Avui, dia 7 de febrer, celebrem la festivitat de sant Ricard d’Anglaterra i la del beat Pius IX, papa.
Sant Ricard d’Anglaterra
Va ser un noble saxó de finals del segle VII i principis del VIII (possiblement vinculat al regne de Wessex i presentat tradicionalment com a rei, tot i que probablement no ho va ser), conegut i estimat per la seva santedat. Fou pare de sants: el bisbe Willibald, l’abat Winnibald i l’abadessa Walburga. Ja vidu, mentre anava de pelegrinatge a Roma amb dos dels seus fills, va caure malalt. En adonar-se que la mort era propera, va reunir els seus fills i els va exhortar a continuar el viatge i a dedicar la vida al servei de l’Església, sense fer marxa enrere per ell. Morí a Lucca (Itàlia), cap a l’any 720.
Beat Pius IX, papa
Aquest és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Maria Mastai Ferretti en esdevenir papa (1846). Havia nascut a Senigallia el 1792, als Estats Pontificis, en el si d’una família noble. L’any 1819 fou ordenat sacerdot. Nomenat bisbe de Spoleto i d’Imola, es mostrà com un home obert i modern. Ja com a pontífex, amb fama de persona culta, la seva actitud inicialment moderada davant la reforma dels Estats Pontificis el va fer aparèixer com un possible líder del moviment d’unitat italiana.
Del seu magisteri cal destacar la proclamació del dogma de la Immaculada Concepció, la publicació del Syllabus (un catàleg d’errors i doctrines falses) i la convocatòria del Concili Vaticà I. Va prestar una atenció especial a l’activitat missionera i a l’Església Oriental. El seu papat ha estat el més llarg de la història (gairebé 32 anys) i també un dels que va afrontar problemes més greus: la pèrdua dels Estats Pontificis i la unificació d’Itàlia amb capital a Roma, fets que van marcar un període de gran tensió entre l’Església i l’Estat. Ell va dir: “Els enemics de Déu desapareixen d’un en un, però l’Església perdura. Serem afligits, però mai vençuts”. Morí a Roma el 7 de febrer del 1878 i fou beatificat l’any 2000.