Avui, dia 19 de desembre, celebrem la festivitat de: sant Nemesi, màrtir; de santa Eva; i la de santa Susanna.
Sant Nemesi, màrtir
Segons algunes fonts hagiogràfiques, aquest era un soldat romà originari d’Alexandria, Egipte. Denunciat com a cristià durant les persecucions de Deci a mitjan segle III, fou condemnat a mort. Com que es mantingué ferm en la fe, es decidí donar-li un càstig especialment sever: el van condemnar a ser cremat viu, el mateix tipus de mort reservat als criminals més greus. El nostre sant no es va arronsar i va cantar salms fins al final, donant exemple de paciència i coratge.
Santa Eva, la primera dona
Avui, en algunes litúrgies orientals, es recorda la primera dona creada per Déu, Eva (la que dona vida), la mare de tots els vivents i origen comú dels éssers creats. Va ser formada per Déu a partir d’una costella d’Adam, el primer home, un gest simbòlic que indica la igualtat en dignitat i una profunda relació de reciprocitat entre home i dona.
Tots dos van viure al Jardí de l’Edèn, un espai de comunió perfecta amb Déu i d’harmonia amb la natura. Déu els concedeix la llibertat i responsabilitat: poden menjar de tots els arbres tret de ‘”arbre del coneixement del bé i del mal”. Igualment, ens recorda la infidelitat al camí indicat de Déu: temptada per la serp (interpretada tradicionalment com el maligne), que la va convèncer de menjar el fruit prohibit, va donar també a menjar a Adam. Aquest fet provocà la caiguda de l’home (amb l’expulsió del paradís i la introducció del pecat, del treball dur, del dolor i de la mort al món, que ens marca des del començament), però també la promesa de la salvació de Déu, realitzada en Jesucrist.
Santa Susanna, de l’Antic Testament
El llibre bíblic de Daniel, en el seu apèndix grec, presenta la història de santa Susanna, dona jove, casada, a la qual dos notables ancians jueus van amenaçar d’acusar-la d’adulteri si no cedia a les seves pretensions libidinoses, malgrat que li anava la vida. La noia no va acceptar i els dos assetjadors la van portar a judici amb el seu fals testimoni on la condemnaren a mort. Allà, Daniel va demostrar la mentida i maldat dels acusadors, i la innocència de la noia. El relat subratlla la justícia divina, la importància de la veritat i el valor de mantenir-se recte malgrat la pressió.