Avui, dia 6 de febrer, celebrem la festivitat de sant Pau Miki i companys, màrtirs; la dels sants monjos del desert de Gaza; i la de santa Dorotea, verge i màrtir.
Sant Pau Miki i companys, màrtirs del Japó
Aquest jesuïta japonès tenia poc més de trenta anys quan, l’any 1597, el Shogun (el cap militar i polític del Japó) va prohibir el cristianisme. Pau Miki fou detingut a Osaka juntament amb vint-i-cinc cristians més a causa de la seva fe. Com a càstig, els van tallar l’orella esquerra i els van exhibir pels carrers de Kyoto. El grup estava format per cinc missioners franciscans espanyols i un de mexicà, tres jesuïtes japonesos i disset laics terciaris franciscans, també japonesos (tres d’ells nens).
Foren condemnats i enviats a Nagasaki per morir crucificats. Pau Miki, que s’havia destacat per la seva predicació a les ciutats, va morir el 5 de febrer perdonant els seus botxins i pregant pel Japó: “No us volem mal, pregueu per nosaltres”. Els seus cossos van quedar exposats durant molt de temps i, posteriorment, els cristians van plantar arbres en els forats de les creus d’aquell turó, avui considerat sagrat. Aquest grup és conegut com els màrtirs de Nagasaki i, l’any 1862, foren els primers màrtirs de l’Extrem Orient a ser canonitzats.
Els sants monjos del desert de Gaza (sants Barsanufi, Joan i Doroteu)
Durant el segle V, el cristianisme es va expandir a Palestina i moltes persones van buscar una vida ascètica i de pregària. El desert de Gaza es va convertir en un lloc destacat del monaquisme eremític. Els anacoretes sant Barsanufi i sant Joan de Gaza esdevingueren mestres espirituals i van deixar cartes i instruccions amb consells sobre la disciplina interior i la lluita contra les passions.
Seguint el seu llegat, sant Doroteu de Gaza, considerat un dels doctors del monaquisme, va recopilar i completar aquests ensenyaments a l’obra Regles dels monjos del desert de Gaza. Aquest recull va influir profundament en el monaquisme grec, sirià i occidental, i forma part de la tradició essencial dels Pares del Desert.
Santa Dorotea, verge i màrtir
Màrtir del segle IV a Cesarea de Capadòcia. El seu nom significa “do de Déu” i, ja de jove, va decidir consagrar-se com a verge. Durant la persecució de Dioclecià, fou arrestada i, després de patir diversos suplicis, fou decapitada.
Un dels episodis més coneguts narra que el jutge que la va condemnar la va desafiar dient-li: “Envia’m roses i pomes des del paradís”. Ella li va contestar que així ho faria. Segons la tradició, mentre la portaven al patíbul, un àngel va lliurar al jutge un cistell amb tres roses i tres pomes, malgrat ser ple hivern. Aquest fet va provocar la conversió del jutge. Santa Dorotea rep un culte especial a la població de Capellades.