Avui, dia 9 de febrer, celebrem la festivitat de sant Nicèfor d’Antioquia, màrtir; de sant Miquel Febres Cordero, religiós; de santa Apol·lònia d’Alexandria, màrtir; de sant Maró, monjo; i de la beata Anna Caterina Emmerick, religiosa.
Sant Nicèfor d’Antioquia, màrtir
Va viure a Antioquia de Síria, probablement entre els segles III i IV. Era un laic cristià que mantenia una gran amistat amb un prevere anomenat Saprici, però, per motius desconeguts, van trencar la relació. Quan esclatà la persecució contra els cristians, el prevere fou arrestat i condemnat a mort; en assabentar-se’n, sant Nicèfor va intentar infructuosament reconciliar-s’hi camí del patíbul. Segons la tradició, Saprici, en el darrer moment, renegà de la fe per por a la mort. Aleshores, Nicèfor va confessar públicament que era cristià i es va oferir a morir en lloc de l’apòstata. Fou decapitat i així rebé la corona del martiri.
Sant Miquel (Francesc Lluís) Febres Cordero, religiós
Nascut a Cuenca (Equador) el 1854 i batejat com a Francesc Lluís, en entrar al noviciat dels Germans de les Escoles Cristianes (La Salle) el 1868 prengué el nom religiós de Miquel. Treballà incansablement durant 39 anys per l’educació humana i cristiana dels seus alumnes de Quito: “La vida cristiana és una vida d’estudi, de treball i de virtut”.
Es diu que un dia, a classe, un alumne li preguntà: “Germà Miquel, vostè sap escriure sense fer faltes?”, i ell, somrient humilment, contestà: “Sí, però si faig faltes, les corregeix Déu”, provocant el riure de tota la classe. Escriví nombrosos llibres i articles, tant de pietat com de gramàtica. Exiliat el 1907 a causa de les polítiques anticlericals de l’Equador, passà per França i Bèlgica fins que, per motius de salut, fou enviat a Premià de Mar buscant un clima millor. Allà morí el 9 de febrer del 1910. Fou canonitzat el 1984.
Santa Apol·lònia d’Alexandria, màrtir
Va néixer a Alexandria. Cap a l’any 249, durant una revolta anticristiana en l’últim any del regnat de Felip l’Àrab, les cases dels cristians foren saquejades i molts moriren, entre ells santa Apol·lònia. Negant-se a rebutjar la fe, fou torturada i li arrencaren totes les dents (per aquest motiu és la patrona dels dentistes). Quan l’amenaçaren de cremar-la viva si no apostatava, la santa es llençà al foc ella mateixa abans de renunciar a Crist. Dionís, bisbe d’Alexandria, relata el seu martiri en una carta dirigida a Fabi, bisbe d’Antioquia.
Sant Maró, monjo
Monjo que, a començaments del segle V, va fer reflorir el desert de Síria. Va escollir una vida de soledat, pregària i penitència a l’aire lliure, practicant una ascètica molt austera i unint la contemplació amb una gran caritat pastoral. Morí vers l’any 410. El monestir construït en la seva memòria fou el bressol de l’Església Catòlica Maronita. És venerat especialment al Líban, a Síria i a tot l’Orient cristià.