26 de gener de 2020
Mt 4: 12-23
Avui comencem a llegir l’evangeli de Mateu, que ens acompanyarà al llarg d’aquest any litúrgic cada diumenge. Comencem amb el capítol quart, saltant els primers, els que narren la infància de Jesús, que ja hem llegit en el temps d’Advent i Nadal.
Mateu situa l’inici del ministeri de Jesús en Galilea, seguint la profecia d’Isaïes respecte a aquesta regió. Després del Baptisme en el Jordà, de les temptacions del desert i de la detenció del Baptista, inicia Jesús el seu ministeri a Cafarnaüm. I les primeres paraules que escoltem d’Ell són: “Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop”. Una invitació que roman inalterable en el seu contingut, en la seva substància i en la seva resposta tant pels contemporanis de Jesús com per nosaltres.
Però convertir-se de què? Què significa convertir-se? Convertir-se no és, únicament, intentar fer-ho tot millor, sinó fer-nos trobadissos a aquest Déu que ens vol millors i més humans. No es tracta només d’esdevenir bona persona, sinó de tornar a aquell que és bo amb nosaltres. Per això, la conversió no és una cosa trista, sinó el descobriment de la veritable alegria. No és deixar de viure, sinó de sentir-nos més vius que mai. Descobrir cap a on hem de viure. Començar a intuir tot allò que significa viure. Convertir-se és escoltar la veu de Déu i seguir-la, deixant-ho tot per servir-lo, en plena llibertat interior i humana.
No és una coincidència que el text de l’Evangeli continuï amb el que va succeir immediatament després d’aquesta proclamació. Jesús s’acosta a dos pescadors, Simó i Andreu en el seu lloc de treball i allà els proposa quelcom nou; i una mica més endavant fa el mateix amb altres dos germans: Jaume i Joan. Jesús no els va prometre res, no els va donar un contracte de treball per temps indefinit, no els va assegurar una casa, èxit, poder o una carrera. Simplement els va cridar i ells van respondre sense dubtar-ho.
El que va impulsar els primers deixebles a aquest canvi radical de vida, ho comprendran, després de la passió i mort a la creu de Jesús, després de la davallada al sepulcre i la seva resurrecció, quan ja siguin realment allò que Jesús havia promès fer amb ells i per a ells: seran pescadors d’homes i ja no mers pescadors d’ofici, que cada dia tractaven de treure menjar del mar tirant les xarxes per posar-lo a taula o vendre’l per viure honestament del seu treball.
Tot canvià per a ells i tot ha canviat i canviarà cada vegada que una persona es posa en el camí de Crist. A partir d’aquest moment canvia la seva vida si segueix l’evangeli no per interès, sinó per aconseguir la salvació. De fet, l’evangeli d’aquest diumenge es tanca amb Jesús en acció: Ell predica, ensenya, i sana, fent tot això mentre viatjava per tot Galilea. “Ensenyava a les sinagogues, proclamava l’evangeli del Regne i guaria entre el poble malalties i xacres de tota mena”.
La triple missió de Crist, dels apòstols i de l’Església està ben definida: ensenyar, anunciar, guarir. S’ensenya, anuncia i guareix a través de la Paraula de Déu, la Bíblia. El Papa Francesc ens recorda que la Bíblia “no és una col·lecció de llibres d’història, ni de cròniques, sinó que està tota ella dirigida a la salvació integral de la persona. Tot està dirigit a aquest propòsit inscrit en la naturalesa mateixa de la Bíblia, que es compon com una història de salvació en la qual Déu parla i actua per trobar a totes les persones i salvar-les del mal i de la mort”.
També el concili Vaticà II ens diu que “Crist és present en la Paraula, ja que és ell mateix qui parla mentre a l’Església es llegeixen les Sagrades Escriptures” (SC 7). No, els evangelis no són la biografia d’un personatge difunt. És Jesús mateix qui ens parla, és Ell mateix qui ens convida a construir la nostra vida sobre les seves paraules: “Tothom qui escolta aquestes meves paraules i les compleix, s’assembla a un home assenyat que va construir la seva casa sobre la roca” (Mt 7:24). Moltes persones tenen algun exemplar de la Bíblia a casa seva, però poques l’obren i la llegeixen amb una certa freqüència. Les raons són diverses. No trobem temps. No tenim una preparació adequada. No sabem per on començar. Reconeguem-ho, no estem habituats a nodrir-hi la nostra vida cristiana. Però no oblidem que qui sap llegir l’Evangeli amb fe, escolta a Déu en el fons del seu cor. Mai no se sentirà sol.
Germans i germanes, la lectura personal de la Bíblia és un dels mitjans més vàlids per a escoltar les paraules de Déu i posar-les en pràctica. En aquest diumenge de la Paraula reflexionem sobre el que ens va dir sant Jeroni: “Desconèixer les Escriptures és desconèixer Crist.” Deixem que Jesucrist sigui el nostre aliment a través del pa de l’eucaristia i a través del pa de la seva Paraula.
Última actualització: 29 gener 2021