Avui, dia 21 de febrer, celebrem la festivitat de:
Sant Pere Damià, bisbe i doctor.
Nasqué el 1007 en el si d’una família pobra de Ravenna (Itàlia). De molt jove entrà a l’ermitori de Fonte Avellana des d’on, com a prior, reformà diversos monestirs. Amb la seva vida mostra una feliç síntesi entre la vida eremítica i l’activitat pastoral: “No és l’autoritat la que fa sant l’home, sinó la santedat la que dona autoritat”. Com a ermita, encarna el radicalisme evangèlic i l’amor sense reserves a Crist, tan encertadament expressats en la Regla de sant Benet. Com a home d’església, actua amb clarivident saviesa, combatent dos grans flagells d’aquella època: la simonia i el concubinat dels preveres.
Va ser creat cardenal-bisbe d’Ostia l’any 1057 que acceptà a contracor dient que el silenci del claustre li era més útil a l’Església que el soroll de la cúria. Allà va exercir de conseller de papa, legat pontifici i ànima de la fase inicial del que s’esdevindria la reforma gregoriana, que va marcar el pas del primer mil·lenni al segon. En una època marcada per particularismes i incerteses, perquè mancava de principis unificadors, Pere Damià va transmetre la convicció que: només a través d’una constant tensió harmònica entre la soledat i la comunió, pot donar-se un testimoniatge cristià eficaç.
Finalment, deu anys després, obté permís per retirar-se al seu monestir on podrà escriure amb més llibertat i profunditat. Morí a Faenza (Estats Pontificis) l’any 1072. Venerat des de la seva mort, fou proclamat Doctor de l’Església Universal, el 1828.