 |
|---|
Heus aquí un home de Déu, un home de pregària com no se’n troben… Tot ell revestit de la humilitat cristiana.
Ens ha anat deixant, gairebé sense voler, discretament, moltes pistes per poder-lo recordar i evocar: escrits sobre la seva infantesa, amb una certa ambició literària, però que mai no va publicar; la poesia esparsa, i tota l’obra gràfica, immensa. Però sempre escrits, poesia, dibuixos, gravats, tot, sota la primacia de la vida espiritual intensa, de la pregària, del compliment dels oficis monàstics, de la vocació —primer sacerdotal i ben aviat monàstica: «les dues crides al meu llac de Galilea», com diu ell mateix.
Tot i que conegut per la seva obra ex-librística (xilografies), fins i tot en el pla internacional, la seva dimensió espiritual passà discreta, gairebé desapercebuda… Algunes necrològiques publicades en donaren fe després de la seva mort. Però la seva amagada irradiació traspassava els murs del monestir i ens arriba pels testimonis dels seus amics, dins i fora del recinte monàstic, artistes o no, i dels seus fills espirituals, a través de la correspondència. És aquesta dimensió de l’home espiritual la que voldríem subratllar en aquest esbós biogràfic. Ens hi apropem amb l’amor i el temor que ens obliga a descalçar-nos, perquè estem a punt de trepitjar terra sagrada. No voldríem caure en les frases altisonants i voldríem, en canvi, encomanar-nos a la sòbria ebrietat de l’Esperit, a qui ell tant estimava, perquè ens guiï i ens inspiri en aquest recorregut.
Aquesta semblança ens agradaria que fos com un gravat al boix, senzill i en filigrana alhora, com un dels gravats lluminosos que sortien de les seves mans i del seu cor. O, encara més, com una icona escrita per contemplar-la radiant i venerar-la, que exhalés el perfum d’una vida de monjo vessada del tot en amor a la Trinitat santa, i donés la mateixa pau que tot ell encomanava al seu voltant quan era entre nosaltres, i que el seu record continua encomanant avui.
[…]
La nostra comesa és, sobretot, de donar-li la veu perquè ens expliqui la seva vida. Tenim el goig de poder donar a conèixer aquests escrits més elaborats de la infantesa, però també altres com el del seu sotsdiaconat, i anirem seguint el seu itinerari vital amb altres referències que ell va donar en llibretes i cartes, intentant-ne omplir les llacunes inevitables. L’itinerari vital serà, doncs, la primera part d’aquest llibre.
En una segona part, que titulem «Ora et labora», intentarem donar la profunditat del monjo repassant i comentant les seves dedicacions artístiques, la plàstica i la poesia, però també els temes més directament relacionats amb la vida espiritual: l’amistat i l’acompanyament espiritual, la pregària, les traduccions, homilies i recessos, l’ecumenisme, la Passió, les revelacions.