Avui, dia 5 de febrer, celebrem la festivitat de: santa Àgata, verge i màrtir; santa Adelaida, abadessa; i la del patriarca de l’Antic Testament, Jacob.
Santa Àgata (Àgueda), verge i màrtir
Filla d’una família noble i cristiana, nascuda a Catània (Sicília) vers l’any 235. Ja adolescent decidí consagrar-se a Déu com a Verge.. L’edicte de l’emperador Deci de l’any 250, que considerava els cristians com un dels principals obstacles per a la cohesió de l’imperi, desencadenà una cruel persecució. El governador Quintinià va quedar seduït de la seva bellesa i va intentar fer-la renunciar a la fe cristiana i acceptar-lo com espòs. Davant la seva negativa, va ser empresonada i sotmesa a cruels tortures. Segons la tradició durant el turment, li van tallar els pits, la qual cosa va merèixer la increpació de la noia preguntant si no li feia vergonya fer tallar allò que l’havia alimentat de petit. D’aquí que la nostra santa esdevingué protectora de les mares que alleten els seus fills, de les dides i de les malalties de pit. Malgrat els sofriments es va mantenir fidel a Crist i finalment morí màrtir a Catània un 5 de febrer de l’any 251.
La seves actes martirials conten que un any més tard hagué una gran erupció al volcà Etna i un riu de lava ardent es dirigia vers la ciutat de Catània. Moltes persones s’encaminaren llavors al sepulcre de la màrtir per demanar la seva intercessió i miraculosament la lava no avançà més. Sembla que fou sant Gregori el Gran, qui introduí el seu nom al cànon de la missa romana (l’actual pregària eucarística I), esdevenint una de les santes més venerades de l’Església primitiva.
Santa Adelaida (Alícia), abadessa
Nascuda a finals del segle X en el si d’una família noble de Renània, es va consagrar totalment a Déu i la seva família li construí un monestir a Vilich, prop de Bonn, a l’actual Alemanya. Adoptà la regla benedictina de les monges de Santa Maria de Colònia, on la seva germana també era abadessa. Quan morí la seva germana es convertí en abadessa de ambdós monestirs. Ana a l’encontre del Senyor al monestir de Vilich un 5 de febrer del 1015. És venerada també amb el nom d’Alícia.
Sant Jacob, patriarca de l’Antic Testament
Al llibre del Gènesi, Jacob és el patriarca que dona nom al poble d’Israel, i pare dels caps de les dotze tribus d’Israel. Fill d’Isaac i Rebeca, i net del patriarca Abraham. Era germà bessó d’Esaú, del que es relata que Jacob, li va canviar la primogenitura per un plat de llenties. Fugint del seu germà, camí a Haran, va tenir la famosa visió de l’escala que unia el cel i la terra per on pujaven i baixaven els àngels, se li aparegué Déu i li va prometre que la terra on dormia seria per a la seva descendència, la qual seria nombrosa com les estrelles. Tornant a Canaan, de nit se li presentà una figura identificada com un àngel o Déu mateix, amb la qual lluità fins l’alba. Com a resultat de la lluita va rebre un nou nom: Israel, simbolitzant la seva transformació espiritual. A la seva vellesa, per la fam va haver d’emigrar a Egipte on governava el seu fill Josep, i allà morí.