Avui, dia 1 de gener, Octava de Nadal, celebrem: la Solemnitat de la Mare de Déu; la festivitat de Jesús Emmanuel; i sant Fulgenci, bisbe.
Solemnitat de la Mare de Déu
Avui, en el primer dia de l’any, celebrem la festa de la Mare de Déu, coincidint, potser, amb la data aniversari de la dedicació de l’església de Santa Maria l’antiga, al Fòrum de Roma. Aquest vuitè dia de Nadal commemora la maternitat divina de Maria, proclamada pel concili d’Efes com a “Mare de Déu” (Theotokos) per haver concebut i infantat, segons la carn, la persona de la Paraula divina. La festa d’avui és la festa mariana més antiga en el calendari romà i es troba ben situada en l’ambient nadalenc. Com va dir Pau VI: “en el temps de Nadal, l’atenció comuna cal dirigir-la vers la solemnitat de santa Maria, Mare de Déu, per recordar el paper que Maria tingué en aquest misteri de la salvació”.
Jesús Emmanuel
Durant força segles la festa d’avui de la maternitat de Maria havia estat substituïda, per la circumcisió i la imposició del nom de Jesús, que tingué lloc, segons els costums jueus, vuit dies després del naixement. I alhora, també podem celebrar el nom de Jesús, i el nom d’Emmanuel, amb el qual els profetes van anunciar la vinguda del Messies, i que vol dir “Déu amb nosaltres“. Aquesta expressió subratlla que, amb el naixement de Jesús, Déu entra de manera definitiva en la història humana per acompanyar, salvar i donar esperança.
Sant Fulgenci, bisbe
Aquest sant del segle VI era funcionari imperial, amb formació en gramàtica, retòrica i llengües. Però finalment abraçà la vida monàstica, vivint una vida d’ascesi estricta fins que fou escollit per a la seu episcopal de Ruspe (avui Alfac, Tunísia). Va destacar com a defensor de l’ortodòxia catòlica durant el regne vàndal, de tendència arriana. Per la seva fe en la divinitat del Crist, fou perseguit i l’exiliaren a Sardenya entre el 508 i el 515 amb altres bisbes africans. Allà compartia els seus béns i aliments amb altres exiliats i gent necessitada. També fundà un monestir a Càller. Retorna de l’exili continuà la seva activitat episcopal fins que morí l’1 de gener del 527.
Desenvolupà i defensà la doctrina sobre la Trinitat, l’Encarnació i la gràcia, seguint la línia de sant Agustí d’Hipona: “no n’hi ha tres déus, sinó un sol Déu: El Pare, el Fill i l’Esperit Sant, units en un mateix poder i un mateix amor”. Les seves cartes i tractats van tenir molta influència a l’edat mitjana.