Avui, dia 16 de desembre, celebrem la festivitat de: sant Josep Manyanet, prevere; de santa Adelaida, emperadriu; i del profeta Ageu.
Sant Josep Manyanet, prevere
Fill de Tremp (Pallars Jussà) l’any 1833, pertanyia a una família humil: el pare era pagès i la mare s’encarregava de la llar. Amb el treball es va pagar els estudis cursant els eclesiàstics als seminaris de Lleida i la Seu d’Urgell. Fou ordenat sacerdot el 1859, passant a exercir diverses tasques al bisbat d’Urgell, al servei de la gran família diocesana.
L’objectiu apostòlic del nostre sant era configurar les famílies segons el model de Natzaret. Així, esdevingué fundador dels instituts de Fills de la Sagrada Família i de Missioneres Filles de la Santa Família de Natzaret, totes dues congregacions avui esteses arreu del món, amb l’objectiu de promoure la formació cristiana de les famílies, especialment per mitjà de l’educació d’infants i joves: “educar un jove és formar un futur sant”. Autor de diversos escrits religiosos i pedagògics, propagador de la devoció a la Sagrada Família com a model de família cristiana i fou un dels primers inspiradors del temple gaudinià: entrà en contacte amb el llibreter de Barcelona Josep M Bocabella que va comprar els terrenys i va començar a edificar la Sagrada Família de Barcelona.
Morí l’any 1901 al col·legi Jesús, Maria i Josep, que ell mateix havia fundat, al barri de Sant Andreu de Palomar, tot envoltat dels seus religiosos als qui va dir: “estimeu-vos molt, i que la Sagrada Família sigui sempre el vostre model i guia”. Fou pujat als altars el 2004.
Santa Adelaida de Borgonya, emperadriu,
Nascuda en el 931, fou esposa de Lotari II de Lotaríngia i, en enviudar, d’Otó I, emperador germànic, mare d’Otó II a qui va educar. Posteriorment, fou regent del Sacre Imperi durant la minoria d’edat del seu net Otó III. Afavorí l’expansió del monaquisme cluniacenc, que en aquell temps, era el centre del moviment de la reforma eclesiàstica. Es distingí per mostrar vers als familiars una gran alegria, una infatigable pietat vers els pobles i una gran tasca en la fundació de monestirs i edificació d’esglésies.
Encara que ella mai no va arribar a professar com a religiosa, passà la resta dels seus dies en oració retirada al monestir de Selz, que ella mateixa havia fundat: “el cor que serveix Déu amb humilitat és més ric que l’imperi més gran”. Allà anà a l’encontre del Senyor el 16 de desembre del 999. És reconeguda la seva dedicació a l’església durant la baixa edat mitjana, i en la construcció de la cultura-religió de l’Europa occidental. Fou canonitzada l’any 1097.
Sant Ageu, profeta de l’Antic Testament
És uns dels profetes menors de la Bíblia hebrea la seva activitat es pot situar en el segle VI aC, poc després del retorn de l’exili de Babilònia. És el suposat autor del breu llibre homònim de només dos capítols, si bé la redacció final és clarament posterior.
El seu missatge és una crida urgent al poble de Judà perquè posi Déu en el centre de la seva vida i reprengui la reconstrucció del Temple que havia quedat abandonada després del retorn de l’exili. Els anima dient que la presència renovada de Déu en el seu Temple reconstruït portarà a un nou temps de pau i benedicció.