Avui, dia 26 de desembre, celebrem la festivitat de:
Sant Esteve, protomàrtir.
Sant Esteve, va viure al segle I a Terra Santa. Festejat per l’Església Llatina l’endemà de Nadal, és el més representatiu d’un grup de set companys en els quals la tradició veu el germen del futur ministeri dels “diaques”, si bé cal destacar que aquesta denominació no està present en el llibre dels Fets dels Apòstols. Triat per la comunitat, com a responsable del grup de cristians de llengua grega, va marcar clares i decidides distàncies amb la religió i les lleis jueves afirmant que el missatge evangèlic estava més enllà de tota barrera de raça o religió. Davant del Sanedrí va afirmar que Jesús era el Messies, i que els líders d’Israel l’havien traït i matat. Per aquest fet, va ser detingut i condemnat a morir apedregat, a Jerusalem, l’any 33 o 34. I ell, mentre l’apedregaven, imitant Jesús, va mostrar quins eren els únics criteris importants per a un cristià: confiar en Déu, i estimar i perdonar com Jesús. Com un nou Crist, en el moment de morir va dir: “Senyor, no els tingueu en compte el seu pecat”.
El lloc de la seva lapidació se situa tradicionalment als afores de la porta de Damasc de Jerusalem, on avui és l’església de Saint-Étienne. Al cristianisme, la devoció al primer màrtir (protomàrtir) fou immediatament molt forta, i la seva lapidació ha estat profusament plasmada en representacions artístiques, representant-lo sovint amb pedres o amb la palmera.