamentals: promoure i orientar d’una forma comuna la vida monàstica sota la Regla de Sant Benet; oferir un seguit de serveis als diversos monestirs que en formen part; i mantenir les relacions amb la Santa Seu. Des del Concili Vaticà II, la renovació monàstica que va portar a la seva creació ha tingut altres aspectes i altres dimensions.
Des dels inicis, la Congregació va destacar per la internacionalització, amb la incorporació de monestirs d’Austràlia (Nova Núrsia), La Pierre-qui-Vire (França), Ramsgate (Regne Unit) i Montserrat, així com diversos monestirs italians (Sacro Speco de Subiaco, el monestir fundat per sant Benet, Santa Maria de Piaglia i San Giorgio Maggiore de Venècia). L’any 2013 la Congregació Cassinesa es va unir, per la qual cosa es va canviar el nom a l’actual de Congregació Sublacense-Cassinesa.
L’estructura actual inclou set províncies (italiana, anglesa, flamenco-holandesa, hispànica, francesa, africana-malgache i vietnamita), així com una proto-província amb els monestirs filipins.
Actualment, d’una manera o d’una altra, molts dels monestirs de la Congregació viuen una situació de fragilitat, sobretot a causa de la disminució de les vocacions i de l’edat avançada de molts membres de les comunitats, però es manté la qualitat de la vida de fe en tots ells, de la vida d’oració, de la vida fraterna, de l’acollida. Aquesta realitat viva d’aquestes comunitats permet als seus membre continuar servint al poble de Déu i a la societat.
Última actualització: 9 març 2022